Els Núñez tornen a casa per Nadal

Tal com ja s'havia comentat, pare i fill han sortit de la presó per poder celebrar el Nadal en família. La seva estada a la presó ha estat de 38 dies, gairebé tants anys com ha durat el procés, i ja han obtingut el tercer grau. De fet, el senyor Millet encara no hi ha entrat i tot fa pensar que, sense desitjar-li res de dolent, abans entrarà a la caixa.

Ahir ens va sorprendre la notícia que Fiscalia demana explicacions a alts càrrecs del govern Zapatero pel cas Castor. A bona hora! no sé si les reaccions de Fiscalia són sempre fruit de la pressió social i política, o bé és una pura coincidència. La llàstima és que el govern espanyol anés tan de pressa a pagar la indemnització. Esclar que no la pagarà el govern, sinó tots nosaltres, per això tanta pressa, s'ha de quedar bé amb els grans empresaris que el dia de demà et poden col·locar en un consell d'administració.

I després que ens vinguin a dir que vivim en un Estat seriós, amb aquesta colla de lladres i incompetents que des de fa molts anys ens governen. No estic parlant només dels actuals del PP, que són un cas extrem, sinó també dels ministres i governs anteriors. Ministres com el senyor Clos que quan jurava ni sabia quin ministeri li corresponia.

Si Podemos entra amb tanta força és perquè defensa un sistema totalment antagònic amb el del PP i que el PSOE no ha estat capaç de portar a terme mai. L'analogisme entre la incursió de Felipe González i Pablo Iglesias em fa témer el pitjor, que tot quedi en grans discursos sense cap base ni molt menys resultats.

Però com que avui és Nadal, acabem el post amb un bri d'il·lusió i confiança en el futur. Us desitjo una bona nit de Nadal i, si és possible, que també neixi en vosaltres una nova il·lusió en el futur que ens espera, que no sabem quin és, però desitgem que sigui de felicitat, pau i bona salut. Bon Nadal!

Pere Navarro guanya la batalla també a Barcelona

No sé qui s'estranya de les cues de pakistanesos per votar en les primàries del PSC a Barcelona. ¿Qui no ha vist voluntaris anant a buscar avis a les residències per portar-los a votar lliurant-els-hi el sobre amb la papereta a dins? si el que compta és l'escrutini, per què ens hem de fixar amb qui vota què? Una vegada que poden votar, per què no els hi han de facilitar?

M'agradaria que l'anècdota servís perquè els que defensen que l'única participació ciutadana és la votació de cada quatre anys, s'adonessin que no és exactament així i que fins i tot en això pot entrar el dubte, el recel.

L'article d'avui d'en Toni Soler a l'Ara, sortia en defensa dels militants, perquè no quedessin arraconats i només es comptés amb ells per ensobrar. Estic d'acord que hem de comptar amb els partits polítics per avançar en democràcia, però penso que hi ha molta feina a fer per democratitzar els mateixos partits polítics. 

Les primàries del PSC, que tenien l'objectiu d'escollir el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona, estan ben pensades. És bo que no només puguin votar els militants, encara que és curiós que hi votin moltes més persones externes al partit. Una explicació seria que els partits tampoc tenen tants militants, i l'altra que hi havia persones interessades en condicionar el resultat, aprofitant la situació interna del PSC.

Sigui com sigui, el resultat està en la línia de la majoria del PSC actual i, a diferència d'altres vegades, el PSC barceloní no es desmarca del global. La postura radical i antagònica amb la direcció del partit que ha mostrat Jordi Martí no s'ha vist compensada amb una resposta ciutadana a favor seu. Segurament els votants pakistanesos, a qui se'ls ha lliurat la papereta i l'euro, no anaven en la seva direcció. Com en tots els llocs, sempre n'hi ha de més espavilats.

Rosa Díez critica els que pensen com, quinze anys enrere, pensava ella

Rosa Díez, l'any 1999: "Si la majoria dels bascos volgués la independència, la democràcia s'hi adaptaria". La líder d'UPyD, aleshores al PSOE, defensava el dret a decidir i reclamava l'acostament de presos d'ETA.

Aquests són els titulars de la notícia que m'ha cridat l'atenció. La notícia de l'ARA que reprodueix una entrevista de La Vanguardia, cita textualment: "Si algun cop la majoria dels bascos volgués la independència, la democràcia s'hi adaptaria, perquè la democràcia és la capacitat d'adaptar-se al que desitgin els ciutadans lliurement, a l'urna".

Això passava quan Rosa Díez militava al PSOE. Tots caminem i evolucionem. Canviar en la manera de pensar no és cap mal, ni es pot titllar d'incoherència, perquè tot el nostre voltant també canvia i no necessàriament hem d'estar tota la vida d'acord amb els mateixos pensaments.

Canviar d'opinió és lícit i en tenim molts exemples. Una altra cosa és esdevenir radical en postures totalment antagòniques amb les que una persona defensava. No sé capaç d'acceptar l'altre que pensa diferent de tu és un signe d'incapacitat democràtica i per tant de poder representar ningú en un Parlament.

Puc entendre que en aquests moments la dirigent de UPyD cregui que la democràcia no s'ha d'adaptar a la voluntat d'un poble, en aquest cas el català, però no puc entendre que s'obsessioni contra Catalunya i els catalans, amenaçant, com ha fet, de suspendre l'autonomia. Aquesta manca de diàleg i de no acceptar que hi ha qui pot pensar diferent, sobretot quan pensa el mateix que tu defensaves fa quinze anys, no té cap sentit ni es pot entendre.

En la mateixa entrevista defensava mesures de reinserció per als membres d'ETA empresonats, i ara rebutja qualsevol mesura de gràcia per als presos. Certament el canvi ideològic de Rosa Díez és impressionant, però li respectem alhora que li demanem que respecti els que pensem diferent d'ella, sobretot quan una gran majoria del poble català i dels seus representants polítics ho defensa de manera pacífica i democràticament. Volem votar. Només això. On és la blasfèmia que esquinça les vestidures?