Pendents de Saxònia-Anhalt

Aquest cap de setmana hem estat pendents de les eleccions al land alemany de Saxònia-Anhalt. I ho hem seguit no pas perquè ens interessi especial aquesta part del territori i la seva gent, sinó pel fet que tots els pronòstics preveien una gran victòria de l'extrema dreta que representa el partit polític AfD, amb tot el que pot significar per al futur d'Europa i concretament d'Espanya.

Perquè l'any vinent, a tot tardar, hi haurà eleccions estatals i coneixem molt bé els pronòstics i sabem que no fallaran. La dreta i l'extrema dreta ho tenen tot de cara. Sigui perquè bufen els aires favorables arreu, o bé perquè l'esquerra i els partits tradicionals i moderats, no han fet bé la feina. Ara tot són lamentacions. Ara que ja no hi podem fer gairebé res per evitar-ho.

Perquè la dreta espanyola és una dreta nostàlgica del passat i venjativa, i no una dreta civilitzada que defensi els seus per la via democràtica i participativa. I aquí hi ha el problema. L'alternança entre dreta i esquerra no seria cap drama si estiguéssim parlant de partits polítics demòcrates i dialogants. Això no passa, i per això ens fixem tant en els altres països on, la dreta, tot i comportar-se amb uns paràmetres més democràtics, està rebent batzegades per part de l'extrema dreta.

Europa veurà augmentar el pes de l'extrema dreta, no només d'aquest land alemany, sinó de la resta de lands, de França i d'altres països menys significats, però que van sumant. Espanya és l'excepció europea, però això s'acaba i no volem ni imaginar-nos com podem acabar.

Els fets de Ceuta, molt mal portats pel govern de torn, han estat una excusa per l'extrema dreta per desestabilitzar el govern socialista. El PP, sense cap mena de sentit d'Estat, s'hi ha posat d'esquena i això es paga. És una llàstima que per resoldre el futur s'hagi de passar per períodes negres que s'allarguen en el temps.

Guerra híbrida

No em fa vergonya reconèixer que he hagut de buscar què s'entenia per guerra híbrida i des de quan s'utilitzava aquesta terminologia. Si no m'han enganyat, s'entén per guerra híbrida aquella que combina instruments militars i no militars. Perquè jo ho entengui, és la combinació entre la guerra convencional de tropes, míssils, avions... i operacions encobertes de forces especials o sense identificar, ciberatacs, ingerència política...

Qui parla avui de guerra híbrida? Doncs surt cada dia a Alemanya i a la Unió Europea en general. Qui ataca Alemanya? Sembla que totes les mirades, perquè se n'ha trobat proves, es dirigeixen cap a Rússia, però sense la part convencional, és a dir, sense tropes ni invasió militar, sinó només la part més discreta d'ingerència al dia a dia del país.

A diferència del govern espanyol, que ha conclòs molt aviat que Rússia i Israel estaven al darrere de la invasió de Ceuta per part de milers de marroquins, Alemanya han estat molt prudents abans no han afirmat que Rússia estava al darrere dels atacs més o menys fallits, en territori alemany. Al final, però, ho han dit i Putin els demana proves.

Provar que un exèrcit enemic t'ha atacat és molt fàcil. Per contra, tenir proves de qui és el causant dels ciberatacs, ja no ho és tant, i d'això es val el president rus. L'opinió que en pugui tenir jo no serveix de gairebé res, però si voleu que us digui el que penso és que ni em fio del president rus, ni del primer ministre israelià, ni del rei del Marroc. M'ho crec tot.

Sigui com sigui, però, l'estabilitat europea està ferida, no sé si de mort, però en tot cas caldrà treballar molt per restablir la normalitat. Personalment, no veig el final del túnel. Espero i desito que tot plegat no vagi gaire més enllà, però estic convençut que trigarem molt temps a recuperar la tranquil·litat que necessitem.

Atenció a les onades!

Aquest estiu vaig passejar-me per una platja islandesa, la platja de sorra negra de Reynisfjara, que no sempre té la bandera verda atès el perill de cops de mar descontrolats. Hi vaig ser precisament deu dies després que una nena alemanya, de només nou anys, desaparegués dins del mar, enduta per unes onades traïdores. Hi vaig pensar mentre m'hi passejava. Molt atent a no aproximar-m'hi massa, tot i que el dia estava encalmat i les onades no inspiraven desconfiança.

El record de la desaparició de la menor em va fer pensar en les persones que cada any s'ofeguen a les nostres platges. Unes platges que, en un principi, no presenten cap mena de perill, però no cal anar desprevingut i s'ha d'estar sempre vigilant.

Ahir escoltava les notícies i deien que enguany ja hem superat el nombre de víctimes de l'any passat, i la temporada encara no s'ha acabat. Les morts, segons s'explicava, són majoritàriament persones grans, quan la bandera està en verd, i joves quan és vermella. S'interpretava que les morts dels adults podien tenir causes naturals, i les dels joves eren més aviat fruit de l'atreviment i de no respectar l'avís de perill.

Com a persona de terra endins, no soc un assidu de les platges, encara que la tinc a deu minuts de casa. Potser per això quan hi vaig, soc molt curós i respectuós. No m'allunyo de la vora i malfio de les fortes onades. Quan està massa esvalotada no m'hi fico, sense necessitat de mirar quina bandera hi ha penjada.

