Què li passa a Lambán?

El president aragonès, que no és el nostre, darrerament està molt esverat i només fa que sortir als mitjans de comunicació amb les seves declaracions, sempre en contra de Catalunya. No és cap novetat que el president de l'Aragó aprofiti els avantatges d'atacar Catalunya per guanyar vots al seu territori. Aquesta pràctica és comú arreu d'Espanya. Els catalans, per mèrits propis o per interessos dels altres, som l'esca del pecat i tothom s'atreveix a criticar-nos i demonitzar-nos.

Probablement hem fet mèrits per ser envejats, i el problema és que rebem per totes bandes. No només tenim la crítica de les altres comunitats autònomes, com si fóssim uns privilegiats, sinó que a més no és cert i se'ns castiga amb menys inversió de la que correspondria i amb atacs a la nostra llengua i cultura.

Aragó és una comunitat que té l'autoestima molt baixa, i això ajuda a rebel·lar-se contra qui li fa ombra. Si a més hi ha interessos a compartir, llavors la lluita està armada. Aragó es va aprofitar del decret de l'article 155 de la Constitució per recuperar patrimoni que es trobava a Catalunya. Qualsevol excusa és bona per aconseguir allò que volem.

En les negociacions per a l'organització dels jocs d'hivern de 2030 s'ha arribat a un clímax ple d'espurnes. Es fa difícil saber què hi ha de veritat al darrere, perquè les informacions que ens arriben són contradictòries en funció del canal amb què arriben. En un principi semblava que tècnicament hi havia acord entre les dues comunitats, però després hi va entrar el joc polític que ho va encallar tot, fins al punt que el Comitè Olímpic Espanyol retirés la petició per organitzar els jocs. Ara tothom se'n lamenta, excepte els catalans que es mobilitzaven per aconseguir aturar-ho.

Lambán continua molt embalat, i les seves declaracions i crítiques contra Catalunya i el Comitè Olímpic Espanyol no s'han aturat. M'imagino que és una manera de lluitar per mantenir-se al capdavant del govern, sobretot pensant en les eleccions de l'any vinent. I tot això sent del mateix color polític que el govern de Madrid. Imagineu-vos què passaria si fossin de partits polítics diferents!

La percepció que jo tinc és que al president aragonès ha perdut els papers i no sap com sortir-ne. De totes maneres és una opinió que es pot considerar interessada, per la meva condició de català. Crec, però que qualsevol persona que examini els fets s'adonarà que el president aragonès té una certa tendència a la catalanofòbia, i això el perd. No sé fins quan durarà el sainet, ni les conseqüències que tindrà per a la seva reelecció com a president de la seva comunitat autònoma.

La Generalitat i els jocs d'hivern

No acabo d'entendre la manera de procedir de la Generalitat de Catalunya en relació a la proposta d'organitzar els jocs olímpics d'hivern de l'any 2030. Sembla ser, perquè jo no ho he vist, que estan sortint anuncis televisius a favor de la seva organització quan el més calent és a l'aigüera. En primer lloc perquè encara no s'han posat d'acord amb l'Aragó com es distribueixen les seus, però sobretot perquè hi ha un compromís d'organitzar un referèndum per saber què opina una part de la població catalana. Entenc que s'està construint la casa per la teulada, però el que és més fort és que s'intenta influenciar la població que tindrà dret a opinar. És clara la posició del govern català, malgrat tots els interrogants.

Ja vaig dir un dia que no em semblava bé que només poguessin opinar uns quants catalans i catalanes, quan la repercussió, si més no econòmica, afecta la totalitat de la població. Des de quan sectorialitzem la responsabilitat de govern? Al marge que hi hauria alguna activitat que es faria a la mateixa ciutat de Barcelona, i als seus ciutadans no se'ls consultarà, tots els catalans quedem afectats per l'organització dels jocs, si s'acaben fent al nostre país.

