Qui molt parla, molt erra

La frase del titular o bé, "Per la boca ens perdem", serien les equivalents del castellà "Por la boca muere el pez". Ho expressem en català o en castellà són unes idees molt clares i evidents que no sempre tenim en compte, sobretot ara que és tan fàcil parlar o escriure a través de les xarxes socials. D'alguna manera, quan expressem les nostres idees o fem declaracions i comentaris públics, quedem retratats i a partir d'aquí la gent pot intuir com som i com pensem, i treure'n conclusions.

No tots tenim el mateix protagonisme i, per tant, les conseqüències d'allò que diem tenen més o menys repercussió i efectes. No és el mateix si qui ho xerra és un polític amb responsabilitats de govern, el president de la nostra escala, o el veí de l'àtic que no surt mai de casa. Els efectes són diferents, però la persona, sigui quin sigui el paper a la societat que ens toca viure, queda en evidència.

Quan cada dia em plantejo el tema a comentar en el meu blog soc conscient que em descobreixo davant de qui em segueix o llegeix. Em converteixo en una persona transparent i procuro ser coherent, dient allò que penso, intentant no ofendre a ningú, però fent crítica constructiva d'allò que considero que cal deixar-ne constància. 

És bo que siguem clars i no ens quedem les coses a dins. Potser dient el que diem podem contribuir a millorar les coses, encara que puguin ser força insignificants. Si és així, tens una satisfacció que no té preu. Llavors em pregunto: aquells que només obren la boca per insultar o criticar sense arguments ni propostes alternatives, quin regust no els queda? Estic convençut que en moltes ocasions, algú voldria tirar enrere i no repetir l'error. No us ha passat mai que voldríeu rebobinar i començar de nou?

Repasseu una mica les notícies i us adonareu que cada vegada hi ha més persones públiques que queden retratades per tot allò que diuen. Després s'estranyen que la gent no els tingui confiança. De bocamolls en tenim uns quants, algun amb massa poder i influència!

La política dels fets consumats per sortir de l'atzucac

L'actitud del govern de l'Estat, amb el suport dels grans partits espanyols, la connivència de PSC i els cagadubtes d'ICV i d'En Comú Podem, ens condueix a la pràctica de la política dels fets consumats, perquè d'altra manera és impossible avançar.

Ja sé que és molt criticable el que diré, però no és la primera vegada que escric que una bona resposta a temps ens hauria estalviat molts problemes, i les ganes de ser independents no estaria en boca de tanta gent com ho està ara.

Algú s'ha equivocat quan ha cregut que el silenci i el deixar dir i fer, amb cops de sentències judicials, era el millor sistema d'apagar el foc de l'independentisme. S'han arribat a dir barbaritats, posant les lleis per sobre de les persones i no al seu servei. Frases que la història tindrà en la memòria de l'absurditat i dels grans errors d'una etapa digna de ser oblidada i que pot portar fins a la fractura de l'Estat espanyol. Un erroni excés d'orgull espanyol ha provocat més unió que mai entre els catalans, un fet que sempre hem criticat que ens faltava.

No m'atreviria a dir que la independència de Catalunya és impossible, perquè tal com van les coses, ens podem trobar que s'arribi a un final sense retorn. Es diu molt alegrament i jo no ho tinc tan clar, la qual cosa no vol dir que el camí sigui planer ni fàcilment accessible.

La intel·ligència ens fa ser cautes i no xerrar més del compte, perquè la situació actual és nova i no tenim experiències que ens facilitin avançar resultats. El camí que ha pres el govern català, amb el suport majoritari del Parlament, és el d'anar fent passes curtes i amb peus de plom, sense que els tremoli el pols, ni mirar enrere.