La importància de les entitats per a la cohesió social

Avui, com acostumo a fer cada dia, llegia el web de Ràdio Arenys i he trobat dues notícies que he volgut recollir per escriure el meu post. Es tracta de la informació sobre la vida de dues entitats: l'AFA i l'Apa Anem-hi. En el primer cas es donava a conèixer l'elecció del nou president de l'entitat, després de l'assemblea que varen celebrar la setmana passada, i en el cas de l'entitat esportiva es referia a la celebració del quarantè aniversari de la seva fundació.

Sempre he dit que crear alguna cosa no és molt difícil, però mantenir-la viva és tota una altra cosa. És d'agrair l'esforç de les persones per tirar endavant iniciatives culturals, socials i esportives, que al marge dels objectius concrets esdevenen una font de cohesió social que té molt de valor, sobretot en els temps actuals que sembla que tot és molt efímer.

Les dues entitats no són endogàmiques, com en alguns casos ens podríem trobar, sinó que realitzen una tasca de divulgació i pedagògica importants i aquí rau la seva raó de ser i el mèrit i agraïment que hem de tenir vers elles. L'Associació Fotogràfica d'Arenys de Mar (AFA) no es dedica només a la formació dels seus socis, sinó que periòdicament programa activitats formatives per a tothom qui ho desitgi. 

En el cas de l'entitat Apa Anem-hi ha desenvolupat una tasca de formació d'atletes, alguns dels quals han arribat a obtenir grans reconeixements i premis a nivell estatal, i no pas per casualitat, sinó per l'esforç i treball que hi ha dedicat un conjunt de persones al llarg d'aquests quaranta anys.

La vida d'una població com la nostra necessita de la concurrència d'entitats de tots tipus, que a part de l'entreteniment dels seus socis incorporen formació i diversió per al conjunt de la població. El lleure és molt important per ajudar a viure i fer oblidar, encara que sigui per uns moments, el dia a dia més feixuc, ja sigui a la feina, o per dificultats familiars, siguin econòmiques o de salut. I és per això que cal potenciar l'existència d'aquestes entitats perquè ens ajudin a ser més feliços i aprendre tot allò que desconeixem i ens enriqueix.

Trobo a faltar, a la nostra vila, més esforç per part de l'administració local per aglutinar les entitats. No n'hi ha prou en facilitar el desenvolupament de les activitats, que és necessari, sinó també crear aquesta consciència de pertinença a un conjunt divers, ple d'activitats de tot tipus i que ens formen com a persones per viure en comunitat. Tant de bo cada dia hi hagi més vilatans compromesos i participants de les entitats locals, perquè de ben segur s'adonaran de la importància i els beneficis de ser uns més de la colla.

El maltracte als animals com a diversió

Aprofito que per les xarxes socials es parla de la tradició en alguns pobles del sud de Catalunya, de celebrar les festes torturant bous pel carrer. He llegit molts comentaris en contra de la festa i jo m’hi afegeixo. Crec que és una bestiesa que avui dia encara s’estiguin celebrant festes com aquestes, i això passi en un país que es vanagloria d’haver suprimit les curses de braus. 

És una contradicció rebutjar les curses de braus i mantenir les festes amb bous, encara que aquests no acabin morts. No soc una persona que defensi a ulls clucs les tesis animalistes. Algunes vegades fins i tot he criticat segons quin discurs, que he considerat fora de to i fins i tot fanàtic. Dit això, però, defenso tot allò que vagi a favor de les bèsties, i em considero totalment contrari a qualsevol activitat que posi en risc la vida dels animals, o que els molesti i els provoqui dolor.

Crec que ja vaig dir-ho en alguna ocasió, i continuo pensant que el nostre Parlament, que va ser tan valent prohibint les curses de braus a Catalunya, hauria de fer el mateix amb aquestes activitats tradicionals en alguns pobles catalans, que juguen amb els bous. És covardia i una actitud contradictòria prohibir una cosa i permetre l’altra. Això dona la raó als que varen considerar que la votació era fruit de la voluntat d’anar en contra d’una tradició molt espanyola, oblidant que també ho era de casa nostra. Sembla com si llavors es busqués més una victòria política que no pas la defensa dels drets dels animals.

Em costa molt defensar posicions radicals sobre la vida dels animals, pensant en la finalitat de l’alimentació de les persones, però tinc molt clar que mai defensaré el maltracte i la mort dels animals com a espectacle i diversió d’unes persones sense sentiments.

Un dia a la Costa Brava

Per trencar el ritme dels dies d'estiu avui hem visitat Sant Feliu de Guíxols, o per ser més exactes la platja de sant pol, a s'Agaró. Més que tot perquè no hem entrat al nucli de la població de Sant Feliu, sinó que ens hem limitat a moure'ns pels voltants de la platja, en un dia que no convidava gaire a banyar-se, sobretot el matí.

Haig de reconèixer que tenim uns racons molt bonics, i encara que no soc amant de moure'm per la platja, de fet no m'he banyat, entenc que hi hagi gent que desitgi arribar a la costa i capbussar-se una estona i prendre el sol. 

Si no t'agrada entrar a la sorra ni prendre el sol, tens l'oportunitat de caminar un tros del camí de ronda i contemplar el contrast entre les roques i el mar que les esquitxa. Aquest contrast que pràcticament no tenim els de més avall, dona goig de contemplar i et fa pensar per uns moments que encara conservem la natura tal com era.

No és així, però. T'adones fàcilment la gran edificabilitat de la costa catalana que pràcticament no ha deixat cap racó verge. És per això que aprofites tot allò que encara no té ciment a sobre, per pocs trams que siguin. Si més no s'ha d'agrair l'esforç d'anar allargant el camí de ronda arreu de la costa brava, que si més no t'acosta una mica més a la idea inicial abans que no s'explotés pel turisme estranger, però també autòcton.

Com que no es tracta de ser sempre pessimistes i trobar només la part negativa de les coses, haig de dir que el balanç del dia ha estat agradable i he vist moltes cares alegres, i això avui dia és important. Ja hi ha prou maldecaps com per no agrair moments de diversió i entreteniment. I netedat! Considero que estava tot molt net, i això també és d'agrair. Seria bo que el govern de la nostra vila en prengués nota i procurés mantenir una vila més polida perquè els nostres visitants no marxin d'Arenys amb una mala impressió. Els que hi residim tot l'any ja sabem quin pa hi donen!