L’informe que no agrada a Laura Borràs

Desconec la veritat del cas Dalmases al programa FAQS de TV3, i tampoc conec el text de l'informe que ha elaborat l'advocada Magda Oranich al respecte, per tant tot el que jo avui pugui dir es basa en les informacions que han transcendit i a la meva opinió sobre els personatges implicats, que resumeixo en Magda Oranich, Laura Borràs i Francesc de Dalmases.

Dit això crec que JuntsXCat té un problema greu amb els seus dirigents implicats en aquest cas i caldria resoldre'l el més aviat possible si no volen que vagi a pitjor. De la mateixa manera que una fruita podrida et pot fer malbé tot el cistell, l'actitud de Dalmases i Borràs no fa cap favor al partit polític, que està en hores baixes, però que pot anar encara més avall.

Laura Borràs s'ha pensat que està per sobre del bé i del mal, i pel que sembla Francesc de Dalmases tindria una manera de fer molt semblant. La situació de la presidenta suspesa del Parlament català no ajuda gens a resoldre els problemes del nostre país. Ella potser creu que és més important que tota la resta de la població, i jo li voldria dir que, tot i el respecte que em mereix, no és més important, i el mal que ens fa a tots cada vegada és més gran.

L'actitud de Francesc de Dalmases als estudis de TV3 sembla ser que va ser de prepotència i agressivitat sense justificació, més enllà de sentir-se contrariat per la manera d'obrar de la periodista afectada. Ara, una vegada s'ha filtrat el contingut de l'informe de l'advocada Magda Oranich, tampoc ha reaccionat de la millor manera. Crec que Dalmases i Borràs es pensaven que Oranich portaria l'aigua al seu molí, i d'aquesta manera resoldrien una situació incòmoda.

Estic convençut que l'advocada ha actuat amb una total professionalitat, perquè així ho ha demostrat des del primer dia. Hi pots estar d'acord o no, políticament, però no li pots negar la seriositat exercint la seva professió. Si Borràs i Dalmases volien tancar la pàgina de manera favorable es varen equivocar en la persona que havia de fer l'informe. 

No sé què dirà l'executiva del seu partit, però entenc que comença a ser hora d'arraconar Laura Borràs, que pel que es veu no té la intenció de fer un pas al costat, i recomanar a Francesc de Dalmases que deixi l'escó i es dediqui a una altra cosa, si no volen enfonsar encara més el partit.

Si no ho recordo malament, algun dia, en aquest blog, vaig escriure sobre el mal que estava fent Laura Borràs a Junts, i ara em reafirmo en la meva posició. Borràs no pot continuar dirigint un partit que necessita una revifalla si vol ser alguna cosa de gran.

Les poques habilitats del conseller

En tot l'enrenou que s'ha creat al voltant de l'ensenyament a Catalunya, hi ha un element important a tenir en compte, i que al meu entendre és bastant la causa de tota la polèmica, al marge de tot el que s'arrossega de fa temps i que sempre arriba un moment en què tot esclata.

L'element a què em refereixo és l'actitud del Departament d'Ensenyament, amb el conseller Gonzàlez-Cambray al capdavant, més típica d'una posició autoritària que no pas democràtica. Ja vaig dir el seu dia que si una cosa trobava criticable del conseller quan anunciava l'avançament del curs escolar, era la manera de justificar perquè no ho havia parlat amb els sindicats, representants del professorat. Dir que no ho parles perquè saps que no ho acceptaran, és una manera molt poc democràtica de definir-te políticament.

ERC té un problema amb els seus polítics, que tenen moltes dificultats de dialogar, encara que siguin els primers que parlin de diàleg, sobretot a l'hora d'exigir-ho al govern espanyol. Quan les coses van bé, tot rutlla, però quan hi ha dificultats, és quan has de demostrar la teva capacitat de liderar un projecte i arribar a la gent, no a través de la imposició de les decisions, sinó de parlar-ne i intentar negociar-ho.

En política passa que quan hi ha alguna cosa que no agrada els partits polítics troben la manera de despistar i intentar que la gent no s'hi posi. Crec que les declaracions desafortunades del diputat Rufián varen ser una manera de fer perdre l'atenció al problema que tenim aquests dies amb l'ensenyament, davant d'una posició poc dialogant del Departament.

