Només li queda mobilitzar l'exèrcit

Al Partit Popular ja només li queda mobilitzar l'exèrcit. La seva obsessió per la unitat d'Espanya i la tragèdia de l'amnistia que vol signar el PSOE per aconseguir la investidura no sé on ens pot portar. Han sortit al carrer; han intoxicat el Poder judicial; han intervingut el Senat, on hi tenen majoria; continuen dominant els mitjans de comunicació, i ara ja no els queda res més que l'exèrcit. Ho veu així el senyor Aznar?

La transició espanyola, que no ha deixat de ser un frau, perquè ha mantingut al poder als mateixos de sempre, els hereus del franquisme, ha tingut moments de suspens, com va ser el fallit cop d'estat de l'any 1981. Ara, alguns nostàlgics trobarien suficients motius com per alterar l'ordre constitucional i fer fora, de manera violenta, el govern de l'Estat. 

No fa gaires dies es publicava una entrevista al senyor Tejero, que va entrar violentament al Congrés de Diputats. Ell hi tornaria. El senyor Aznar no para d'aixecar la veu i provocar per alterar la vida dels espanyols, enfrontant-los als catalans, però en certa manera als seus adversaris polítics, els socialistes, que per a ells han esdevingut enemics de la pàtria.

Hem de confiar que, malgrat la situació europea no sigui la millor, aturarà qualsevol intent de rebel·lia militar. No ens trobem a l'hemisferi sud, molt propens a aquests moviments. De totes maneres, la nostra salut democràtica està malferida, i necessitarem molta sort i temps per recuperar-nos.

En aquests moments no m'atreveixo a vaticinar què passarà a finals de mes. Hi haurà pacte d'investidura o no n'hi haurà? El PSOE complirà les seves promeses o passarà el mateix de sempre? Els catalans en sortirem escaldats, com sempre, o aconseguirem alguna cosa positiva? Diuen que tot dependrà del Tribunal Constitucional, que ara té un color més progressista, però jo no em refio del progressisme dels jutges espanyols. N'hem vist de tots colors, i al final rebem els de sempre.

No vull ser pessimista, però les coses no pinten bé. Sembla que les forces polítiques espanyoles treballin perquè els catalans no trobem cap més solució que declarar la nostra independència. L'odi cap a nosaltres és massa gran.

L'aigua que ens ha netejat la vila

He llegit les notícies del web de Ràdio Arenys sobre els estralls de la pluja d'aquests dies a la vila. Volia saber la quantitat d'aigua que havia caigut, perquè no recordava haver-ne vist tanta des de la meva arribada a Arenys. Han estat tres o quatre dies que m'han recordat la meva joventut al Collsacabra quan a finals d'estiu ensopegàvem dies plujosos, una pluja intensa i de llarga durada.

He vist que han estat 209 litres per metre quadrat els que han caigut i com efectes algunes esllavissades, però pel que sembla poca cosa, però m'agradaria saber a quantes cases els ha entrat aigua, ja sigui per alguna escletxa del sostre, d'alguna junta, de les portes i finestres... A casa, que no acostuma a entrar-hi aigua, en aquesta ocasió, suposo que per saturació, sí que ha fet acte de presència.

A mi m'agrada molt la pluja i quan passem llargs períodes de sequera m'ho passo malament. M'agrada conduir sota la pluja intensa, o veure-la caure darrere els vidres de casa, a aixopluc. És més molest quan t'has de desplaçar i a Arenys quan has de travessar algun rial. Aquests dies, doncs, m'han encantat, malgrat el confinament. No els he pogut gaudir circulant en cotxe, però si darrere les finestres.

I quan no fa mal, sempre és d'agrair, perquè l'aigua és vida. Aquells països que tenen poca aigua s'ho passen molt malament, però la meva pregunta és si com més anem més aigua tindrem o bé han estat uns dies fora del comú, i la sequedat anirà pujant hemisferi amunt tal com se'ns havia dit? A veure si algú ens ho explica. Jo signo on sigui perquè la pluja no es deixi, i ens visiti més sovint. Ja ajustarem més bé les cases.