Feina pendent

Aquesta setmana hem conegut que les obres de les Clarisses per a la construcció de la nova biblioteca municipal continuen encallades, sense que hi hagi una previsió de quan es podran reiniciar les obres, i també que l'estudi encarregat juntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sobre el projecte de canalització del rial del Bareu, no estarà acabat fins a finals de l'any vinent.

Ambdós temes em preocupen i em sorprenen a la vegada. El fet que no es desencallin les obres de la nova biblioteca és un problema greu pensant en les subvencions atorgades i que tenen data de caducitat. El projecte és molt ambiciós i té un pressupost molt important. Les subvencions atorgades permetien assumir la seva realització. Si aquests ajuts no arriben, perquè l'obra no s'acaba a temps, tindrem un problema. 

Entretant tenim una biblioteca en un local que justeja, però que li permet donar molts serveis. Esdevé un centre cultural molt important per a la nostra vila, i no tenim la sensació d'ofec. La qüestió no està en si disposem del servei o no, ni del seu futur, però sí del pa amb tomàquet amb què ens podem trobar si el cost de la nova biblioteca l'ha d'assumir totalment el nostre ajuntament.

En el cas de la canalització del Rial del Bareu el problema resideix en la situació crítica amb què es troba des de fa massa anys. Amb greus conseqüències per a la gent que hi habita i els que hi han de transitar. Cal recordar que a la part alta hi ha una escola bressol i una escola de primària, amb una concentració de nous habitatges i un cul-de-sac.

Entenc que les coses s'han d'estudiar bé i que això requereix el seu temps. Després de tants anys pendents de la canalització del rial, se'm fa estrany el termini que ens donen per conèixer si el projecte és bo i factible. No podem eternitzar els problemes, i el nostre govern local ha de fer mans i mànigues per aconseguir avançar resultats d'aquest estudi que no es pot demorar més.

Mals aires

Aquests dies he tingut l'ocasió de parlar amb persones que no ens veiem gaire sovint, però que sempre que en tenim l'oportunitat, ens esplaiem amb grans converses, que ens ajuden a ser més conscients de tot el que passa al nostre voltant, i una mica més enllà, i que ens afecta en positiu i negatiu.

Haig de dir que l'aire que es respira no és el desitjable. Hi ha un pessimisme latent que s'encomana fàcilment, i que has de fer esforços per no acabar deprimint-te. Si a tot això hi afegeixes aquells dies plujosos, que varen anar molt bé per omplir pantans, però ens varen estafar moltes hores de sol, els ànims encara estaven més baixos.

Des de la tornada a la presidència dels EUA del senyor Trump, i l'auge de l'extrema dreta a Europa, políticament no estem en la millor situació possible, i tampoc econòmicament. Les decisions que està prenent el president de la primera potència mundial no només afecten els seus, sinó que ens afecten a tots. Probablement, si no ens haguéssim adormit, no seríem tan dependents, però la influència no la treu ningú.

En l'àmbit local, s'està maquillant la situació. Es va endreçant, però no s'acaben de resoldre els principals problemes amb què ens trobem. Penso en el rial del Bareu, les Clarisses o l'estat del clavegueram, i no acabo de veure com ens en sortirem. Cal molta inversió, però també encert en les decisions que es prenen. No és fàcil.

De totes maneres en moments així, ens convé ser positius, i trobar allò que funciona, parlar-ne i engrescar-nos una mica. No es tracta d'amagar el cap sota l'ala i no afrontar la realitat, però convé posar-hi bona cara i, sobretot, anar una mica de bracet per tenir més força, recollir més idees, i resoldre totes les traves que, vulgues o no, sempre ens trobarem pel davant.

Hi ha coses que no podem resoldre, però amb tot allò que estigui a les nostres mans, cal lluitar-hi i dedicar-hi temps i esforç. Ens adonarem que sí que tenim coses que depenen de nosaltres i som nosaltres que les podrem solucionar.

La biblioteca, un instrument bàsic de la cultura a la nostra vila

Un dels temes que ocupen hores de notícies i comentaris a les xarxes socials i a peu de carrer de la nostra vila és l'ampliació de la biblioteca pública i, concretament, el seu trasllat a l'edifici de les clarisses, després de moltes discussions i ajornaments. Sempre he defensat que les biblioteques són les portes a la cultura, l'eina bàsica per no deixar ningú a fora. És cert que la biblioteca d'avui no té res a veure amb les biblioteques que funcionaven quan nosaltres érem canalla. Avui una biblioteca no només són llibres, sinó que a més d'altres elements, en una biblioteca passen coses, normalment molt participades i que tenen un gran abast i diversificació.