Sense entrar, doncs, en el contingut de les queixes i la justificació de la vaga convocada pels sindicats dels mestres i professors, només amb el to i la manera de fer ja és suficient com per criticar el conseller i els seus assessors i col·laboradors. Quan el govern té tants problemes per avançar, amb tantes dificultats d'entesa entre els partits independentistes, el que sobra són actituds autoritàries i provocadores. El futur del país està en mans de l'educació dels nostres fills, i és prou seriós com per trobar la manera de consensuar com s'ha de fer per evitar el fracàs escolar. 

S'ha demanat la dimissió del conseller, però tots sabem que aquest verb no funciona al nostre país. Quan algú s'aferra a una cadira és molt difícil que se'l faci caure, encara que hi hagi motius suficients com per demostrar que la seva manera d'obrar no és la més idònia per solucionar els molts problemes que tenim, i que no es poden resoldre d'un dia per l'altre. Tal com deia fa pocs dies, l'eufòria d'ERC cada vegada trontolla més, i no ha de passar gaires anys perquè es demostri una vegada més que és un partit poc consistent, que va massa a remolc dels aires que corren a cada moment.

S’ha de predicar amb l’exemple

No es pot admetre ni hi ha cap justificació per explicar que el ministre de Salut es reuneixi amb 150 persones per fer una celebració mentre se’ns està prohibint fer reunions, fins i tot familiars, que superin els sis membres. Actes com aquests són els que expliquen perquè la gent hem deixat de confiar en els polítics.

A casa sempre ens havien dit que havíem de predicar amb l’exemple, i que si volíem ser compresos havíem de ser creïbles. Com ho explica el senyor ministre?

No estic d’acord amb els negacionistes ni amb les justificacions que presenten, però entenc que actuacions com la del ministre i altres responsables polítics els serveixen d’excusa.

No sé si a hores d’ara el ministre ha sortit a donar la cara o bé s’ha penedit de formar part d’aquestes 150 persones, però estaria bé que ho fes. A casa, malgrat tot, continuarem obeint mentre ens convencin que d’aquesta manera ajudem a disminuir el risc de contagi del coronavirus. Que no ens tornin a fallar!

Continuen les picabaralles entre govern i oposició

A través de la pàgina web de Ràdio Arenys m'acabo d'assabentar de l'acte d'ahir al Calisay, convocat per Junts per Arenys, en què l'exalcalde Estanis Fors va manifestar que s'estava plantejant la possibilitat de presentar una denúncia per injúries i calúmnies. Estanis Fors està cansat d'haver de justificar tot el dia els rumors i acusacions per part de l'actual govern, i va fer una repàs a tota la feina feta durant aquest darrer any que ha estat a l'oposició per la moció de censura que va patir el seu govern. Al costat de la notícia, al web de Ràdio Arenys, hi ha la contra a càrrec de l'actual equip de govern, que fins ara no han fet res, però que a partir d'aquest mes d'abril, sembla ser que no pararan i ens farem un tip de veure actuacions promeses per aquest 2017. 

Suposo que uns i altres s'adonen que comencem a estar-ne una mica farts; que no volem estar dos anys més amb la picabaralla continuada i sense que es visibilitzi res a la nostra vila, més enllà d'anar solucionant els problemes que es presenten a mata-degolla, però no tots. Estic d'acord amb Fors que Arenys cada vegada és més brut, però això no només és culpa del govern que no ho sap netejar prou bé, sinó que els vilatans som els que ho embrutem. No té cap justificació que els divendres a la nit, faci vergonya passejar pels carrers d'Arenys, però tampoc no té gaire lògica que hi hagi bosses etiquetades des del dimecres i no es recullin fins al divendres.

Recordo que una vegada vaig criticar l'exregidor Àlex Acero per voler judicialitzar els problemes i la mala gestió municipal, i continuo pensant que aquesta no és la millor manera de resoldre els temes de la casa gran, però els nostres representants polítics han de ser honestos i transparents, i si hi ha temes a denunciar públicament, no s'ho poden callar a dins. Si l'actual govern municipal té proves i queixes sobre l'actuació de l'anterior govern, que ens ho expliqui i que el senyor Fors ho pugui raonar o rebatre amb proves. Crec que no cal anar als jutjats, però si no en saben més que li portin i tanquin aquest període lamentable de govern local.

