Tot i que no acostumo a parlar de futbol en el meu blog, bàsicament perquè no hi entenc gens, ni tampoc ho considero una cosa important, avui sí que voldria referir-m'hi aprofitant que ahir a la nit es va celebrar la final de la copa del rei, i que va guanyar-la un equip on tots els seus jugadors són del país, l'únic supervivent d'un fet que havia estat habitual, però que ja fa molts anys que cap dels altres equips de futbol de la seva categoria ha mantingut. L'Athletic de Bilbao.
La final era entre l'Athletic i el Mallorca, un equip que tampoc destaca pels títols aconseguits i que de ben segur caldria analitzar i premiar el seu èxit. Ells no varen guanyar, però van ser capaços d'arribar a la final, quan equips amb uns pressupostos molt superiors, com poden ser el Barça, el Real Madrid i l'Atlético, per posar tres exemples, no n'han estat capaços.
Tot això em fa pensar en la importància de l'esforç, el treball i la feina de cada dia, que tard o d'hora reben la recompensa. L'Athletic ha trigat quaranta anys a tornar aixecar la copa, i és el segon equip amb més títols d'aquesta competició, després del Barça. I això ho ha aconseguit amb la plantilla formada al País Basc, amb Navarra inclosa, enfrontant-se amb equips que compten amb els millors jugadors del món.
És per això que sempre he defensat aquest equip, i n'he estat seguidor, encara que l'hagi vist jugar en poquíssimes ocasions, però sempre he valorat el seu esforç, la seva política de treballar amb els jugadors de casa, defensant els colors i el país.
Segurament no tot són flors i violes, i hi ha coses a millorar, però només per aquest fet considero que val la pena tenir-los en compte. De petit em varen fer veure que la política seguida per aquest club de futbol era d'admirar i, tot i que no soc futboler, no he deixat d'apreciar-lo i desitjar-li tota la sort del món. És per això que sempre que surt a la conversa el tema futbol, jo dic que soc de l'Athletic.
