El teixit social de la vila

Davant d'un cap de setmana ple d'activitats a la nostra vila, és bo recordar que són molts els actes que les entitats i organitzacions de tot tipus ofereixen durant l'any. Aquesta riquesa sovint no es valora suficientment, ni per part dels nostres governants, ni tampoc per part nostra, que ja ho hem assimilat com un fet normal, gens extraordinari, sense pensar que no resulta fàcil, no només pel cost econòmic que pugui significar, sinó també per l'esforç humà en la preparació i organització de totes les activitats programades.

El govern local, a qui a vegades li exigim més del que pot arribar a donar, sí que és important que tingui en compte el treball d'aquestes entitats, que donen vida al nostre municipi, i que permet no haver de sortir a altres ciutats per poder gaudir del lleure i la diversió, però també la formació i l'aprenentatge. 

Tot i que hi ha molts temes a resoldre, i que molts d'ells tenen una prioritat que no es pot defugir, seria bo que el nou govern municipal treballés a fons com compensar les entitats tot el seu treball. El suport institucional és important, com també ho és l'econòmic. Defujo la idea d'alguns que tot ha de ser subvencionat, però sí que entenc que hi ha actes que van més enllà de la diversió puntual, que cal tenir en compte i vetllar perquè tinguin una continuïtat.

Per la meva experiència des de diferents posicions, he tingut la sort i oportunitat de treballar amb moltes entitats, la majoria de les quals són totalment altruistes, amb una aportació personal dels seus membres organitzadors, a qui s'ha d'agrair l'empenta i tenacitat. També n'hi ha que només esperen els diners de la subvenció per fer alguna cosa, sense gaire compromís. Saber discernir entre unes i altres és una feina que els nostres governants han de cuidar.

Sortosament la nostra vila està plena d'entitats amb voluntaris totalment despresos i sense cap afany més enllà de gaudir en l'organització de projectes i activitats, per aplegar el més gran nombre de persones possible. No són entitats endogàmiques, sinó que ofereixen uns serveis desinteressadament, suplint, d'alguna manera, la feina que li tocaria fer a l'administració local si no pogués comptar amb elles.

Les entitats són l'ànima de la vida d'un municipi, i la feina no surt sola, sinó que s'ha d'anar fent amb el concurs de la gent. És per això que animo a tothom a formar part d'alguna d'aquestes entitats, per enfortir el teixit social de la vila, fer-la més agradable i contribuir en la festa.

Amb la CUP no vindrà ningú a fer falses promeses

La CUP no governa a Madrid, ni tampoc ho fa a Catalunya, ni a la Diputació de Barcelona, i per això no poden venir a Arenys polítics amb capacitat de prendre decisions a fer promeses electorals. El problema és que aquests polítics que venen, siguin socialistes, d'ERC o el seu dia de Junts, només han fet campanya i han promès desencallar temes que portem arrossegant des de fa molts anys, però al final no s'acaba realitzant res.

És molt bonic venir a Arenys a defensar candidats a l'alcaldia amb falses promeses que no s'acaben complint. Cal que faci una llista de les coses que ens han promès resoldre i ha quedat en no-res? El darrer, un dels polítics del 155 que s'ha significat molt en el menysteniment a Catalunya i diu que treballarà per aconseguir el camí cap a Caldes. Algú s'ho creu? El senyor Patxi López ha vingut a fer presència, per impactar, però se n'anirà i s'oblidarà d'Arenys com han fet tots els altres.

De què ens serveix que el nostre govern municipal tingui el mateix color que el govern de la Generalitat? Absolutament de res! Potser vindran consellers a fer promeses que sabem que no s'acabaran complint. I estic segur que la nostra alcaldessa hi batalla per aconseguir alguna cosa, però Arenys pesa molt poc.

La conclusió de tot plegat és que si volem avançar i millorar com a poble ho haurem de fer amb el nostre esforç i amb la col·laboració de tots els vilatans. És per això que necessitem un bon equip de treball dins de l'Ajuntament. No es tracta de sigles de partits polítics, sinó de gent vàlida, amb empenta, formació i moltes ganes de treballar, i fer-ho de la mà de tots i no a esquenes dels vilatans.

La CUP ha preparat un equip que prioritza la sensibilitat de cara els joves, que busquen una primera feina i volen independitzar-se, i no troben ni feina ni habitatge assequible. Sensibilitat de cara la gent gran, per fer d'Arenys una vila sense barreres arquitectòniques, una vila amable i transitable, per reduir la bretxa digital. Sensibilitat de cara les persones que necessiten els serveis socials per poder afrontar els reptes de cada dia.

