L'Especial Trànsit a la Meridiana, avui a TV3

No em busqueu a la Via Lliure perquè no m'hi veureu, però hi seré. Hi seré de cor, de manera virtual, i per tant comptabilitzeu-me. Tot i que no sóc amant de les grans concentracions, la Via Lliure, com les altres manifestacions de l'onze de setembre que l'han precedit, són una afirmació de la voluntat d'un poble, que majoritàriament demana un canvi de sistema, i per això m'agrada participar-hi, de manera presencial o figurada. 

Des de la Via Lliure es demana una transició a la democràcia verdadera, on el sobiranisme rau en el poble. Enguany, per la proximitat d'unes eleccions plebiscitàries, encara que no formalment, el tripijoc polític farà que se li doni un caràcter electoralista. Estic, però segur que a la Meridiana de Barcelona hi haurà votants de Junts pel sí, de la CUP, i també de Catalunya sí que es pot, PSC, Unió Democràtica... i no m'estranyaria trobar-n'hi del PP i C's.

Per circumstàncies familiars no seré presencialment a la Via Lliure, però sí virtualment, i aquesta meva presència no serà per Mas, ni Junqueres, ni Romeva, ni Baños... Serà per Catalunya, per la democràcia, pel dret a decidir, i si m'apureu, per Rabella, per Pablo Iglesias, per Albiol, per Mariano Rajoy, per Albert Rivera... Per demostrar-los que s'equivoquen, uns més que d'altres, en voler fer creure que tot plegat és un muntatge d'un president il·luminat i feble. S'equivoquen quan ens menystenen i no tenen en compte que som una gran majoria de catalans que estem cansats i farts de la situació actual de menyspreu per part dels successius governs espanyols. S'equivoquen si ens volen fer creure que la relació amb Espanya es pot solucionar amb el diàleg, quan el govern espanyol ha demostrat que no en té cap intenció.

Ens insulten quan diuen que ens deixem entabanar per les mentides de Mas i Romeva, com si no fóssim prou adults per saber què ens convé i què és el que ens fa mal. En tot cas que revisin els seus discursos i analitzin si no són ells qui pretenen enganyar la ciutadania per enfrontar-la als altres i guanyar-se uns quants vots.

Des de Vic seguiré l'evolució de la Diada, i per no haver de compensar als partits polítics del no el temps que hi dedicaré, diré a tothom que estic seguint l'evolució de l'Especial Trànsit de la Meridiana, de TV3.

A la recerca del punt d'inflexió

Si és cert que els humans ens apuntem a la llista guanyadora, aplicat a les eleccions tindríem que la llista formada per la societat civil, desbancant els polítics professionals, seria la guanyadora i per tant, la llista on apuntar-nos. Per altra banda, el PSOE i PSC farien un tomb i canviarien la tendència a la baixa amb una petita remuntada.

Si vols que la gent defensi una posició només falta que la donis per vencedora i tothom s'hi afanyarà. No ens agrada ser comptats entre els perdedors, i darrerament semblava que els independentistes s'havien convertit en els perdedors, a diferència d'ara fa dos anys en què els federalistes pidolaven per aquí i allà poder guanyar adeptes.

Es tracta d'un moviment cíclic que no està estàtic, sinó que es mou contínuament, pujant i baixant. Encertar el moment de convocar les eleccions és la clau de la victòria o la derrota. Molts varen pensar que Mas es va equivocar en convocar les plebiscitàries tan tard, perquè ha donat peu a què sorgís el projecte Podemos, o massa aviat, perquè no tindrà temps de contemplar el fracàs del projecte Podemos.

Ara qui calcula el temps és el PP, i sobretot el president Rajoy. Ha vist que no li convenia convocar les eleccions generals massa a prop de les municipals i autonòmiques, per evitar que el cicle depressiu i compromès per al PP, sigués encara vigent. Confia que es refredi i vinguin millors temps. Ara ens obsequia amb 10 euros l'any, perquè compensin els 400 o 500 que ens varen treure fa uns anys. Com que som com som, encara hi haurà que li agrairà i li farà confiança. Desitjo que la memòria no sigui tan efímera, i recordem el mal que el PP ha ocasionat a la nostra societat, en limitació de drets i atacs a la llibertat d'expressió.

