El rei és rebutjat per centenars de manifestants

Amb la visita del rei al monestir de Poblet s'ha volgut cobrir l'expedient de visita a Catalunya dins el recorregut que fa per tota la península. I com calia suposar les reaccions han estat crispades, amb una policia tancant l'accés dels independentistes i facilitant l'entrada als espanyolistes i defensors del rei. Arran dels fets, el president de la Generalitat demana un informe al cap dels Mossos per conèixer en detall la manera com han procedit.

Una vegada més les crítiques al comportament dels cossos policials han estat presents, per considerar que s'ha vulnerat el dret d'expressió. No podem oblidar que la manifestació en contra d'un fet, com pot ser la visita del rei al país, és i ha de ser totalment permesa. L'altra cosa és si hi ha actes incívics i violents, que obliguin la policia a prendre mesures de contenció.

Molts voldrem conèixer l'opinió del conseller d'Interior, Miquel Buch, que es troba entre l'espasa i la paret. Per una banda es veu obligat a defensar l'actuació de la policia que d'ell depèn, però per l'altra ha de justificar la seva defensa davant qui ho considera una manca de llibertat dels manifestants.

Una de les reaccions més crítiques a l'actuació de la policia ha estat la de l'exconsellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, exigint la dimissió del conseller Buch. Ponsatí no és la primera vegada que es manifesta molt crítica amb el govern actual, probablement exigint més energia davant de la paràlisi de l'actual govern, que ha permès una inacció que no afavoreix els interessos del país. 

Indignat per la venjança de l'Estat espanyol

Ha estat a través del Tribunal Suprem i la seva sentència com s'ha consolidat la venjança de l'Estat espanyol a l'organització d'un referèndum d'autodeterminació. Fàstic m'han provocat les paraules de Pedro Sánchez, el president en funcions del govern espanyol. Les seves paraules i la sentència del Tribunal Suprem em reafirmen com a independentista i amb moltes ganes de marxar d'aquesta Espanya que ens maltracta i només s'aprofita de la nostra obligada generositat. Un Estat corrupte que no castiga la corrupció, però sí l’exercici dels drets d’expressió i d’autodeterminació.

No és democràtic obligar la ciutadania a viure contràriament a la seva voluntat, i és per això que no podem considerar l’Estat espanyol com a democràtic.

Ni la dura sentència ni les paraules buides de contingut democràtic del president del govern en funcions ens faran desistir dels nostres anhels que no passen sinó pel dret a decidir democràticament quin ha d’estar el nostre futur com a país.

Indignació davant la injustícia i la barbàrie

Com ja hem comentat moltes vegades, els continuats atemptats terroristes, sobretot a Síria i Iraq, fa que ens convertim en persones menys sensibles. Esdevé una rutina i fa més difícil posar-nos a la seva pell, experimentar el seu dolor i neguits per aquesta inestabilitat i inseguretat que no té fi.

És molt difícil parlar-ne sense indignar-te i queda clar que els ciutadans de peu són els grans damnificats per aquest injust repartiment del capital. No cal anar gaire lluny per adonar-te'n, però és cert que geogràficament podem determinar qui té més números per patir l'abús del poder.

A Espanya continuem indignant-nos per la immoralitat de molts polítics que no assumeixen mai les responsabilitats i, malgrat totes les conseqüències, continuen exercint càrrecs públics i cobrant alts salaris. Aquest és el problema de viure en un Estat on no es castiga la corrupció, sinó el dret d'expressió. ¿On són les accions denunciadores de la corrupció i els corruptes que tan predicaven des de C's? Han trigat molt poc temps per demostrar que tot era falç i que són com els seus amics del PP a qui varen donar el suport per governar igual que ho ha fet sempre. I el PSOE no està lliure de culpa. Amb aquest panorama, de qui ens hem de refiar?

Les frases lapidàries de Rajoy

Rajoy ens està mal acostumant i si no pot continuar a primera línia el trobarem a faltar. No hi ha dia que no ens ofereixi unes frases dignes de recordar i que omplen l'hemeroteca de l'APM. Avui hem escoltat la seva teoria de les màquines que fabriquen màquines.

Podrien acusar-nos de que només ens fixem en l'anècdota, però el que passa és que si l'anècdota esdevé un costum no és fàcil de deixar-la de banda. Quan veus un polític amb responsabilitat de govern, esperes d'ell una capacitat mínima d'expressió. T'adones, però que el senyor Rajoy només és capaç de deixar passar el temps i les oportunitats d'afrontar-se amb la realitat. Necessitem alguna cosa més, ens mereixem algú millor. El problema és on el podem trobar.