El coronavirus, a Barcelona un any abans

La notícia que m'ha cridat l'atenció avui és la investigació de la Universitat de Barcelona en què es conclou que a Barcelona ja corria el coronavirus un any abans de quan es va declarar l'estat d'alarma, és a dir, el març de 2019. Aquesta troballa demostra que abans que es detectés res d'estrany a la ciutat de Wuhan, la malaltia ja corria pel món.

En cap moment es conclou que Barcelona pogués ser l'origen del coronavirus, sinó simplement que no va ser enguany quan va aparèixer la malaltia i que molt probablement es va confondre amb la grip. Els efectes varen ser més lleus i per això va passar desapercebuda.

La història et demostra que tot no és tan simple i que actituds com la del president dels EUA, el senyor Trump, culpant d'una manera poc racional els xinesos com a causants de la malaltia, no tenen cap sentit i més aviat demostren el baix nivell de la persona. Tampoc no queda demostrat que no hi hagi responsabilitat de Wuhan, però si més no seria de molt abans de quan es varen detectar els primers símptomes, i ara per ara pendent de demostrar.

És una llàstima que les investigacions es facin a posteriori i no en el moment que passen les coses, perquè es podrien evitar desgràcies, entre elles la mort de moltes persones. Si ara s'ha detectat que la malaltia ja era present a Barcelona el març de 2019, perquè no ho varen detectar llavors? Què deu estar passant ara que ens n'assabentarem d'aquí a uns mesos o anys?

La inclusió en salut i en les relacions socials

Darrerament la paraula i concepte "inclusió" apareix sovint i realment té importància, probablement més de la que li acostumem a donar. L'altre dia, parlant de participació ens explicaven que més important que la representativitat eren la diversitat i la inclusió, una havia d'anar de la mà de l'altra.

Avui llegint el diari ARA i més tard la notícia de Ràdio Arenys, entrevistant la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, ha aparegut el concepte inclusió directament o d'esquitllada, però és important reflexionar-hi.

L'entrevista de Lara Bonilla a Beth Rodergas i Estel Solé, al diari ARA, parlen de l'endometriosi, una malaltia crònica que és molt desconeguda i que afecta les dones, i els símptomes més coneguts són el dolor durant la menstruació i el dolor pelvià, i també la infertilitat. Cada vegada anem descobrint noves malalties, algunes poc diagnosticades la qual cosa afegeix un problema a les persones que les pateixen.

El motiu que la consellera Dolors Bassa vingués a Arenys de Mar ha estat la celebració del dia mundial de l'Autisme, una malaltia més coneguda, però que deixa molt indefensos els familiars dels que ho pateixen.

Podríem afegir aquí els celíacs que es veuen obligats a menjar uns productes sense gluten, que escassegen i són prohibitius econòmicament. Per què parlo de la inclusió? Perquè la nostra societat vetlla molt poc per tenir en compte aquests col·lectius afectats per aquestes malalties, amb totes les seves conseqüències. No s'ha treballat suficientment la seva inclusió a la societat, facilitant que les persones amb pocs recursos puguin viure sense tantes dificultats la malaltia diagnosticada.

Començava parlant d'inclusió en el cas de la participació, perquè és important la diversitat i no sempre tothom té les mateixes possibilitats d'interactuar, i és per això que s'ha de vetllar perquè tothom hi pugui ser i donar-se a conèixer i opinar. Quant a les malalties, cal millorar la investigació d'aquelles que encara són mig desconegudes, i trobar la manera que les famílies dels afectats les puguin tirar endavant sense haver de fer sacrificis sobrehumans.