Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Virtut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Virtut. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de maig del 2019

Les dificultats del guanyador per formar govern

La possibilitat que l’alcalde no sigui el de la llista més votada és, a Arenys, un fet molt usual. Els pactes de tots contra un acostumen a succeir, sobretot quan no hi ha sintonia entre els diferents líders municipals.

Tot faria pensar que, amb la voluntat de tots per millorar els serveis i prestacions als vilatans, la clau de govern seria conformar-ne un d’estable i amb el més gran nombre de regidors i regidores possible. En el cas d’Arenys de Mar, podríem pensar en una aliança de Junts per Arenys i ERC, les dues forces guanyadores.
Per les discrepàncies i picabaralles entre els seus líders, tot indica que el pacte dels dos grups independentistes és inviable i que se’ls ha de considerar antagònics. Llavors el guanyador, Estanis Fors, es veu obligat a pactar amb PSC, CUP o Arenys en comú.
L’experiència d’aquests darrers anys ens demostra que els prejudicis a l’hora de pactar no provenen de Junts per Arenys, sinó dels altres. La CUP ja ha deixat dit que no pactaria amb cap dels partits polítics partidaris de la implantació de l’article 155 de la Constitució, i per l’altra banda Arenys en comú ja ha avançat que no tenia intenció de pactar amb Junts per Arenys.
Els números no sumen, i tot fa pensar que les opcions més clares estan del costat de la segona força d’aquestes eleccions, ERC. Ni la CUP ni Arenys en comú hi tenen res en contra, i fins i tot l’opció del PSC no és descartable, malgrat que se’ls recordi que varen donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
Tindrem uns dies de negociacions, de generositat per part de tots els partits polítics, de qui està disposat a cedir els vots i de qui els rep a canvi de concessions. Sobretot generositat, que és una virtut que no es conrea gaire darrerament. Generositat per aconseguir la millor vila, la més justa socialment, i també la millor econòmicament i cultural.

dissabte, 23 de febrer del 2019

Avui en política es paga més l'odi que l'empatia

Una cosa és discrepar de l'altre i una de molt diferent és odiar l'adversari, aquell que no pensa com tu. En política l'odi cada vegada és mes present i això ve acompanyat per uns perfils molt baixos en humanisme, ètica i saber fer. L'empatia no és una virtut que es busqui en el món de la política, sinó tot el contrari. Cada vegada hi ha més polítics que sembla que busquin ser odiats o si més no aconseguir el rebuig i insult de l'adversari.
Personatges com Casado, Rivera, Borrell, per posar només tres exemples ens recorden un passat que crèiem que havia canviat. Guerra, Aznar o el no tant llunyà Wert varen destacar per la seva actitud prepotent, fixant qui eren els dolents i pretenent ser els salvadors del món. Aquesta grisor imperant a la política porta que moltes persones, amb prou capacitat de lideratge i gestió pública, renunciïn a formar-ne part, la qual cosa fa que el nivell dels que s'hi enganxen sigui cada vegada més baix, en capacitat i en virtuts.
És evident que no podem generalitzar, però per desgràcia els que són a dalt de tot no donen bon exemple i són la cara visible dels polítics. Com a tot arreu paguen justos per pecadors, i per extensió els ciutadans i el país.
No és estrany, doncs, com comentava l'altre dia, que hi hagi persones que els vingui de nou el nivell dels polítics que estan asseguts al banc dels acusats pel procés català. No estan jutjant unes persones que s'hagin lucrat il·legalment, ni són corruptes, sinó que jutgen unes persones per les seves idees. Probablement no ho varen fer prou bé, i les circumstàncies els varen superar, però tenim molt clar, i crec que els jutges també, que es troben davant d'unes persones honestes, sinceres i injustament empresonades.
Per cert, el nostre president, l'actual, d'empatia... res de res.

dissabte, 4 d’abril del 2015

Les processons de Setmana Santa una mostra de fe o espectacle

En els darrers anys s'observa una disminució dels assistents a les celebracions dominicals de les nostres parròquies inversament proporcional a l'increment de participants i organitzadors de processons. Treure conclusions precipitadament, però, pot comportar un greu error d'apreciacions, sobretot quan estem parlant de fe, una virtut tan complicada de mesurar.
En qüestió de fe se'n poden dir moltes coses i fer-ne multituds d'afirmacions. És cert que tots coneixem persones de missa diària que els manca amor i respecte als altres, la qual cosa no fa que siguin millors aquells que no creuen en Déu ni professen cap religió. Valorar els altres pel que fan o deixen de fer és summament perillós i molt fàcil de caure en la simplicitat.
Ahir Arenys de Mar confirmava que la processó del Divendres Sant de l'any passat no va ser només una ocurrència passatgera, sinó que té la voluntat de perpetuar-se. La resposta de la gent, segons diuen, va ser prou significativa com per pensar que s'ha de continuar celebrant en pro dels creients i no creients simpatitzants. 
Recordo els meus anys d'infantesa, a Vic, quan anàvem a veure desfilar els "papus" a la processó dels Dolors, per endevinar quin d'ells era el nostre pare. Aquesta junt amb la processó del Corpus i la desfilada de les autoritats municipals i el Sant patró de la Ciutat, el dia de la Festa Major, eren les úniques processons que vaig arreplegar, després... 
Sóc molt considerat i respectuós amb la voluntat dels altres i si a uns els agraden les processons, doncs que s'organitzin i que hi puguin participar o simplement presenciar. I si gràcies a aquestes celebracions millora el nostre comportament i estima cap als nostres veïns, siguin d'aquí o bé arribats de fora, tot això que hi haurem guanyat. 

divendres, 11 d’octubre del 2013

Intel·lectuals catòlics s'adrecen a la CEE

Mentiria si digués que la programació de 13TV em molesta i fereix la meva sensibilitat, perquè no la sintonitzo. Només sé que cada dia, a les 12h del migdia, retransmeten la missa, perquè el meu pare la segueix fidelment, i que poc abans de la missa apareixen dues religioses que la fan petar mentre ensenyen a cuinar diferents plats.
He llegit la notícia de la carta que uns intel·lectuals catòlics han adreçat a la Conferència Episcopal Espanyola, queixant-se per una bona colla de programes televisius de la "televisió dels bisbes". Signen aquesta carta, Francesc Torralba, David Jou, Josep M. Cullell, Josep M. Carbonell, Eugeni Gay, Jordi López Camps i Josep Miró Ardèvol. Una carta on es lamenten pels mals exemples de virtuts d'alguns programes.
Coneixent el discurs de l'actual Conferència Episcopal Espanyola (CEE) no em ve de nou res del que puguin dir sobre la programació de 13TV. Ja ho hem pogut experimentar amb l'emissora de ràdio La Cope. Què pretenen els bisbes espanyols? Competir en el mercat televisiu amb les pitjors televisions privades? No es veuen capaços de fer una programació d'acord amb els principis del cristianisme? Quina moral diuen defensar?
Fins fa poc, la CEE tenia el vent a favor, amb una Cúria vaticana conservadora i amb trets corruptes, defensora de les prohibicions, culpant tothom i amb un missatge molt allunyat de la paraula de Jesús. Ara, però, el Papa Francesc li està donant un gir de 180 graus, molt proper a l'esperit del Concili Vaticà II, que l'Església amb 27 anys de papat de Joan Pau II havia aparcat.
Tindrà efectes la carta dels intel·lectuals catòlics? Què passarà amb la CEE? Hi haurà canvis? Hi pot haver canvis coexistint amb un govern tan conservador? Difícilment em cridi l'atenció sintonitzar 13TV, per més canvis que hi introdueixin, però seria d'agrair que els bisbes reflexionessis sobre què volen continuar oferint a la ciutadania espanyola.