Tenim o no tenim taula de diàleg?

Pedro Sánchez ja ha trobat l'excusa per no començar a dialogar amb Catalunya. El gran pacte d'ERC per a la investidura del president espanyol es basava en aquesta taula de diàleg que s'havia d'iniciar quinze dies després de la presa de posició. De moment la resposta que dóna Sánchez és que no hi haurà taula fins que no hi hagi nou govern català. I això quan serà? Se'n va al mes de maig o juny, en el cas que es pugui formar govern amb facilitat, en funció dels resultats electorals.

Què diu ERC? Sembla ser que insisteixen que la taula de diàleg s'ha de constituir encara que a Catalunya s'anunciïn eleccions, i és lògic que insisteixin perquè queden amb el cul enlaire. Aquestes darreres setmanes han parlat de l'èxit de l'acord amb el PSOE i ara se l'hauran de menjar... 

La decisió de Pedro Sánchez no és tan inversemblant. Puc entendre que no vulgui iniciar un diàleg seriós entre governs, amb un govern que té data de caducitat, i la té amb un trencament manifest entre els dos partits del govern. Es pot entendre la decisió, però ERC queda en una posició estranya. Com haurà de reaccionar ERC? Haurà de donar suport als pressupostos de PSOE-Podemos? Decidirà no donar-hi suport fins que no es constitueixi la taula de diàleg?

Ahir ja parlava que entràvem en campanya electoral cinc mesos abans de les eleccions. Serà un període molt cansat i interminable. Haurem de buscar anècdotes i sortides de guió que ens distreguin perquè no se'ns faci tan feixuc. Els dubtes sobre com actuarà ara ERC poden ser motiu de distracció i que tots plegats especulem sobre la seva col·laboració o no en la governabilitat d'Espanya. És ben bé que no hi ha manera de sortir d'aquest atzucac general. Ara que semblava que ja podíem funcionar a nivell d'Espanya, tornem a estar encallats a nivell català. Fa massa temps que hi estem!

Un govern amb empresonats i exiliats i lluny de la paritat

Dos exiliats i dos empresonats entre el nou govern nomenat pel president Quim Torra. Les amenaces del govern del PP no han evitat que el president català nomenés els consellers vetats per Madrid. El ministre portaveu del govern espanyol va deixar ben clar que si es produïa aquest nomenament, actuarien. Ara caldrà veure quina serà aquesta actuació, i si això provocarà que es perllongui la vigència del 155.

Ahir escrivia que no ho veia convenient, però és evident que era la meva opinió, i que al llarg de tot el que portem de procés, en més d'una ocasió he pensat de manera diferent de com s'ha actuat. Veurem si la decisió és bona i ens ajuda a avançar, o bé ens continua mantenint encallats.

Ahir vaig acabar de llegir "Al mateix riu d'Heràclit", de Pep Coll. M'ha resultat interessant i he pogut reflexionar sobre algun dels pensaments del savi filòsof, sobretot relacionats amb la vida pública i la política, però sobretot en la consciència de les persones, la responsabilitat dels seus actes, i les conseqüències dels mateixos.

Un govern en què el president tampoc s'hi ha lluït gaire a l'hora de tenir en compte la paritat. A vegades ens esplaiem amb grans proclames i exigències, però a l'hora de la veritat actuem de manera contrària i incoherent amb allò que hem defensat. No hi havia altres opcions? No es tracta d'obsessionar-se amb el percentatge exacte, però d'això a la realitat que podem observar hi ha una gran diferència.

Prou fer el ridícul, prou dubtes i estratègies!

Perdoneu-me si molesto a algú de vosaltres, però ja n'estic fart d'aguantar tanta comèdia, tants dubtes i tantes estratègies buides de contingut. Crec que ens estan prenent el pèl i que tot plegat passa de rosca. No pot ser que estiguem encallats en la situació actual, mentre veiem amenaçat el nostre futur com a poble. 

Voldria remoure les consciències d'aquells polítics que hem escollit per avançar i que voluntàriament es troben en un atzucac que no soluciona res, al contrari, que omple d'incerteses el futur de Catalunya com a nació.

Reconec que de manera il·legal i autoritària Espanya ens ha pres el nostre govern i el nostre president, i que es tractava de recuperar la situació anterior al cop d'estat de Rajoy via article 155, però sisplau toquem de peus a terra. Treballem per aconseguir que els nostres polítics surtin de la presó i tornin de Brussel·les, però fem-ho amb un govern fort que ho faci possible, encara que sigui acceptant que no hi podem posar el president Puigdemont.

Aquestes setmanes i mesos de negociacions opaques ens fan més mal que bé, i la idea de respectar els símbols, inicialment saludable, no pot eternitzar-se posant en perill tots els drets com a poble, aconseguits fins ara.

Demano que els polítics escollits en les darreres eleccions imposades, es posin a governar, i es dediquin a buscar la manera d'alliberar els acusats de rebel·lió i sedició, a qui no podem deixar abandonats, però exerceixin el govern, o bé es retirin i donin pas a uns altres.