Què es discuteix, el programa i objectius o bé els noms?

Van passant el dies i en lloc d'aclarir-se sembla que cada vegada tot està més complicat i, el que és pitjor, més difícil de discernir entre tot el que ens arriba. Interessaria que els partits polítics donessin un missatge clar als seus possibles votants, perquè no hi hagi ningú que a l'hora de dipositar la papereta a l'urna no sàpiga ni a qui anirà a parar ni per a què servirà.

Em desconcerta el moviment que estan preparant les esquerres, concretament les negociacions entre Podemos, ICV i el Procés Constituent. No acabo de veure clar quin pot ser el posicionament final i més aviat m'inclino a pensar que es tracta de la versió menys sobiranista d'ICV i Procés Constituent.

Teresa Forcades no està en el seu millor moment. El seu oferiment per encapçalar una llista unitària, sense que ningú li ho demanés; els seus comentaris sobre les vacunes arran de la diftèria sorgida a Olot, amb el resultat d'un nen de 6 anys mort; el seu frustrat viatge a Gaza... Crec que ha perdut el nord i s'ha cregut més important i imprescindible del que resulta realment. 

Sabem que Podemos no s'ha significat a favor de la independència i que ICV també va fer un pas enrere i, a més, per tal de no desaparèixer, ha pactat o millor dit, ha estat engolit per Podemos. La pregunta que em faig és si Procés Constituent també ha fet un pas enrere, amb la qual cosa haurien deixat a la CUP com l'única força d'esquerres independentista. 

No és estrany, doncs, que les enquestes donin un important creixement a la CUP, sobretot s'ha d'entendre que és gràcies a la seva claredat a l'hora d'enviar-nos els seus missatges. Precisament és això el que necessitem: uns missatges clars i entenedors, una cosa que ara per ara no ens estan oferint ni ERC ni CDC.

Les votacions d'avui a l'ANC amb una pregunta de l'estil d'UDC, afegeixen encara més dubtes a la ciutadania, un xic cansada després dels anys, sense veure que les seves reivindicacions d'unitat tinguin el ressò suficient com per preparar una campanya amb les idees suficientment clares i els objectius ben definits.

Anirem de vacances sense saber què passarà a la tornada, i amb la incògnita de si es tractarà d'unes eleccions plebiscitàries, si hi participaran els polítics, o bé ja ens ho deixen perquè fem allò que millor sapiguem.

Preparant les eleccions plebiscitàries del 27-S

A contra rellotge els diferents fronts polítics s'estan posicionant i intentant construir coalicions per ser més forts. Alguns, com ICV, per evitar desaparèixer, d'altres, per ser alguna cosa per primera vegada. En aquesta pugna hi són tots, les dretes i les esquerres, amb un PP immobilista, com si ja hagués llançat la tovallola.

A Catalunya, la primera prova de foc electoral, Podemos pretén fer un bon forat, unint-se a ICV, els quals ho cediran en tot per tal de no quedar al marge. Els dubtes són en el paper de la CUP, i què serà del Procés Constituent. El que sembla evident és que Teresa Forcades no agrada a Podemos i, per tant, s'haurà de sacrificar si finalment es presenten junts. Herrera ja ni s'ho planteja.

A la dreta hi tenim Unió, que cada vegada està més trencada, a punt d'expulsar el sector crític que ja s'ha posicionat defensant Mas davant les plebiscitàries del 27-S. La reducció d'Unió a la mínima expressió, pot compensar-se amb algun dissident del PP que, amb el ruptura de la Federació de CIU, veu bé votar Duran i els seus amics.

Caldrà veure quin mal li pot fer Podemos a ERC, que afrontarà sol les eleccions autonòmiques, convençut que encara està en fase ascendent, i a la CUP que no sembla interessar-li fer front comú amb la llista de les esquerres, probablement perquè no s'han compromès amb el sobiranisme, aspecte bàsic per donar-li a les eleccions un sentit plebiscitari.

El cas d'Unió Democràtica a Arenys de Mar mereixeria un capítol a part. Desconec en quin sector del partit es posicionen. Benet Maimí és de l'aparell del partit, però el regidor electe se l'ha vist amb el sector crític. Es tracta de pur safareig ja que després dels darrers resultats, Unió Democràtica ha passat a ser testimonial, encara que una mica més present que Convergència Democràtica.

El camí erràtic de Joan Herrera

Després de l'anunci del president Mas i Oriol Junqueras de celebrar les eleccions plebiscitàries el dia 27 de setembre, s'han succeït les diferents reaccions dels partits polítics catalans i espanyols, totes elles molt previsibles i reincidents. Totes elles menys les d'ICV i concretament de Joan Herrera. Aquest senyor cada dia és una sorpresa, bàsicament perquè no sap on col·locar-se i va fent proves.

Herrera declara que definitivament surt del bloc sobiranista, tot i que m'agradaria conèixer què en pensen els sobiranistes que voten i militen a ICV, que n'hi ha. Herrera s'oblida del tema i concentra esforços per trobar una sortida que els permeti continuar vius després de les properes eleccions. 

ICV sap que si no mou fitxa la seva trajectòria continuarà a la baixa fins a límits insospitats. És per això que necessita trobar un coixí on recolzar-se i té la mirada posada a Podemos, com a la seva gran salvació. A Barcelona, de cara les municipals ja té coll avall participar amb Guanyem i simpatitzants de Podemos, i tot fa pensar que seguirà el mateix camí en altres ciutats del país.

ICV desconfia d'ERC i se n'allunya, però tampoc té res a fer amb la CUP, i busca atraure els exsocialistes per configurar un front potent d'esquerres. Són conscients que han de renunciar a caminar sols, perquè el seu discurs, pobre i obsolet, no els portaria enlloc. Els meus dubtes, però, és si tots els actuals càrrecs polítics d'ICV, militants i simpatitzants, pensen el mateix, o bé si passarà una mica com en el PSC, i veurem desfilar personatges cap a altres formacions polítiques.

De Joan Herrera no n'espero gaire res, però se'm fa difícil que Dolors Camats no tregui les castanyes del foc. Em mereix tota la confiança, al marge de la sintonia que hi pugui tenir amb la seva manera d'actuar i pensar, però al meu entendre no té res a veure amb Herrera, a qui veig molt superficial, dubitatiu i canviant segons bufa el vent. 

Tindrem doncs dues tasques importants i interessants a fer: seguir l'evolució d'ICV en els propers mesos, però també a Duran i UDC, per comprovar si continuen al costat del president i CDC, i si ho fan tots o bé també es trenquen. Serà divertit!

Fumata blanca a les plebiscitàries

Finalment hem conegut la data de les eleccions plebiscitàries, després de setmanes d'incertesa i amb moltes ganes d'acabar amb el sainet en què s'havia convertit tot plegat. El president Mas ha anunciat que les eleccions al Parlament de Catalunya seran el dia 27 de setembre, l'aniversari de la signatura de la convocatòria del referèndum posteriorment admès a tràmit pel Tribunal Constitucional i, per tant, suspès cautelarment.

El president i també Oriol Junqueras s'han disculpat per la manera com han treballat l'acord, conscients que la ciutadania ha patit i fins i tot avorrit. Veurem si després de conèixer quina és la nova ruta, no hi haurà desercions i els ànims es podran recuperar, sabent que no serà fàcil i que els resultats continuen essent una incògnita, amb unes eleccions municipals al mig.

L'altra incògnita que ha aparegut és el paper que jugarà Unió Democràtica. En alguns municipis s'estava especulant amb la possibilitat que poguessin acabar presentant-se per separat. No sé si el fet que la convocatòria sigui posterior a les municipals pot afavorir que no hi hagi trencament de cara a aquestes primeres eleccions, però després, una vegada constituïts els consistoris, pot ser un problema per a la seva continuïtat.