Entremig surt la compra de les Clarisses i la cancel·lació del procés participatiu per conèixer on volem els arenyencs que s'ubiqui la Biblioteca. Segons diu la notícia de Ràdio Arenys, Fors no donarà suport a la compra de les Clarisses si no es convoca el procés participatiu promès. Ja vaig manifestar en el meu blog què en pensava jo sobre el tema, però defensaré sempre el compliment dels compromisos assumits, a no ser que hi hagi arguments prou forts per canviar d'opinió. Si no vaig errat la CUP no dóna suport a la compra de les Clarisses, i si Junts per Arenys tampoc ho avalen, el PP seria qui podria decantar la balança. Què en pensa la regidora?

Senyor Hernando, per dignitat hauria de dimitir

Em podreu dir que no hi entenc res de partits polítics i us donaré la raó, però no em fareu canviar d'opinió: Si un polític en 24 hores canvia radicalment el seu discurs, als meus ulls és indigne i no pot assumir responsabilitats públiques. Em direu que es tracta de disciplina de partit, i jo diré que una cosa és acatar i l'altra enganyar la gent. Si avui defenses aferrissadament una posició, demà no pots fer el mateix de la posició antagònica. Si això és política jo no crec en la política.

Alguna vegada havia comentat que em resultava molt estrany que un advocat pogués estar defensant i acusant una mateixa persona en funció de qui fos el seu client. Se'm fa estrany i em qüestiona la justícia i tot el que l'envolta. Digueu-me rar, però així és com penso.

Que el senyor Antonio Hernando fa quatre dies estigués defensant amb totes les seves forces la posició del NO és NO, i ara vingui a dir que tots els diputats socialistes han d'abstenir-se per donar el govern a Rajoy no té, als meus ulls, cap tipus de justificació. Si al senyor Antonio Hernando l'han fet canviar el discurs, que plegui, però no ho farà perquè li va el sou i el plat a taula.

Això és el que desencisa la gent i fa que cada vegada hi hagi menys confiança en els polítics, perquè se'ls veu el llautó. Només el temps pot transformar les persones i les idees, però no d'un dia per l'altre, només per mantenir la cadira.

Esclar que el senyor Hernando no està sol. Parlant de dignitat té l'exemple del senyor Felipe González que li hauria de caure la cara de vergonya i amagar-se, però no... Ell té la vida ben solucionada!

Montoro amenaça de tancar l'aixeta dels calers

Ja em corregirà qui hi entengui més que jo, la qual cosa és fàcil, però em sembla que si el govern de l'Estat amenaça Catalunya de no transferir els diners que ens correspon, és que no s'està enfocant bé el 'problema català', la rebel·lia. Crec que les mesures a prendre per part del govern espanyol s'han de limitar a recórrer les lleis i actuacions anticonstitucionals, sense caure en l'error de prendre mesures il·legals, per no posar-se en el mateix nivell.

De totes maneres, qualsevol cosa es pot esperar d'un govern, l'espanyol, que s'ha dedicat a establir murs a qualsevol tipus de negociació, incomplint acords i compromisos, tant econòmics com d'inversió. Un govern que s'ha dedicat a legislar en contra de l'Estatut, que ha recorregut lleis del Parlament, no només de caire polític, sinó social, com el cas de la llei sobre pobresa energètica.

És cert que nosaltres ho mirem des del nostre cantó, però hi ha temes que no tenen justificació, i només s'expliquen per la voluntat evident de recentralitzar el poder decisiu, traient competències a les autonomies, especialment de Catalunya. Llavors, no és estrany que la tendència a la independència vagi a l'alça, ja no és per nostàlgia història, sinó també per supervivència.

Atac terrorista a París

Avui la ràbia ens obliga a parlar de l'atac terrorista a la redacció de la revista Charlie Hebdo, a París. Estem parlant d'un atac terrorista i per tant sense cap tipus de justificació. No hi cap el rebuig que pugui provocar una sàtira contra sentiments, creences i ideologies. El fanatisme és deplorable i no condueix a res de bo, però l'assassinat és l'expressió més radical de la indignitat humana.

No s'hi val analitzar els errors de la història per justificar una reacció com la d'avui a París. L'assassinat dels dotze treballadors de la revista i policies s'acompanya de l'assassinat de 33 persones al Iemen. Si bé és cert que París és més proper, no podem oblidar les morts que es produeixen diàriament a tot el món.

Han estat moltes les reaccions de musulmans d'arreu, preocupats perquè aquests assassinats no els fan cap favor. La reacció fàcil i equivocada és la de posar tothom en el mateix sac i culpar tot el món islàmic d'uns fets que han estat obra d'uns terroristes assassins, que no representen ningú més que a ells mateixos, uns individus que no es mereixen viure en llibertat.