Convidarem a polítics d'altres institucions i contrades, però no serà per fer falses promeses, sinó per explicar la importància de treballar en equip, de com s'aconsegueixen les coses amb organització, treball i iniciativa. I ens presentarem davant de tothom amb la il·lusió de canviar la manera de fer política d'aquests últims mandats, que només serveixen per passar pàgina i oblidar els despropòsits. Amb la CUP la nostra vila podrà avançar de veritat.

Caldria fer balanç de sintonia entre govern i vilatans

En aquest mandat que s’acaba s’ha pres algunes decisions que han estat polèmiques, algunes d’elles totalment polítiques, com pot ser la moció de censura, i d’altres de més tècniques encara que en el fons han estat els polítics els que les han pres. Poso per exemple la retirada de zones d'emergència de contenidors de la brossa o bé convertir la zona industrial en un calaix de sastre, que finalment l'oposició ho va poder evitar.

Sobre les decisions preses cadascú en tindrà la seva opinió, i se’n despendran les responsabilitats que calgui. Acaba el mandat i es hora de fer balanç. La meva impressió és que no s’ha fet prou i que un ajuntament poc endeutat com el nostre hauria d’haver estat més actiu. Comentava dies enrere les tristes valoracions d'uns membres del govern sortint, on es podia observar poca iniciativa i empenta. Ahir parlava dels problemes de la recollida selectiva i d’exemples, com el d'Argentona, que ho tenen molt més enllestit. 

Hem pogut observar discrepàncies entre el govern, constituït per quatre forces polítiques i la CUP, la cinquena que no va entrar al govern després de donar suport a la moció de censura, i que caldrà valorar, sobretot si es pensa que aquests partits polítics poden configurar un nou govern municipal de coalició.

La CUP ha destacat poc en la gestió municipal, en part per haver decidit quedar-se a l'oposició sense assumir cap responsabilitat de govern, i també perquè com a oposició s'han limitat a defensar els seus criteris, d'una manera massa feble, al meu entendre. Sembla que ara volen ser més protagonistes i això podria ser positiu per al futur de la nostra vila. Cal joventut, idees i fermesa, unes qualitats que no sempre s'han donat a l'hora, ja que no n'hi ha prou en ser jove, per tenir vitalitat i defensar els objectius, encara que en un primer moment puguin trobar molta resistència. Això no vol dir no saber escoltar els vilatans i esdevenir-ne els clars representants. Aquí rau bona part de la manca de sintonia entre vilatans i el govern de coalició que ara acaba el seu mandat.

Els presidents català i espanyol es troben a la Moncloa

Llegint les notícies del dia a vegades entres en el dilema de què prioritzes, sobretot quan es tracta de notícies completament diferents. Què mires primer? Avui, per exemple, podria ser entre l'entrevista del president català a la Moncloa i el rescat de quatre nens més de la cova tailandesa. És cert que ens afecta més el resultat de la reunió entre els dos presidents, però no podem oblidar que, per l'altra, estem parlant de la vida d'uns nois, que no fa gaires hores es temia si se'ls podria rescatar a temps.

Dels nois cal pensar que demà dimarts estaran tots a casa, o si més no fora de la cova. El balanç que se'n podrà fer serà la mort d'un rescatador i molta angoixa a les famílies i al país en general. Sortosament la col·laboració internacional ha existit i, a diferència d'altres temes, en podem estar orgullosos, no pas del que està passant al Mediterrani.

Quant a la reunió entre els dos presidents, la veritat és que no n'he llegit cap comentari. Espero i desitjo que hagi estat profitosa, si més no per la part que ens interessa. Pretendre que tots els mals es solucionin en dues hores seria d'una ingenuïtat en què pocs creurien, però després de tot el que ha succeït amb el PP, seria bo pensar que hi ha ganes d'arribar a certs acords i millorar la situació actual. El procés i el dret a l'autodeterminació són figues d'un altre paner, i caldrà treballar-ho molt bé, perquè cap dels dos hi surti perdent. Tots dos dirigeixen governs febles.