És normal que les noves biblioteques, i les que s'han reformat, tinguin molt en compte la diversitat d'espais, adaptats a les moltes activitats i funcions que desenvolupen. En el cas d'Arenys de Mar, el trasllat al carrer Bonaire va quedar petit ja d'entrada. La trajectòria i dinàmica de la biblioteca ja necessitava més espai, i això que estem parlant de gairebé trenta anys.

L'espai escollit pel govern actual i guanyador de la consulta als vilatans és l'antic convent de les clarisses. Les obres són importants i s'està buscant el finançament d'altres administracions, perquè amb la local no n'hi ha prou. El projecte, del qual en tinc poc coneixement, té en compte les diferents activitats a desenvolupar-hi, i s'ha intentat donar-li la màxima centralitat.

Avui, però parlo de la biblioteca no només perquè es un punt de l'ordre del dia del Ple municipal d'aquesta tarda, sinó arran de l'article de Núria Iceta, al diari ARA, "la revolució de les biblioteques", un article que hi estic plenament d'acord, on diu que "les biblioteques ocupen un lloc clau dins del conjunt del sistema cultural (i social) del país", en què posa en dubte que la resposta sigui "l'adequada al canvi de funcions que han experimentat per adaptar-se a les demandes diverses que els hem anat traslladant".

Us suggereixo que llegiu l'article.

Si ens fixem en totes les activitats que tenen lloc al voltant de la biblioteca arenyenca, per iniciativa pròpia o dels diferents usuaris, ens adonarem que configuren una part molt important de la cultura que es conrea a la nostra vila, amb el plus afegit que es desenvolupa durant tot l'any, també durant els mesos més freds i més quiets. 

L'aposta per a una nova biblioteca és important i, al meu entendre, justificadament necessària per al bé de la cultura de la nostra vila i zona d'influència.

Quina biblioteca volem per a Arenys de Mar?

Ho va dir la regidora de Cultura, Isabel Roig, quan es referia als responsables de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Per què ens obsessionem tant en on reubicar la biblioteca i no parem a pensar què volem que hi passi a la nostra biblioteca?

Hi ha mil preguntes a fer-nos i mil possibilitats de dissenyar una biblioteca que satisfaci les necessitats de la nostra vila, més enllà de si aquesta la posem al Xifré, al Calisay o a les Clarisses. Recordo tant el procés participatiu per decidir què volíem fer-hi al Xifré! Llavors estàvem parlant de serveis, probablement sense prou coneixement de quines competències hi tenia l'administració que organitzava la consulta. El resultat va ser un fracàs. Ara, però estem parlant de quin equipament ens agrada més que hi vagi a parar la biblioteca.

A l'exposició de les Clarisses hi havia dues propostes d'arquitectes que utilitzaren per acabar la seva carrera. En una d'elles es proposa construir un nou edifici per situar-hi tots els llibres, pel seu pes i destinar l'actual edifici a serveis complementaris i sales d'estudi. És una proposta, com n'hi poden haver d'altres, però, com a profà en la matèria no penso ficar-m'hi, però en canvi sí que m'agradaria opinar sobre l'horari d'atenció, els serveis que m'agradaria que oferís, l'accessibilitat, les activitats a desenvolupar... 

Coincideixo, doncs, en què una consulta sobre el lloc idoni per a la biblioteca ens depassa i cal molta informació i coneixement per poder opinar, més enllà de manifestar allò que ens agrada més o bé que defensa el grup municipal que jo he votat.

Preferiria que els disset regidors i regidores del nostre ajuntament consensuessin un Pla d'Equipaments a mitjà i llarg termini, que no pas que ens demanin on ens fa més gràcia que hi vagi la biblioteca. Participar no és només votar.

Referèndum per la Biblioteca l'1O?

Tot fa preveure que aquest estiu el país no desconnectarà gaire per vacances. El Tribunal Constitucional celebra avui, 31 de juliol, un Ple extraordinari per admetre a tràmit el darrer recurs del govern central als acords dels nostres diputats electes. Fins a la tornada de vacances tothom estarà pendent dels moviments que des de Catalunya tinguin lloc, i es presentaran atents a tombar qualsevol intent que possibiliti el referèndum del dia 1 d'octubre.

A nivell local veig que també els nostres regidors i regidores faran hores extres, celebrant un Ple extraordinari aquest dijous 3 d'agost, per aprovar una modificació de crèdit (l'estrella dels temes del plens a Arenys de Mar), aquesta vegada per fer possible la compra de l'edifici de les Clarisses, probablement el mes de setembre.

El següent pas consistirà en la convocatòria d'un referèndum local per decidir on volem situar la Biblioteca, i que té molts números que sigui en el nou equipament adquirit. Potser seria interessant aprofitar la convocatòria de l'1 d'octubre i demanar per les dues coses. Posats a fer ja no en vindrà d'un.