L'Observatori Ciutadà Municipal llança la tovallola

He llegit que l'Observatori Ciutadà Municipal d'Arenys de Mar es dissol. Es queixen que han tingut molts problemes perquè l'Ajuntament de la nostra vila proporcionés les dades que segons la llei de transparència havien de donar i que pleguen cansats de la feina que han tingut per obtenir aquestes dades.

Alguns pensàvem que amb l'entrada de la CUP al govern municipal això es podria notar, però veiem que no ha estat així, o si més no això és el que es pot deduir de les paraules dels responsables de l'entitat que ara llancen la tovallola, sense haver aconseguit un relleu.

La maquinària administrativa és feixuga i cal una molt bona predisposició per part dels governants per fer transparent la seva tasca. Normalment no s'aconsegueix, i tot i que la llei està molt ben elaborada, la posada en pràctica arriba a ser gairebé nul·la.

Arenys de Mar, no és un model d'administració eficaç i transparent i caldria treballar-ho molt bé des de dins. Ni els grups municipals en el govern ni els de l'oposició quan han governat, han estat capaços o han tingut la voluntat real de ser prou transparents, i aquí la defensora del ciutadà hauria de dedicar-hi esforços perquè la nostra administració millori en aquest aspecte.

És important la transparència per poder ensenyar als vilatans el funcionament de l'administració, amb totes les seves dificultats, però també amb tota la pulcritud en la seva gestió. Seia bo que els nostres governants tinguessin més cura perquè el treball que es realitza dins de l'administració municipal sigui el màxim de transparent i guanyi en confiança dels administrats.

Les comoditats de la dreta a Espanya

L'Alejandro Fernández, el líder del PP català és el que és, i si no tenen ningú millor han de tirar amb el que tenen. Aquest no és només un problema del PP, sinó que s'hi troben tots els partits polítics. En l'entrevista que avui li fa l'Antoni Bassas o en les declaracions que acostuma a fer, sembla que acabi de sortir de l'ou i que no tingui memòria històrica. Ningú no diria que és del PP, quan parla d'estar alerta amb el que fan els altres partits i sobretot amb els pactes, com si el PP tingués un passat immaculat. No sap o no recorda que el PP ha estat el partit polític més corrupte de la democràcia espanyola? També hi ha corrupció en altres partits, catalans i espanyols, però ningú no els supera.

Ho dic perquè sentint-lo parlar fa l'efecte que et ve a donar lliçons de pulcritud, de transparència política i de no haver trencat mai cap plat. No ho sé a nivell personal, però si que ho sabem del partit a qui representa.

En l'entrevista ja amenaça. La qual cosa és molt típic del PP, i del PSOE en campanya. Si es pacta canvis al marge del PP llavors passarà el mateix que amb l'Estatut. Ho recordem, oi? I aquí ho podria enllaçar amb el que comentava ahir en el meu post. Potser sí que per avançar necessitem la conxorxa del PP, ja que l'estructura de l'Estat és prou conservadora com per contrarestar tot allò que puguin pactar les esquerres. 

Les institucions estatals són del bàndol conservador, amb molts membres afins a discursos propers a Vox. Llavors no ens ha d'estranyar que els pactes progressistes se'ls endugui el vent. Espanya no se n'acaba de sortir. L'esquerra és molt feble i disgregada. La dreta acostuma a ser corrupta, però emparada pel poder judicial.

No defugim la responsabilitat d'educar

El perill de la tensió monotemàtica que estem vivint actualment és que deixem de banda molts valors i esforços que ens fan grans, sense els quals la nostra societat se'n pot ressentir. Es tracta d'obrir els ulls i fixar-te en els petits comportaments de la gent, de petits a grans. El respecte, les atencions, la pulcritud, la sensibilitat, l'ajuda, la voluntarietat...

Les famílies han renunciat a l'educació dels fills en el respecte vers els altres. Una falsa idea de la competitivitat ens ha portat a menystenir els altres i a procurar només per a nosaltres. A simplificar la crítica posant tothom al mateix sac. Sempre he pensat que som poques les famílies que, amb més o menys encert, procurem educar els fills en el respecte als altres, a assumir els desencerts i a valorar la convivència.

L'articulista de l'ARA, Xavier Roig, que a vegades es desboca, acostuma a parlar de les petites coses i encertar força en la crítica a la nostra societat. Aquest divendres em va agradar parlant de les exigències a l'Església catòlica pel seu comportament al costa del dictador. Roig es pregunta si els monjos de Montserrat han de demanar perdó. Jo hi afegiria el bisbe de Vic, Ramon Masnou. És molt fàcil posar tothom al mateix sac. L'Església catalana va jugar un paper no precisament del costat de Franco, malgrat hi pogués haver de tot. Potser critiquem sense coneixement.

Si no eduquem els nostres fills en la modèstia, el respecte i l'honradesa, estarem minant el futur de la societat, que provocarà inseguretat, inestabilitat i fractura social. No deleguem l'educació dels nostres fills. És una responsabilitat que no podem defugir.