A partir d'ara comença una nova etapa d'especulacions, valoracions i estadístiques. Caldrà comprovar si l'acord a què diuen que han arribat Mas i Junqueras és real, i no ens tornin a muntar un teatre com el d'aquestes darreres setmanes.  

Els populismes del senyor Duran

El senyor Duran diu que tots els moviments que surten per tal de canviar la manera de fer política són populistes i per això ell ha de crear un moviment transversal que no serà populista. El populisme s'exerceix des de fa molt temps. Per guanyar vots els partits polítics s'han dedicat a prometre tot allò que saben que la gent vol i fent concessions quan es té el poder, per després fer el que volen i oblidar-se de les promeses. No sé què entén el senyor Duran per populisme.

La seva tàctica política ha consistit en sortir al diari cada dia per tapar les notícies importants, i quan hi ha marro desaparèixer en un viatge a l'estranger. La seva política consisteix en culpar els altres de tots els errors, apuntar-se els encerts i amagar-se davant les dificultats.

Entenc que la seva posició davant la incertesa del nou 9N és molt delicada. Això de no saber què acabarà passant és fotut, perquè no pot preparar el terreny per desentendre's dels problemes, si n'hi ha, o apuntar-se al carro si la cosa surt bé.

El meu alcalde, que és d'Unió, ho té clar. Ell vol la consulta i la independència, encara que el seu líder hi estigui en contra. Suposo que com el meu alcalde n'hi ha més dins d'Unió que votarien 'sí, sí'. És per això que Duran tindrà molts problemes si el president opta per unes eleccions plebiscitàries, les dels dictadors segons Iceta, perquè haurà de posicionar-se, i si es manté contrari a la proclamació de la independència, què faran els seus militants sobiranistes?

Entenc, doncs, que ara el senyor Duran s'entretingui buscant alternatives i criticant els populismes, i d'aquesta manera desviar l'atenció, però tard o d'hora haurà de prendre partit. A veure si pren una decisió d'una vegada!

Com ho sap el poder executiu que el poder judicial ho declararà inconstitucional?

La intervenció de Ferran Requejo al programa 'Divendres' de TV3 d'aquest dijous ha estat interessant i ha dit coses que convé retenir i tenir en compte, sobretot perquè qui ho diu és un catedràtic de ciència política i no el nostre company de cerveses. S'ha lamentat de la poca qualitat democràtica del sistema espanyol i tots hem recordat Montesquieu i com s'escandalitzaria si observés què està passant a Espanya.

Si el govern espanyol, el poder executiu, ja sap què farà el Tribunal Constitucional, el poder judicial, on és la independència dels poders? ¿quin tipus d'independència es pot esperar d'aquest Tribunal si és escollit pel partit del govern i el seu president ha estat militant del mateix partit?

L'Estat espanyol és una mostra del que no hauria de ser una democràcia liberal, sinó una deformació del model democràtic on la majoria absoluta permet fer i desfer sense tenir en compte la ciutadania, aprovant lleis en contra de l'interès general. Negar el dret a vot en base a una llei interpretada interessadament per un color polític és una aberració de l'esperit democràtic i una corrupció de la política.

Si tots sabem què dirà el Tribunal Constitucional és perquè la majoria dels seus membres són escollits pel PP i la gran majoria de la resta pel PSOE. Són membres d'una institució de l'àmbit judicial, però nomenats pel poder executiu que té majoria absoluta en el poder legislatiu.

Les explicacions de Ferran Requejo han deixat clar que la consulta només es pot fer si té suficients garanties democràtiques i que el pla B és la convocatòria d'eleccions plebiscitàries amb una declaració unilateral de la independència en el moment que tot estigui a punt per tirar-la endavant. Tots aquests moviments són fruit d'un error de càlcul del PP i el seu president, quan varen propiciar que el Tribunal Constitucional deixés sense contingut l'Estatut d'Autonomia, i a partir de llavors continués llimant competències, recentralitzant el poder i atacant aspectes tan importants com la llengua catalana. Suposo que arribarà un dia en que algú es lamentarà del que es va fer.