Segurament les morts a les nostres platges continuaran augmentant, com també passa amb les morts per accident de trànsit, on cada vegada hi ha més motos implicades. Tot i això, seria bo que s'advertís d'alguna manera del risc de no obeir els avisos de perill, i recordar què està passant quan un passa de tot i s'aventura a ficar-se a l'aigua. El perill és arreu, però hi ha llocs on tens més números per rebre.

Friedrich Merz, nou canceller alemany

Friedrich Merz ha estat escollit nou canceller d'Alemanya, en segona votació. Un canceller conservador que s'assegura la presidència gràcies al pacte amb els socialdemòcrates, un fet que a casa nostra és impensable. A Espanya el PP va acompanyat de Vox, l'extrema dreta, gràcies als quals pot governar a diferents comunitats autònomes, i és l'alternativa al partit socialista, ara al govern.

Ja no parlem de cordó sanitari. Això és història. Cada vegada hi ha més estats europeus on l'extrema dreta té opcions de governar, si no ho fa ja, amb l'empenta que els ha donat la victòria de Trump als EUA. Un president perillós per a tothom, sobretot per qui té menys recursos i és més vulnerable.

La vista la tenim posada a Alemanya, com si es tractés del model a seguir i l'exemple edificant per a una Europa democràtica respectuosa amb els immigrants. Avui, doncs, tot i que semblava dat i beneït, estàvem pendents que no succeís res estrany i es confirmés la cancelleria de Merz. 

Si retrocedíssim uns quants anys enrere i algú ens digués que beneiríem l'elecció del nou canceller, ens diríem que ens hem begut l'enteniment. Vist el moment actual, amb tot el que està passant, es tracta d'una oportunitat de no posar al mateix sac a Alemanya i continuar somiant que la pandèmia de l'extrema dreta serà passatgera i que la normalitat i la salut democràtica tornaran a ser presents. 

Aquest túnel, gris i fosc, l'haurem de passar de la millor manera, i que sigui ràpid, i a veure si no hi ha fets irreversibles que ens condemnin a repetir passatges negres de la història. 

Pendents d’Alemanya

Aquest diumenge hi ha eleccions a Alemanya i no són unes eleccions qualssevol. La possibilitat que l’extrema dreta experimenti una pujada històrica fa que tots estiguem més atents del que seria probablement normal i lògic.

Alemanya és l’estat més poblat de la Unió Europea i un motor que, malgrat la crisi que arrossega des de fa temps, pot impulsar el continent en uns moments de paràlisi i molts dubtes, o bé acabar d’ensorrar el somni europeu.

Davant l’actitud del president dels EUA, ben situat a l’extrema dreta, és més necessari que mai contrastar-ho amb el pensament que fins ara dominava al nostre continent, malgrat els embats soferts a França i Itàlia. Si els resultats electorals alemanys confirmen l’auge de l’extrema dreta serà encara més difícil mantenir un posicionament de respecte als drets socials i justícia democràtica.

Els efectes no se circumscriuen només a Alemanya, sinó que abracen tota la Unió. Com podrem fer front a la influència de posicions com les d'Orbán o Meloni, si l’extrema dreta condiciona la política alemanya, pressiona la francesa i es va situant als Països Baixos o Suècia?

Totes les previsions situen la CDU com a força guanyadora, seguida de prop per l’AfD, deixant el partit de l’actual canceller a la tercera posició. Caldrà veure el nombre d’escons obtinguts per cada força política i com es podrà articular la majoria que permeti formar govern.

Siguin, però quins siguin els resultats, encara que no s’arribi a confirmar l’auge de l’extrema dreta, necessitem una profunda reflexió per encarrilar el futur, i més ara que els EUA ens han deixat a la vista les nostres vergonyes, per tal de no haver d’estar contínuament a l’expectativa de què passa aquí i allà.

Bona Pasqua President!

Avui diumenge de Pasqua, commemorem la resurrecció de Jesús, després d'haver patit el seu calvari. Vos president, sense intenció de fer cap paral·lelisme, també esteu vivint un calvari des de fa mesos, i aquests dies que molts de nosaltres hem gaudit de vacances, esteu confinat en una presó alemanya, a l'espera de què decideix la justícia d'aquest país.

No cal dir que tots estem a l'expectativa i la nostra confiança en el vostre alliberament rau en la creença que la justícia alemanya no està conxorxada amb el poder executiu, com passa a Espanya. Confiem en què el jutge s'adonarà que el càrrec de rebel·lió no està fonamentat i que tot és un muntatge de l'estat espanyol, amb jutges i polítics agafats de la mà, per tal de fer-vos pagar l'atreviment d'haver organitzat un referèndum en contra de la seva voluntat.

Els catalans, una bona colla de catalans, estem desorientats i no acabem de veure l'entrelligat de totes les decisions que es prenen, i veiem dues realitats que van lligades, però que poden actuar per separat. En primer lloc no podem deixar de lluitar per recuperar els nostres polítics presos a Espanya o a l'exili, i per l'altra banda necessitem un govern català fort que recuperi les institucions. No podem viure més temps en la situació actual i en cap cas la proclamació d'un nou president ha de suposar l'oblit de qui ho ha donat tot per al nostre país.

La recuperació de la normalitat trigarà i mai tornarem a la situació anterior, sinó que esperem millorar-la. Hem de treballar perquè així sigui, i procurar que la vida dels nostres polítics encausats per les males arts polítiques i judicials espanyoles siguin les més favorables per a una vida on prevalgui la justícia i la defensa dels drets fonamentals de les persones.