Hi ha la teoria de com pitjor millor, o bé la del pas enrere per agafar més empenta. Particularment em quedo amb aquesta, encara que alguns pensin que és llançar la tovallola o cedir. Un no necessàriament perd els seus principis, perquè en un moment determinat afluixi l'empenta que, en el cas que tractem, ja hem vist on ens ha portat.

Tots volen fer de García Albiol... o d'Anglada

Hem pogut comprovar que una bona colla d'alcaldables del PP volen seguir l'exemple que tan bé li va anar a l'Albiol a Badalona l'any 2011 i ja tenen mig coll avall que aconseguiran l'alcaldia. No diré que això passi a tots els municipis, però sí que és cert que, amb més o menys intensitat, els lemes i actituds dels candidats del PP van en la mateixa línia, sobretot on pensen que PxC o C's els poden trepitjar els talons.

Per altra banda, l'actitud de les candidatures al voltant de Podemos, també és força deplorable, sobretot a Barcelona. En aquest cas no és contra la ciutadania, sinó contra els seus rivals. No crec que sigui necessari insultar l'adversari, per més nosa que et faci i més ganes tinguis d'ocupar el primer lloc. S'ha de ser crític i treure-li els draps bruts, però sense difamar. Llavors ens queixem quan ens insulten a nosaltres.

Tot i que puc entendre la ràbia i empenta de l'Ada Colau en el seu nou projecte, no m'agraden les formes ni la considero l'alcaldessa ideal de Barcelona. Ja s'ho faran si els barcelonins l'escullen, però fins i tot en política l'educació és un grau, i l'Ada, probablement per la seva història, ha perdut una mica els papers. No diguem res del discurs de Pablo Iglesias. Probablement és una batalla contra les darreres enquestes en què experimenten un retrocés.

I a Girona i Figueres l'EUiA també ha sigut protagonista de dos casos d'insults. Aquestes persones no saben que ells mateixos es desacrediten. La majoria de la gent, sense necessitat d'estar a favor dels polítics i partits insultats, expressem el nostre rebuig i difícilment ens motivin a que els votem. Potser tampoc ho pretenen i per això seran sempre partits residuals, que veuran com altres moviments del mateix entorn els passen la mà per la cara. Seria el cas de Podemos a nivell estatal. A Arenys, sortosament això no passarà.

Els dimarts, conferència

Parodiant la pel·lícula de Berlanga "los jueves, milagro", podríem batejar el que està passant aquestes setmanes, encara que Iceta la faci en dimecres, però com que aquest dilluns és festa, el dia 10 serà el segon dia laboral de la setmana, com si es tractés d'un dimarts.

Primer va ser el president Mas, ahir l'Oriol Junqueras i la setmana vinent tindrem a Miquel Iceta. No sé qui vindrà després, però sembla ser que ja s'ha agafat com un costum. Haurem de veure si Mas i Junqueras s'asseuran a la primera fila, aquella fila que TV3 en diu fila 0, no sé per què.

Qui molt probablement no convocarà la xerrada dels dimarts serà en Joan Herrera, perquè deu estar reflexionant si val la pena o no, i no en treu l'entrellat, o potser és que no sabria què dir. El que sí podria fer és acompanyar en Duran a la primera fila per escoltar l'Iceta i a lo millor el convenç.

Abans, a qui tindrem de visita serà a la senyora Rosa Díez que ha decidit celebrar el dia de la Constitució a Barcelona, perquè ens fa molta falta, i vindrà amb un tren exprés ple des de Madrid, reunint-se amb tots els comerciants catalans a qui no permeten retolar en castellà i amb aquells pobres advocats obligats a presentar tots els documents en català. És que en els jutjats de Catalunya tot es fa en català i no es permet l'ús del castellà. Que fort, oi?

Aquests són els polítics que pretenen governar Espanya i que volen que els reconeguem credibilitat. Aquests són els polítics indignes que han fet que la societat digués prou! i que tinguem un futur incert, però amb un moviment, Podemos, que amb més empenta que programa, amenaci els partits polítics tradicionals fins al punt que aquests es plantegin fer la pinça per salvar els seus mobles. Trist, molt trist!

Doncs anirem seguint els discursos setmanals dels dimarts a veure què ens diuen de bo, i si realment presenten opcions creïbles i resultats, o bé continuen fent bullir l'olla sense solucionar els problemes socials que patim, ni els polítics que ens procura el govern de Madrid. Per cert, crec que podem descartar el nou partit MES i col·locar-lo al bàndol d'UDC i ICV. El bàndol dels indefinits.