Per què votar la CUP?

En aquesta precampanya electoral són molts els detalls que hem anat observant que ens poden fer decantar fàcilment el vot, potser no a un partit polític concret, però si a una tendència específica que ens pot semblar necessari per evitar una catàstrofe. Cadascú de nosaltres tenim les nostres preferències, i si no som militants o simpatitzants d'un únic partit, tindrem l'oportunitat, una vegada més, d'escollir entre aquells que ens sembla més capaços de treure'ns de l'atzucac.

Per a la dreta recentralitzadora, que enyora restar competències a la Generalitat, és molt evident que té dues opcions clares: el PP i C's. Aquests darrers amb un esperit de venjança que no se l'acaben. Per aquelles persones que encara no s'han despertat de l'ensurt en veure el seu partit tan avall, i que continuen somiant en un federalisme utòpic, tenen un PSC que intenta sortir de les cendres amb un Iceta que ha jugat totes les cartes per créixer, sacrificant-ho tot. Un partit que també pot engrescar tots aquells contraris a qualsevol idea independentista, encara que en aquest cas tenen a prop Catalunya en Comú que intenta repetir l'èxit de les darreres eleccions estatals.

Les altres opcions porten el segell independentista, encara que no de la mateixa manera. La llista del president intenta salvar la legitimitat del govern cessat i ERC vol aprofitar la primera ocasió que té de resultar el guanyador de les eleccions i no haver de continuar fent el paper de segon. Ambdues candidatures han resultat molt afectades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la decisió judicial d'empresonar-los de manera preventiva. Un fet que els experts només s'expliquen per ànims venjatius i humiliants.

Ens queda la CUP, els més radicals independentistes, que al mateix temps s'han lliurat de qualsevol càstig judicial, si més no per ara. El seu posicionament és transparent i a diferència de la llista del president i ERC, que no acaben de donar entendre quin camí seguiran en el cas de sumar majoria absoluta, la CUP ha deixat clar que el procés ha de continuar.

El vot a la CUP ha de ser d'aquells persones convençudes en la imperiosa necessitat de desfer-nos d'aquest estat que ens oprimeix i que ho demostra dia rere dia. Un Estat que només ens pot dur a la destrucció total de la nostra cultura, llengua i manera de ser. ERC i Junts per Catalunya han de dir-nos ben clar si creuen que la supervivència passa per aconseguir la independència, i davant del dubte, la CUP els pot donar la mà.

La figura de Mariano Rajoy és innegociable

Aquesta frase em sona. A casa nostra també es va repetir una i mil vegades fins que va deixar de ser innegociable. Un pas al costat i tot va ser diferent. En política això és molt comú. Avui es diu una cosa i l'endemà es defensa tot el contrari. Tot depèn de les circumstàncies i les necessitats.

Fins fa quatre dies el PSC feia fàstics a C's, i ara l'Iceta diu que el pacte entre el PSOE i C's és bo per Espanya, i no és de cap manera un pacte conservador. De cap de les maneres! El més fotut de tot és que la gent ens ho acabem creient i donant-los la raó. En el fons som molt fàcils de convèncer, o manipular.

Estic segur que l'alternativa a Rajoy és necessària, però ho sento en la meva ànima, jo mai donaré suport a C's. No em mereixen cap tipus de confiança. L'únic discurs clar que tenen és anar contra Catalunya i recentralitzar Espanya. Com que jo penso més en un model federal, que avui és utòpic, o en la plena sobirania, que no m'hi busquin.

Em sap greu que els meus amics socialistes estiguin sempre entre l'espasa i la paret. No ho tenen gens fàcil. Sembla estrany que el PSOE no s'adoni que sense un PSC fort mai podrà ser una força de govern, a no ser que renunciï a coses i pacti amb qui li demana. Si vol, però, un PSC fort, no el pot fer combregar amb rodes de molí.