Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Convergents. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Convergents. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de maig del 2019

ERC vol realment la independència de Catalunya?

L'article de Narcís Comadira a l'ARA, "Després de les eleccions", és dur. Potser el trobo dur perquè diu clarament allò que molts pensem i ens ho traiem del cap com un mal pensament. Perquè ens agradaria que les coses anessin per a una altra banda, que ens comportéssim tots plegats d'una altra manera, però la realitat és la que és, probablement més còmode del que caldria.
Comadira diu que ens sentim alleugerits perquè ha guanyat el PSOE en lloc del trio de dretes espanyol, però ens oblidem fàcilment que els socialistes també varen votar a favor de l'aplicació de l'article 155. Diu també Comadira que ERC no vol la independència, si més no a curt termini, i afegeix que els nostres polítics es varen equivocar amb la frustrada declaració de la independència i no creu que ara ho vulguin tornar a intentar. "És millor anar a pescar. I anar tirant."
La seva lectura m'ha impressionat perquè és molt clara i alhora molt creïble. Puigdemont fa nosa i molts intenten ignorar-lo, no només els constitucionalistes, sinó també independentistes com ERC, que potser l'objectiu que ara tenen és governar Catalunya, però deixar per a més endavant la independència.
No és estrany, doncs, que l'ANC desconfiï dels nostres polítics. Sembla com si es vulguin aturar i acomodar-se. ERC ha aconseguit superar els antics convergents i constituir-se com a primera força política a Catalunya. Això els satisfà i omple de càrrecs els seus amics i simpatitzants. Potser era això el que buscava i no tant la independència del nostre país. Ells diran que no, però ens ho hauran de demostrar.

dimarts, 10 de febrer del 2015

La fragmentació de CIU serà lenta

Avui s'ha produït, si no em falla la memòria, el primer desacord entre els diputats de CDC i d'UDC al Congrés de Madrid. Ha estat a l'hora de votar la proposició de llei del pacte contra el terrorisme. Els diputats d'UDC hi han votat a favor mentre que els convergents s'hi han abstingut.
Ens trobem a l'inici del trencament de la federació? Aquests dies observem diferents enfrontaments a l'hora de nomenar el candidat a les municipals. Un fet que, en alguns municipis, es repeteix cada quatre anys. N'he parlat en aquest bloc, dels casos d'Arenys de Mar i Vic. Precisament avui el conseller Espadaler, vigatà, recordava a CDC que l'alcaldable havia de ser d'UDC, tal com ha esdevingut ens els darrers mandats. A Arenys passa alguna cosa semblant.
Cal suposar que la federació aguanti fins a les eleccions municipals, i en funció dels resultats i de com es preparin les eleccions autonòmiques del setembre, podrem veure quin futur li espera a CIU. Duran i Lleida s'esforçarà en mantenir units els seus dirigents, però el sector sobiranista d'UDC, com ha passat en el PSC, primer, i ara a ICV, també produirà moviments que caldrà seguir de prop.
El president Mas necessita una CIU forta i això, tard o d'hora, no es podrà aconseguir amb tantes desavinences entre els dos partits, o dit d'una altra manera, mentre Duran estigui al capdavant de la formació, negant el veritable esperit dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya.