Més efectes del fracàs del Procés

El fracàs del Procés no només ha tingut efectes sobre els partits polítics, sinó que també la societat civil organitzada ha rebut les conseqüències, i al meu entendre encara no se n'ha pogut recuperar. No és res estrany i passa a les millors famílies. Quan s'aboquen moltes energies per aconseguir un objectiu, i aquest fracassa, el resultat no és gaire positiu i acostuma a comportar conseqüències, ja sigui d'ànims o de fortalesa per recuperar-se de la patacada.

L'Assemblea Nacional de Catalunya també està en hores baixes, encara que estigui fent la viu-viu. La seva presidenta acaba de rebre una sotragada en les seves intencions de promoure una llista electoral, per encarar-se als partits independentistes que considera que han deixat de lluitar per la independència del país. La direcció de l'ANC no l'hi ha fet costat i ha quedat en evidència.

Si us haig de ser franc, pel poc que he pogut anar seguint i sabent de la presidenta actual, no m'estranya gens que sigui un moment gris també per a l'entitat. Al marge de les dificultats de recuperació del fracàs, hi ha la capacitat de lideratge i convenciment que s'estan fent les coses. Reconec que no és fàcil i que liderar un projecte quan tot ve de cara és molt millor que no pas ara, quan tot ho tens en contra.

Tot i així crec que la presidenta de l'ANC està en la línia dels actuals polítics catalans, d'una mediocritat remarcable i que es mouen segons bufa el vent, sense gaire criteri ni tampoc sentit. Ho tenim molt clar en el cas del president del govern, que està en mans dels socialistes i és incapaç de resoldre els problemes del país amb el seu govern, tot i el suport que rep d'un partit polític, ERC, que de ben segur també en rebrà les conseqüències a la primera ocasió que es convoquin eleccions.

Llegia, un dia d'aquests, la necessitat que la població torni a alçar-se per reclamar la independència del país, tenint clar que és més útil i efectiva aquesta iniciativa que qualsevol altra que puguin emprendre els partits polítics. És cert que sense el caliu de la població els partits polítics es troben atrapats, però no és menys cert que la població catalana està escaldada i ja no es fia dels polítics actuals, la qual cosa fa necessari un relleu amb líders més engrescadors, més efectius, i que generin aquesta confiança que hem perdut des de fa cinc anys.

Des de casa molts ànims a la Marta Pascal

Sempre s'ha dit que la política és desagraïda i, si se'm permet, encara més quan s'actua de bona fe. En política tot són retrets i no sempre merescuts. Només pot justificar l'interès a entrar-hi, les ganes de servir la ciutadania, el teu poble o país. Les ganes de ser partícip de la gestió pública. Descarto aquelles persones que només esperen enriquir-s'hi, o no els fa cap fàstic fer-ho.

Avui m'ha agradat la columna de Xavier Bosch a la contraportada de l'ARA, parlant de la Marta Pascal. Crec que és de les poques paraules amables que he pogut llegir aquests dies sobre la Marta, i em sap greu que sigui així.

D'alguna manera la Marta Pascal a casa sempre l'hem mirat amb bons ulls. És vigatana, però a més coneixem la seva família. El seu germà petit va estudiar amb el nostre fill, encara que només fos un any, i la Marta, juntament amb la seva germana, va ser alumna de la M. Àngels. A part de tot això, anecdòtic, no ens ha semblat que ho fes tan malament, sinó tot el contrari. Podem pensar diferent d'ella, però crec que ha afrontat molt bé la difícil època que li ha tocat viure. M'agrada l'article d'en Xavier Bosch.

Fa un parell de dies, en aquest mateix bloc, parlava del PDECat. Què els ha passat? Em costa d'entendre la seva situació, i no ho tenen fàcil en aquests moments. ERC no ha acabat de trobar la persona que substitueixi Junqueras mentre estigui a la presó, però el PDCAT no ha pas fet millor. La bicefàlia Torra-Puigdemont no és fàcil de portar, i ja se sap tants caps, tants barrets.

Desitgem que la Marta es sobreposi de la situació viscuda i continuï treballant des d'on ho consideri millor, per fer avançar aquest nostre país que en aquests moments es troba en un atzucac.

Com desenganxar-nos d'aquesta tendència a espatllar-ho tot?

A part de la ràbia i impotència que et produeixen segons quines notícies, llegir el diari esdevé un exercici d'avorriment i fatiga al mateix temps. Estem tan plens de notícies sobre corrupció que ja no tenim ni esma per exaltar-nos, sinó que ens avorreix solemnement, sense aquella dosi de rebel·lia en adonar-nos que no hi ha manera de solucionar-ho perquè tot està massa manipulat i amb molts interessos en joc.

Llegim sobre el procés sobiranista, la corrupció del partit del govern, de la història de la família Pujol enfangada fins al coll, també de la tàctica de protegir-se entre ells que exerceixen la Fiscalia i el Poder Executiu que els ha escollit, i al final t'adones que ens trobem en un bucle molt difícil de sortir-ne, i que, per acabar-ho d'adobar, l'alternativa és anar a parar a la vulgaritat de notícies com pot ser el candidat espanyol a l'Eurovisió o, el que és pitjor, a notícies que haurien ocupat les primeres pàgines del setmanari El Caso, i que et mostren el tipus de societat que entre tots hem anat construint.

Resulta complicat trobar notícies positives que ens aixequin una mica els ànims. Et cal anar a buscar fets excepcionals de persones anònimes que treballen dia rere dia per satisfer les necessitats bàsiques d'una bona part de la població.

Hem d'aconseguir entre tots sortir d'aquesta tendència a convertir la nostra societat en un món individualista on cadascú va a la seva, ignorant els altres, i aconseguir un món solidari, tenint en compte tot allò que tenim al voltant, totes les persones amb qui ens creuem i que ni tan sols en coneixem el nom. No cal fer grans excentricitats ni mogudes, sinó simplement actuant de la mà dels més propers, amb sentit crític, però il·lusionats per invertir aquest moviment que ens porta a l'autodestrucció com a societat.  

Comiat a l'Andreu Majó

Ahir vàrem conèixer la mort de l'Andreu Majó, qui va ser alcalde d'Arenys de Munt en una llista independent que a nivell comarcal defensava ICV. Tot i que ambdós coneixíem el paper polític, en el meu cas de curta durada, la coneixença va venir més a partir del diàleg i debat, i d'unes sessions de filosofia que va impartir a través de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Arenys de Mar.

No vaig tenir moltes ocasions per parlar amb l'Andreu, però en totes elles vaig poder gaudir de la seva simpatia, amabilitat i senzillesa, però de fortes conviccions i molt temps donant-li voltes a les coses. 

L'Andreu era d'aquelles persones que pensaries que no pot tenir enemics, que és impossible, la qual cosa de ben segur no era certa pel simple fet d'haver dedicat uns quants anys a la política i haver pres decisions importants com alcalde del municipi veí.

Estic segur que a l'Andreu se l'ha estimat moltíssima gent i que molts hem plorat la seva mort, i ens ha tingut preocupats durant molt temps amb la seva lluita contra la malaltia que finalment l'ha vençut. 

La seva mort ha coincidit amb un desgraciat accident d'un jove de si fa o no fa l'edat del meu fill, en una baixada amb esquís a Andorra. Un jove que es troba a cures intensives i que desitjo de tot cor que superi aviat la situació i es pugui recuperar, per ell, que té molts anys per endavant, i per la seva mare, la Mireia, que és una gran persona, que només fa el bé i estima, i es fa estimar. Ni la Mireia ni el seu fill es mereixien aquesta desgràcia i és per això que prego perquè tingui un final feliç i quedi tot plegat en una anècdota, difícil d'esborrar, però finalment superada. Adéu Andreu! Ànims Mireia!

Fumata blanca a les plebiscitàries

Finalment hem conegut la data de les eleccions plebiscitàries, després de setmanes d'incertesa i amb moltes ganes d'acabar amb el sainet en què s'havia convertit tot plegat. El president Mas ha anunciat que les eleccions al Parlament de Catalunya seran el dia 27 de setembre, l'aniversari de la signatura de la convocatòria del referèndum posteriorment admès a tràmit pel Tribunal Constitucional i, per tant, suspès cautelarment.

El president i també Oriol Junqueras s'han disculpat per la manera com han treballat l'acord, conscients que la ciutadania ha patit i fins i tot avorrit. Veurem si després de conèixer quina és la nova ruta, no hi haurà desercions i els ànims es podran recuperar, sabent que no serà fàcil i que els resultats continuen essent una incògnita, amb unes eleccions municipals al mig.

L'altra incògnita que ha aparegut és el paper que jugarà Unió Democràtica. En alguns municipis s'estava especulant amb la possibilitat que poguessin acabar presentant-se per separat. No sé si el fet que la convocatòria sigui posterior a les municipals pot afavorir que no hi hagi trencament de cara a aquestes primeres eleccions, però després, una vegada constituïts els consistoris, pot ser un problema per a la seva continuïtat.

A partir d'ara comença una nova etapa d'especulacions, valoracions i estadístiques. Caldrà comprovar si l'acord a què diuen que han arribat Mas i Junqueras és real, i no ens tornin a muntar un teatre com el d'aquestes darreres setmanes.