Un nou acord per acabar amb la guerra a Síria

Que ve el llop! que ve el llop! Oi que ja no ens ho creiem? Doncs això és el que passa amb l'avís sobre l'acord entre Rússia i els EUA de reduir les hostilitats a Síria. Ens han dit massa vegades que havien arribar a un acord i després no s'ha complert, que ja no ens ho creiem.

Diuen que els dos països es posaran d'acord per definir ben bé qui és l'enemic comú, i no com ara que uns defensen el president sirià i els altres, d'alguna manera, defensen les milícies rebels. Ara no. Ara els enemics són els jihadistes, però jo em pregunto que són els kurds? amics dels dos? enemics de les dues potències? cadascú els veu de manera diferent?

Com em passa moltes vegades, allò que pronostico que passarà m'agradaria equivocar-me i que no succeís. A veure si aquesta vegada tenim més sort i la guerra de Síria i voltants va a la baixa, i realment les grans potencies mundials es posen d'acord en aturar-la definitivament.

Israel i Hamàs pacten l'alto el foc

La notícia d'avui és l'acord a què han arribat palestins i israelians per aturar les hostilitats. Ha estat avui, després de cinquanta dies d'atacs i amb un resultat de més de 2.200 morts, la majoria palestins civils. Una notícia que podria ser de joia immensa, sinó fos que la història ens recorda que hi ha hagut molts més acords de pau que han durat el que han durat. De totes maneres, no siguem pessimistes i celebrem l'acord assolit. Ara convindria avançar en les negociacions per trobar una solució definitiva, la qual cosa es fa difícil.

A Catalunya tot gira al voltant del 9-N i la data prèvia de l'onze de setembre. El 'sindicat Manos Limpias' ha presentat una querella contra Carme Forcadell i ha demanat al jutge la suspensió i posterior il·legalització de l'Assemblea Nacional Catalana. Consideren Carme Forcadell provocadora i incitadora a la sedició.

I la carta d'Ernest Maragall, on destaca la seva insistència en la necessària unitat per poder avançar en els objectius traçats per una majoria àmplia del país. On demana un govern de concentració amb un "govern transversal i un paper central d'ERC". Una carta que pressuposa l'adversitat externa, però que potser hi té poc protagonisme el català que no vol la independència ni tan sols la consulta. Aquests també són catalans. Una carta que, si no l'he llegit malament, pressuposa la victòria de la independència, la qual cosa resulta una mica gratuïta.