Negacionistes

Fa temps que intento entendre les raons per les quals hi ha persones que defensen el negacionisme del canvi climàtic i no sé trobar-hi els motius. Digueu-me innocent! No crec que sigui simplement per portar la contrària a la majoria i fer-se notar. Sembla, i jo no hi entenc pas res, que hi ha prou motius per acceptar que avui no passa el mateix que abans. 

Una vegada vaig escoltar unes afirmacions que em varen sorprendre perquè, encara que no es presentava com a negacionista, el conferenciant venia a dir que al llarg de tota la història del món, hi ha hagut èpoques de tota mena i que preocupar-se per l'augment d'uns graus de la temperatura mitjana era una ximpleria.

El que puc veure, amb els meus ulls, és que el clima actual és molt diferent del de la meva joventut. Quan plou, que no ho fa gaire, acostuma a provocar disbarats, amb trombes d'aigua molt més exagerades. També recordo que abans les primaveres i les tardors tenien més rellevància. Eren una transició a l'estiu i hivern. Ara els canvis de temperatura són molt més sobtats, fa més calor, i no neva el que ho feia.

Si pots observar tot això i hi ha científics que t'ho poden argumentar, per què carai t'entossudeixes a negar el canvi climàtic? Què hi tens a guanyar?

Resulta curiós que les persones negacionistes del canvi climàtic, també són contràries a molts dels drets que des de sempre hem defensat com bàsics per a la convivència. I això fa olor de socarrimat. Tot plegat es confecciona com una ideologia rupturista de l'estat de dret i de la democràcia, i li veus les banyes sota la boina.

Quan els negacionistes arriben al poder, pots desconfiar de tots i de tot. I potser és això el que ara ens està passant. No es tracta d'un discurs d'una minoria extravagant, sinó que alguns han aconseguit la confiança de la població i estan dirigint el seu país. Mala peça al teler!

Esperant el xàfec

Després de la DANA del mes d'octubre de l'any passat a València crec que s'ha intensificat l'estat d'alerta davant de possibles temporals descontrolats. El que va passar a València és molt greu i gros, i encara que mai es farà prou per evitar desgràcies humanes, tots els indicis fan pensar que aquella vegada varen fallar massa coses. Encara s'estan investigant responsabilitats, però la confiança en què els responsables de la catàstrofe siguin jutjats cada vegada és més escassa.

Deia que darrerament l'estat d'alerta davant de possibles aiguats és més freqüent. Cada vegada que anuncien pluges comencen a sortir totes les alarmes. A la nostra vila, per exemple, els avisos de retirar els cotxes dels rials són constants. Normalment, no passa res, però en tot cas es curen en salut i que ningú els pugui buscar les pessigolles. Esclar que el perill és que no passi com en la història d'en Pere i el llop: en veure el resultat, que la gent deixi de fer-ne cas.

Els negacionistes del canvi climàtic, que n'hi ha, m'imagino que s'ho deuen mirar d'esquitllada, convençuts que el món està malalt i que tot plegat és una mania d'uns quants, encara que aquests siguin especialistes en temes climàtics.

Sigui com sigui, la veritat és que cada vegada estem més pendents del temps. Les previsions continuen fallant com abans, però ara es miren més amb lupa. Vivim una mica tensats, i la situació del món no ens hi ajuda. Siguin les declaracions de Trump, el cinisme de Putin, o la impotència dels estats europeus davant d'una realitat que no saben com agafar-la, avui viure distret no és fàcil i això ens pot portar més problemes del compte. El remei pot passar per posar-hi distància, sense aclucar els dos ulls, no sigui que quan ens despertem sigui massa tard.

També el dret dels vacunats

Avui he llegit una informació sobre uns negacionistes del COVID que es negaven a ensenyar el comprovant d'estar vacunats, en una granja de Mataró. Ho justificaven que no se'ls podia demanar perquè era informació confidencial. Al final hi va haver d'intervenir la policia local, encara que varen voler que quedés constància tot escrivint al llibre de reclamacions.

Es pot escriure molt sobre la bondat dels negacionistes, i la raó o no que poden tenir per voler-se vacunar, i ho deixo al seu criteri, però el que no es pot discutir són les conseqüències de no ser vacunats, quant a les relacions amb la comunitat. Si el govern, amb més o menys raó dictamina que només es pot entrar en un bar o restaurant si s'acredita haver-se vacunat, els propietaris de l'establiment estan obligats a demanar-ho i no deixar entrar ningú que no ho estigui.

Per aquests negacionistes els hi diria que les mesures aplicades no són cap invent del nostre país, sinó que es practica en molts altres països, i es fa de manera molt determinant, sabent, els propietaris dels establiments, que una infracció sobre aquesta directiva, els pot comportar una sanció.

Tothom és lliure de fer el que vol, si no perjudica els altres. No voler-se vacunar és una opció, però després s'ha d'atendre a les conseqüències. El que no seria just seria permetre que els no vacunats posin en perill les altres persones. Vivim en una societat on hi ha drets i deures, i si es pren una decisió que, en aquest cas, és avalada per les autoritats sanitàries, no només del nostre país, aquesta s'ha de fer complir, i que no ho faci se l'ha de sancionar.

La tasca dels treballadors dels establiments que els toca fer el control de vacunació no és fàcil. Penso que, per sentit comú i respecte a la persona, els ho hem de posar fàcil.

Negacionistes

He llegit una notícia que diu que, segons el govern andalús, el 72% de les persones ingressades a les unitats de cures intensives són negacionistes, de la franja d'edat entre els 50 i els 60 anys. No sé si es tracta d'una excusa o bé és cert, la qual cosa ens faria pensar sobre l'actitud dels negacionistes i l'abast de la seva repercussió.

Caldria diferenciar entre el negacionista que s'ho creu i no en fa publicitat, d'aquell que ho utilitza per criticar la pràctica del govern de torn i atacar la vacunació de la població. En el primer cas hem de concloure que tothom té dret a pensar el que vulgui, encara que hauríem de veure si això té efectes a la resta de ciutadans i per tant en pot perjudicar la seva relació amb els altres. En el segon cas, sí que és quan et venen ganes de dir 'ja els està bé'.

Perquè qui ataca la política de vacunació i treu importància als efectes del coronavirus que han provocat morts, i en rep les conseqüències, és una manera de pagar per l'actitud, sovint gens reflexionada i amb ganes de portar la contrària. Jo no soc una persona que m'agradi que em vacunin, però entenc que quan es produeixen fets com els que hem viscut amb aquesta pandèmia, s'ha de confiar en les autoritats sanitàries i seguir els seus consells.

M'imagino que la notícia d'Andalusia tindrà més ressò i podrem saber si realment són certes les dades. En tot cas crec que ens ha de servir per creure en les persones que tenen coneixement de les coses, i no voler predicar sense coneixement de causa. Si no hi creus, no et vacunis, però calla!