Però a més de tot això, hi ha la picabaralla amb l'Aragó, que posa en dubte la presentació final de la proposta d'organització dels jocs. Avui ja es parlava que potser la proposta seria d'organitzar-ho tot des de Catalunya, deixant fora l'Aragó, però... i si els pocs que podran opinar decideixen que no volen els jocs? Tota la feina que s'està fent, i la propaganda favorable que diuen que ja surt al carrer, no haurà servit de res, si finalment no es volen els jocs. 

Penso que el govern català s'equivoca amb tots aquests preparatius. Jo soc contrari a l'organització perquè em sembla que el nostre país no reuneix les condicions per organitzar-los, i que no es pot hipotecar tota la inversió necessària des de fa anys, i ara, amb l'excusa dels jocs, intentar millorar les comunicacions dels pobles dels Pirineus. Però al marge de la meva opinió, que tampoc me la demanen, no em sembla correcta la posició del govern ni la pressió que exerceixen contra els catalans que podran opinar al respecte.

Tot plegat ho situo al mateix sac de la inoperància a l'hora de governar d'aquest govern, el poc respecte a la ciutadania, i el mal concepte i pràctica de la participació ciutadana. Així no es fa, i em sembla que cal dir-ho ben clar. Probablement qui haurà de decidir finalment quina és la seu organitzadora dels jocs tindrà prou elements com per creure que el nostre país no està preparat per dur-ho a terme.

Qui pot decidir sobre els jocs d'hivern?

Ahir llegia que el Síndic de greuges de Catalunya considerava que el govern de la Generalitat hauria d'incloure el Barcelonès a les comarques a consultar sobre la conveniència o no d'organitzar els jocs d'hivern del 2030, atès que està previst que, en cas de celebrar-se, s'hi organitzen algunes de les competicions. Si el criteri és fer la consulta a les comarques on s'hi celebrin esdeveniments, el Barcelonès també hi hauria de ser.

Personalment crec que tot plegat és una enredada on ens hi ha portat aquest govern que no sap què més fer per semblar democràtic i participatiu, però que al meu entendre s'equivoca de mig a mig. L'organització d'uns jocs no és cosa d'uns pobles o comarques, sinó de tot un país. El pressupost a destinar-hi afecta tota la població, encara que visqui a l'altra punta del país. És, doncs, un error distingir uns ciutadans dels altres, quan ens hi juguem els diners de tots.

La paraula participació espanta a molts governants, perquè ho consideren com una obligació per justificar qualitativament la democràcia que serveixen, però acostumen a equivocar-se a l'hora de posar-la en pràctica. Ho veiem en aquest cas del govern català, però també podem trobar molts exemples de governs locals.

Hi ha decisions d'obligat compliment, quant a participació ciutadana, i d'altres que són considerades com a concessions que es fan a la ciutadania. La llàstima de tot plegat és que t'adones de la mala praxis a l'hora d'obrir la porta a la participació, normalment perquè la informació que es brinda és insuficient, i en moltes ocasions la possibilitat de participar és escassa o molt dificultosa. Al final, el govern de torn es troba satisfet i enganyat, perquè li sembla que ha estat prou democràtic a l'hora de prendre la iniciativa.

Només cal fixar-se en la informació que es dona i la resposta que s'acostuma a obtenir. El seguiment que es pot fer de processos participatius és molt irregular i poc satisfactori. Crec que abans d'engegar un procés participatiu caldria reflexionar a fons quina és la millor manera d'arribar a la ciutadania, com se la pot ajudar i acompanyar, per aconseguir un resultat que numèricament sigui atractiu, i satisfactori per a la majoria de la població.

El cas dels jocs d'hivern que es posen en qüestió és, al meu entendre, una mala manera d'apropar el poder de decisió a la ciutadania, que només serveix per justificar l'actuació del govern, sense que el resultat sigui prou justificable per defensar una o altra posició. A molts catalans no se'ns demanarà l'opinió, però en cas de tirar endavant els jocs, seran moltes les repercussions que tindrem en la nostra vida social i econòmica. O juguem tots, o la consulta no té sentit!