Pels segles, dels segles. Amén

Atenció! Ho ha dit el ministre d'Exteriors, el senyor García-Margallo, i jo he començat a tremolar. Com pot ser que tot un president d'un país que vol ser independent, vulgui posar-lo en perill per la seva obsessió en la independència? Quina frivolitat!

És cert que tothom diu el que millor li sembla per guanyar adeptes. Avui Borrell ens explicava a TV3 que els 16 mil milions que ens promet Mas en una Catalunya independent, es converteixen en poc més de 700 milions, i una despesa a cobrir de més de 13 mil milions d'euros. Tot plegat una ruïna.

El senyor García-Margallo no entén que el que demanem es poder decidir. Si ens deixen decidir, llavors que ens expliquin les conseqüències del sí i del no, però el problema que tenim ara no és si volem la independència o no, sinó que volem votar.

Tot plegat fa una mica de riure, però seria bo que regnés la serietat i no frivolitzéssim tant. A la xarxa social es poden llegir moltes ximpleries, deduccions simplistes i molt fanatisme. Això no és bo. Tan ridícul fa el senyor ministre afirmant coses que no són, perquè el futur no el coneix ningú, i menys quan es tracta de política, on tothom tira l'aigua al seu molí, com aquelles persones que només tenen ulls per una decisió massa important com per prendre-se-la a la lleugera.

Hem d'animar tothom a prendre partit, però sense enganyar, ni fer somiar paradisos idíl·lics. En tot cas la primera fita és aconseguir exercir el nostre dret a decidir.

Estanis diu que és una vergonya la situació que pateix el seu ajuntament

De manera continuada i sense cap pausa, els partits polítics s'intercanvien la sol·licitud d'explicacions. Un dia és el partit A que demana explicacions al partit B, per tal o tal altra imputació, i l'endemà és el partit B qui demana explicacions al partit A. D'aquesta manera cada vegada queden menys partits i menys polítics que no estiguin imputats per una o altra estafa. És com la Creu de Sant Jordi, que al final no quedarà ningú sense.

Bromes a part, resulta molt frustrant veure la desfilada de polítics exigint explicacions o bé reclamant celeritat a la justícia per poder demostrar que no hi ha motius per la imputació. Com que tothom rep, passa el que comentava aquesta setmana, que ens hem habituat a conviure amb la corrupció.

Però la notícia que avui destaco, encara que també hi ha sol·licitud d'explicacions, és la possibilitat que el projecte del Rial del Bareu hagi quedat fora dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). L'alcalde manifesta que és una vergonya, però la Generalitat diu que la sol·licitud es va fer fora de termini. Hi ha un període per presentar al·legacions, que l'Ajuntament d'Arenys aprofitarà per intentar que finalment el projecte, que arrosseguem des de fa tants anys, figuri en els FEDER.

És molt fàcil opinar sense coneixement, i per tant caldria veure com es prioritzen els projectes, però el cas del rial del Bareu no es pot agafar de manera frívola, perquè és una amenaça a la seguretat de moltes persones que hi viuen i circulen, que no voldríem haver de lamentar danys irreparables. És per això que m'agradaria poder llegir, la setmana vinent, que es repesca el projecte i començar a somiar que a no trigar gaire podrem veure el rial cobert.

Defensem el nostre país amb elegància i intel·ligència

Les xarxes socials fan possible que persones com ara jo escrivim amb naturalitat i atreviment dia rere dia, sovint improvisant i caient en el perill de no mesurar prou bé les paraules. Fan que no siguin els il·lustrats només els que donin a conèixer els seus pensaments, sinó que una bona colla de persones, amb poca o nul·la cultura literària i pocs recursos lingüístics, ens sumem als que en saben i aporten coneixement. Malgrat tot, si som capaços de separar el gra de la palla, també dels menys preparats en podem aprendre alguna lliçó, i potser només per això ja val la pena perseguir-ho.

Per què ho dic això? El motiu és la reflexió que he fet de la lectura continuada d'escrits independentistes que trobo a la xarxa, sobretot perquè algú en va incloure en una xarxa local per la independència. Ja sé que a vegades sóc massa exigent, però entenc que reclamar la independència no és un fet menor, sinó que és prou important com per agafar-s'ho seriosament i evitar la frivolitat.

Cadascú utilitza els recursos que vol i pot, però seria interessant pensar abans d'opinar i, sobretot, abans de criticar. És important avançar amb pas ferm sense passos en fals. No és bo que els nostres adversaris tinguin motius per desprestigiar-nos. No els hi podem fer fàcil. La crítica fàcil, l'insult, el menyspreu són actituds que no ens fan millors, que no ens deixen en una posició de la qual puguem enorgullir-nos.

No siguem simplistes, intentem sumar i, als nostres adversaris, els que pensen diferent a nosaltres, no els insultem, sinó fem-los envejar tot el que tenim, tot el que sabem, tot el que ensenyem. Si ens situem a la part barroera de la discussió només hi podem perdre.

Demostrem que saber argumentar els nostres somnis, els nostres objectius de poble sobirà i independent.

I avui podem estar molt orgullosos del resultat del català de l'any, perquè com a poble, hem escollit una formigueta del nostre país que ho ha donat tot, per amor, professionalitat i esperit de superació. No hem anat al més fàcil, com podia ser l'opció de la Carme Forcadell, a qui felicito per la feina realitzada. Mirem-ho positivament, que és el que quedarà.