Un govern obert per a Arenys

A la segona xerrada sobre l'impuls al govern obert de la regidoria de Participació d'Arenys de Mar s'ha parlat de transparència, i concretament de la llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern. Una llei catalana que desenvolupa amb més exigència per a les administracions públiques la llei estatal 19/2013. La ponent ha estat la Teresa Puig, responsable tècnica de Participació a l'ajuntament de Badalona.

Poca participació, encara que en aquesta ocasió hem comptat amb la presència d'un regidor i un responsable polític de dos grups municipals de l'oposició. Del govern només la regidora responsable de l'acte. 

L'entrada en vigor de la llei catalana suposarà tot un repte per a la majoria d'ajuntaments, entitats públiques, fundacions i entitats. Una llei que facilitarà la informació sobre la gestió administrativa pública i obligarà els polítics electes a donar compte de la seva gestió i del grau de compliment del seu programa de govern.

Caldrà seguir de prop l'eficàcia de la llei, el seu compliment i la defensa dels drets dels vilatans que incorpora. Tot i que Arenys disposa d'un web municipal amb molta de la informació a que obliga la nova llei, caldrà insistir en la informació pressupostària i el grau de compliment del PAM.

A la xerrada s'ha comentat la importància del pressupost liquidat, sobretot en un ajuntament on gairebé cada Ple municipal incorpora una modificació de crèdit, que confon i modifica el pressupost inicial, a vegades sense motivació suficient. D'això me'n vaig queixar durant el mandat 2003-07, i ho vaig patir en el mandat següent i no per voluntat pròpia.

El dubte que m'ha quedat de la xerrada d'avui al Calisay ha estat si el nou panorama social i tecnològic, i la nova llei de transparència seran capaços de generar un model participatiu dels vilatans, com a garants de la democràcia en el ben entès que en nosaltres resideix la sobirania.

L'adoctrinament de la FAES rep 758.000 euros de l'Estat

El PP i el PSOE s'han repartit el pastís des de l'inici de la transició democràtica i és per això que són tan reticents a permetre nous partits polítics que puguin posar en perill la gallina dels ous d'or. La Vanguardia.com publicava la notícia de que gairebé el cinquanta per cent de les subvencions a fundacions de partits són per a la FAES (758.081 euros) i a continuació la Fundació Pablo Iglesias amb 450.000 euros, d'un total d'1.500.000 euros. Llavors acusen els altres d'adoctrinar.

L'entrada en joc de formacions com Podemos o Guanyem posaria en perill mantenir aquests favors a PP i PSOE, que no els fa recança que la informació es publiqui, ho tenen tan consolidat que es creuen que hi tenen tot el dret. No és només la corrupció la que marca diferències entre la població, sinó que la pròpia dinàmica pública s'encarrega d'afavorir a uns quants en detriment de la majoria.

Si a tot això hi afegim els càrrecs que ocupen en grans empreses els polítics jubilats, no pas per mèrits propis, sinó per 'prestigi' i en algun cas com a compensació per favors rebuts, provoca molts dubtes sobre l'honestedat dels nostres polítics i l'exercici de la política. No és estrany, doncs, que quan vénen unes formacions que diuen voler canviar la manera de fer política, tot plegat es sacsegi i els de sempre tremolin per por de perdre els privilegis.