Per tot això, en defensa de la llibertat d'expressió, en solidaritat amb les víctimes i els seus familiars, i acompanyant en el dolor de tots els meus amics musulmans, deixo constància del meu rebuig total a qualsevol tipus d'acció assassina com les que hem conegut el dia d'avui.

El mal ús de la barbàrie de l'Estat Islàmic pot afectar la nostra convivència

La informació que ens arriba de l'Estat Islàmic és esgarrifant i et fa posar de molt mal humor. Et vénen mal pensaments. Desitjaries que els assassins morissin tots, i només hi veus maldat. Es fa molt difícil entendre què està passant, però per sobre de tot el que no es pot admetre són els crims, tinguin o no justificació, que no en tenen.

Per més que ens poséssim a la pell dels jihadistes no podríem admetre els assassinats massius que estan realitzant, en nom d'un Déu que no existeix, perquè Déu és bo i mai avalarà la guerra ni les morts indiscriminades per culpables d'atrocitats que haguessin fet, que no és el cas.

El Papa Francesc va dir que calia aturar els assassinats de l'Estat Islàmic, però sense bombardejar-los, però com es pot fer? Entenc la intencionalitat de les paraules de Francesc, però amb l'Estat Islàmic no hi ha paraules ni consensos per aturar la maldat. Tan de bo fossin capaços d'asseure's en una taula per dialogar, però si tinguessin aquesta capacitat ja no estarien matant com ho estan fent.

La pregunta que em faig aquests dies és sobre la repercussió als nostres països. Som molt propensos a simplificar les coses i aquestes actuacions de l'Estat Islàmic faciliten opinions simplistes. Ajuden a que hi hagi qui posi en el mateix sac totes les persones que professen la religió de l'Islam, i això és un greu error.

És un problema perquè moltes persones de bona fe poden caure en el parany de culpar tots els islamistes, i també una excusa per a uns partits xenòfobs, per enganyar els ciutadans i fer-los creure que tots són iguals. De la mateixa manera que la majoria no combreguem amb idees xenòfobes de partits com PxC i PP, tampoc tots els islamistes combreguen amb la manera de pensar i d'obrar de l'Estat Islàmic. Precisament són la immensa majoria d'islamistes les principals víctimes d'aquesta barbàrie indesxifrable. Una lectura interessada dels fets de Síria i l'Iraq pot complicar la convivència a casa nostra.

És per tot això que els dono tot el meu suport i empenta per superar aquesta situació tan complicada que uns assassins els han posat a prova. 

A qui li interessa la crispació?

A qui fa més mal la crispació? a qui té les de perdre. Sempre s'ha vist així i ara no és diferent. Qui ha de demostrar que el canvi és positiu, és qui més l'interessa que hi hagi calma i ningú no es posi nerviós. La crispació s'utilitza sempre per justificar el mal que fan aquells que volen canviar el sistema establert.

En la situació actual les agressions i insults a Navarro i Fernández Díaz vénen com l'anell al dit per a tots aquells defensors de la integritat espanyola, i són un perill per als interessos dels sobiranistes.

Ningú no pot dir que la dona que va agredir Pere Navarro no fos una sobiranista emprenyada. El que sap greu és que persones de la categoria de Pere Navarro ho utilitzin per al seu interès. En el cas del ministre insultat ja ni ho comento perquè s'ha desqualificat des del primer dia.

Malauradament, l'insult als polítics no és cap novetat. Totes les persones que es dediquen a la política ho han d'assumir, encara que no agradi ni tingui cap justificació. En la meva breu experiència en la política també ho vaig patir. Rebre insults pel simple fet de dedicar part del meu temps al meu poble, amb els meus encerts i errors.

No cal fer memòria dels insults que han vingut de l'altre costat. A qui han titllat de nazi? A qui han acusat sense proves? A

totes bandes hi ha fets i persones reprovables i cal ser més intel·ligent i caut. Jugar en foc és perillós perquè et pots cremar.

No podem demanar que els polítics catalans es posin d'acord, però sí que siguin respectuosos, que juguin net i defensin els seus principis de manera honesta i exemplar. I tots junts hem de denunciar els insults i encara més les agressions. No podem donar per fet que la persona que es dedica a la política necessiti una protecció especial. Que tots aprenguem dels nostres errors.