La CUP incrementa el percentage del pastís

La CUP també varen perdre votants, uns sis mil, però en percentatge va créixer i això ha fet que més que dupliqués el nombre d'escons obtinguts, passant de 4 a 9. No és la vegada que en tenen més, però s'hi acosten.

També hi va haver votants de la CUP l'any 2017 que aquesta vegada varen decidir no votar. No sabem si els sis mil, o bé es varen compensar amb nous votants. El cas és que també és bo que pensin en els resultats i mirin quin grau de responsabilitat tenen amb la seva actuació.

Una vegada més la CUP pot ser decisiva si el govern s'inclina per l'opció sobiranista. Haurem de veure a quin preu posa les condicions i si envia algú més a la paperera de la història. Caldrà observar quins objectius es marquen, una vegada coneguts els resultats i la força dels seus escons.

Desitjo que no tot estigui en mans de la seva cap de llista, amb qui jo no hi confio gens. Crec que no ha fet una bona campanya, potser superada per la responsabilitat que assumia, i també una mica fora de joc. Ja ho vaig dir el seu dia que no m'agradava la decisió que havia pres la CUP, però el cas és que són on són, i amb molta força per poder decantar la balança.

Una vegada més juguen amb despistar sobre el seu grau de compromís a l'hora d'assumir responsabilitats, i crec que tenen molt assumit que el seu lloc és a la rereguarda, defugint precisament responsabilitats i evitant la crítica directa. És una posició fàcil, però entenc que potser tampoc el nostre país està en condicions com perquè un partit com la CUP assumeixi el lideratge, ja sigui a la mesa del Parlament, o en el Govern.

Seguirem l'evolució de les negociacions i tot el que ens depara el futur. Probablement han arribat al seu sostre natural, i ara el que els convé és no defraudar els seus militants i simpatitzants, encara que això provoqui enrabiades a bona part del sobiranisme català.

Morint d'èxit per una mala planificació

Les notícies sobre turisme cada vegada són més contradictòries. Ens alegrem que vinguin turistes i visitants d'altres poblacions, però hem arribat a un punt que hi ha ciutats i poblacions que estan morint d'èxit.

Barcelona és el cas que tenim més proper i cada dia hi ha notícies sobre els problemes que ocasiona la massificació turística. Està molt bé dir que volem turisme de qualitat, però aquest no el tindrem si no els podem oferir serveis de qualitat, i en això hi estem tots implicats.

Recordo que pocs dies abans de començar les vacances parlàvem amb una companya de Calella i ens explicava com havia canviat el turisme de la seva ciutat. Calella va començar amb molta força i va aconseguir multitud de turistes que venien per poc cèntims a prendre el sol de dia i a emborratxar-se de nit. Ara, segons sembla, s'han anat tancant els hotels conflictius i ja n'hi comença a haver de més qualitat.

Els hotels són importants, però cal oferir bons serveis i en això no puc dir que no es faci res, però sí que cal treballar-ho més. I no ens podem oblidar de les infraestructures i la mobilitat. Si volem acostar els visitants al centre ho hem de posar fàcil. Avui he trigat tres hores per fer seixanta quilòmetres. La visita ha estat molt bonica, però les enrabiades dins del cotxe han estat sonades.

Primer és Adif, després Vueling, qui vindrà després?

De ben segur que no us ve de nou, perquè ja fa massa temps que passa el mateix, i el cas és que, sempre que hi ha problemes, qui els pateix són els mateixos. Som els pobres 'pringats' que ens hem de refiar de tothom, sense poder evitar que les companyies privades o públiques ens deixin amb el cul a l'aire.

Vueling va planificar malament l'estiu i va oferir uns serveis que no pot atendre per manca d'avions i tripulants. Una companyia del volum i responsabilitat de Vueling no pot ser dirigida per quatre inexperts, o potser hauríem de nomenar-los irresponsables.

Resulta que vivim en un món on els dirigents i el capital posen pegues a la gestió pública i ens valem d'unes empreses super protegides per l'Estat i les diferents administracions, però que són incapaces de gestionar correctament els serveis encomanats. Al final tenim que ens quedem amb els problemes de l'administració pública i els problemes de l'empresa privada.

Què podem esperar d'un país on la classe política és tan mediocre i les empreses subvencionades i protegides són tan negligents? Per què no hi ha res a fer? Ens queixem d'Adif, amb raó, ens queixem de Vueling, també amb raó, i podria anar donant exemples. La banca ens ha enganyat, però l'Estat els ha solucionat els problemes.

És evident que el país ha de canviar d'estratègia i de dirigents, però sembla ser que no en sabem prou, i que fins i tot donem suport als corruptes perquè res canviï. És allò de pensar que mal per mal quedem-nos igual. Ja no confiem en ningú i per tant no veiem alternatives al que existeix ara.

Unes quantes enrabiades, alguns càstigs monetaris menors... i d'aquí un temps ningú no se'n recordarà. Som així de babaus i per això sempre ens tocarà el rebre.