Posicionament absurd del govern espanyol

La posició espanyola davant de Kosovo la podríem ratllar de ridícula si no fos un tema tan seriós i que afecta a persones que no tenen cap culpa que els dirigents del PP i el PSOE siguin com són. És realment vergonyós! Tots sabem el motiu i per això ens provoca vergonya aliena. Com es pot ser tan estúpid?

Si el PSOE té uns dirigents que pensen d'aquesta manera, què en podem esperar d'ells? Realment el nostre país està passant per un període molt trist tant a nivell espanyol com català. Ni el PSOE a Espanya ni ERC a Catalunya estan a l'alçada que caldria i que els respectius ciutadans es mereixen. No pot ser que es governin només pensant en els seus interessos, i no en la lògica. Això és el que provoca que un país s'endarrereixi respecte a la resta del món.

Quan convé es respecta els drets i les decisions dels altres països, i s'argumenta que els estats són sobirans. També s'exigeix respecte al propi país. Quan interessa defensar una posició, normalment sense arguments, més enllà de lleis i constitucions que semblen inamovibles, llavors ja no hi ha respecte per a res. Per què Espanya serà l'únic país de l'espai Schengen en exigir el visat als ciutadans de Kosovo? Tanta por tenen de comprometre el futur de la sagrada unitat espanyola?

Negar el dret a ser un estat sobirà independent, pel fet que la decisió s'ha pres unilateralment, només s'entén per la por que algun dia Europa acceptés el mateix per a Catalunya. Això és suficient motiu per posar-s'hi d'esquena?

M'imagino que els militants i simpatitzants de PP i PSOE ho aplaudiran, però sense cap argument de pes, més enllà de la por al cos. Els catalans tampoc hem de defensar els kosovars només perquè un dia ens podríem trobar en la seva mateixa situació, sinó simplement pel dret que ells tenen, ara, de ser independents. Per respecte als seus drets. Un argument suficient per decantar la balança. 

L'arbitrarietat de la Justícia espanyola

Cada vegada deixen veure més clar que els diferents tribunals, organismes i institucions judicials espanyoles actuen de manera venjativa contra tot allò que sigui català. Com que veuen que els catalans ens mantenim ferms en els nostres principis, i en la voluntat de ser lliures i sobirans, només poden actuar de manera judicial i bruta contra nosaltres.

Després dels resultats electorals d'ahir diumenge, constaten que els catalans, i també els bascos, som diferents. Ni millors ni pitjors, però diferents, i això no ho paeixen. Les forces espanyolistes han perdut força i ERC ha esdevingut la primera formació política de Catalunya. Junts per Catalunya, que ho ha fet tan malament com ha sabut, ha pràcticament mantingut la seva posició, i C's, que a Espanya ha avançat de manera important, a casa nostra s'ha quedat enrere. 

Encara que, desgraciadament, Vox ha entrat per Barcelona, el PP ha quedat amb la trista figura de Cayetana, la forastera que volia representar-nos a Espanya. Només el PSC ha fet una gran crescuda, l'únic partit polític que va signar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Deixeu-me que us recordi que és molt diferent tenir el PSC a l'àrea metropolitana de Barcelona, que no pas tenir-hi un partit deslleial amb Catalunya com és C's.

Amb l'empenta d'ahir diumenge les europees de finals de maig es presenten amb més optimisme. Potser per això la JEC ha prohibit que els nostres polítics exiliats s'hi puguin presentar. Cal confiar en la justícia europea perquè això no passi i puguem veure Puigdemont, Ponsatí i Comín diputats electes d'Europa.

A la nostra vila ha guanyat ERC, confiem, però que en les eleccions municipals del proper 26 de maig els resultats siguin en clau local, pensant en les persones que hi ha al darrere i no tant en la marca del partit.