tag:blogger.com,1999:blog-108244832024-03-18T17:50:56.579+01:00Tertúlia amb Xavier Febrerxfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.comBlogger6764125tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-70207017288087267762024-03-18T17:49:00.007+01:002024-03-18T17:49:55.619+01:00Pinten bastos!<p style="text-align: justify;">Què hem d'interpretar de les paraules de Donald Trump quan parla de bany de sang si perd les eleccions de finals d'any? Alguns mitjans ens ho han presentat com una amenaça a l'estil de l'assalt al Capitoli, però encara més greu i efectiu. D'altres ens donen a entendre que era una metàfora pensant en la situació econòmica del país. Sigui el que sigui, tot el que diu Donald Trump no es deixa indiferents, i la majoria tenim coll avall que serà novament president dels Estats Units d'Amèrica.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbsZucwmIl-UaMrlupY6gRDnPrS5gCCqRECIQTwOT7HUCwNAVPP-VeDGMVmpMWZwKWCzVxg1ITXZiZvOtQIabtARKmgDlEliJOPAsyFkfMbBtHrGkdhb-MCECe9tdtjw_aPUqT5_u1mWhHbfb3iheYmjzufSIWMJ4u-OtcMCV0x4vTmVyN5NFZsA/s300/guerra.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbsZucwmIl-UaMrlupY6gRDnPrS5gCCqRECIQTwOT7HUCwNAVPP-VeDGMVmpMWZwKWCzVxg1ITXZiZvOtQIabtARKmgDlEliJOPAsyFkfMbBtHrGkdhb-MCECe9tdtjw_aPUqT5_u1mWhHbfb3iheYmjzufSIWMJ4u-OtcMCV0x4vTmVyN5NFZsA/s1600/guerra.jpeg" width="300" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Si sumem les informacions que ens arriben dels EUA, amb uns presidenciables que no en donaríem ni cinc cèntims, i el que veiem que està passant a Rússia, amb una victòria espatarrant del president Putin, i les seves amenaces de guerra nuclear o tercera guerra mundial, hem de concloure que no estem vivint els millors anys de la nostra vida. A casa nostra tot trontolla, però el que ens arriba de fora és molt contundent i de repercussions imprevisibles.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I què hem de fer? Planifiquem les nostres vacances, o millor que ens quedem a casa arraulits per evitar caure al mig del merder? És trist que amb totes les dificultats que moltes famílies tenen per arribar a finals de mes, encara hi haguem d'afegir aquest escenari. Estàvem massa tranquils, després d'haver superat els anys de pandèmia, que havíem de buscar nous elements disruptius? </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Intento deixar de banda les notícies sensacionalistes, però el cert és que tampoc saps massa on agafar-te. Per això és tan important la convivència amb els més propers, perquè com a mínim no tinguem conflictes veïnals que encara agreugin la situació i que provoquin, potser sí, que ens quedem a dins del pis sense bellugar-nos, no sigui que rebem fort.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Ara que tenim els nostres polítics entretinguts confeccionant les llistes i els discursos de campanya, potser seria bo que entre tots miréssim de buscar notícies positives que ens alegrin una mica el dia i, sense amagar el cap sota l'ala i desentendre'ns de la realitat del món, procurar trobar la cara amable que ens faci més suportable la vida. </p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-40400580577239922292024-03-17T17:08:00.006+01:002024-03-17T17:08:58.832+01:00On és el relleu?<p style="text-align: justify;">Després d’una legislatura fracassada, hereva d’un desengany important, ens hauria agradat una desfilada massiva dels seus protagonistes i un relleu al capdavant dels partits polítics cridats a reconduir un país que es troba encallat i sense gaires esperances. Malauradament això no passarà i ens trobarem amb les mateixes cares i els mateixos cagadubtes. Què faran diferent que ens puguin convèncer per anar-los a votar?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPe4lUnvV5JdK-g8oJYrx8PKcHAtwn0JiK67AyRcD_l_lpi89aATop1pa6eHDOGoKBLs3l0FXTKKRbafYuxIsk9oEUM5pHaFDEPWjaAEp44gvq_fek1nwaDhsj6MDwIZLvM5qkEXuThC-X3RsX6io51DMH2X01Xq09btLspxf1ZjeabdDfnWCP-A/s275/relleu.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPe4lUnvV5JdK-g8oJYrx8PKcHAtwn0JiK67AyRcD_l_lpi89aATop1pa6eHDOGoKBLs3l0FXTKKRbafYuxIsk9oEUM5pHaFDEPWjaAEp44gvq_fek1nwaDhsj6MDwIZLvM5qkEXuThC-X3RsX6io51DMH2X01Xq09btLspxf1ZjeabdDfnWCP-A/s1600/relleu.jpeg" width="275" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>El govern en minoria d’ERC ha demostrat abastament la seva incapacitat per governar amb cara i ulls. El fracàs que l’ha portat a convocar les eleccions abans d’hora és un petit exemple de tot el que passat durant el seu mandat. Pensar que a partir de maig ho faran millor és una bestiesa. No hi ha res millor que els actuals dirigents?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Ens han enganyat. Han estat més pendents de marcar cintura que no de resoldre els veritables problemes del país. Han negociat de la pitjor manera possible amb el govern de Madrid tot i tenir-ho de cara per obtenir-ne algun rèdit, i s’han molestat quan el seu antic soci i principal rival de l’òrbita independentista els hi ha passat la mà per la cara.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Junts, per la seva banda, explora el recurs de la nostàlgia perquè tampoc té res millor a oferir. Una proposta que ens pot portar a hipotecar el país quatre anys més. Un continuar vivint dels records, d’allò que no vàrem saber fer prou bé, fins i tot quan tenien al seu costat una gran part de la població, molt engrescada i que després ha patit un gran desengany.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I un PSC amb un cap de llista que no té un currículum que l’avali per ser n bon governant, més enllà de ser una garantia per al PSOE de submissió total als seus criteris i voluntats.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>A Catalunya no li espera un gran futur amb tots aquesta candidats, els tres més ben posicionats per liderar el nou govern. La resta de partits polítics s’hauran de repartir les engrunes amb l’únic interès d’aconseguir ser decisius en el pacte postelectoral. Uns partits que portaran la motxilla de tot el que han fet o deixat de fer durant aquesta legislatura tan desafortunada.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I nosaltres ens tocarà decidir a qui li donem el vot, sense tenir res clar, ni qui ens mereixi un mínim de confiança. Ens esperen dos mesos de soroll electoral, més pèrdua de temps i cap esperança que amb el nou govern que s’acabi constituint millorin les circumstàncies. És per tot això que demanem un relleu que ens desperti la il·lusió, encara que no ens puguin assegurar l’èxit, però que com a mínim visquem d’esperances. Avui ho veiem tot en blanc i negre.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-42243415753584132712024-03-16T18:37:00.002+01:002024-03-16T18:37:27.643+01:00Titulars de campanya<p style="text-align: justify;">Ara és l'hora de trobar els titulars més escaients per iniciar la campanya electoral del 12 de maig. Cadascun dels partits polítics haurà de trobar les paraules més engrescadores per a una ciutadania massa cansada de promeses i frustracions. Salvador Illa, que està molt animat pensant que revalidarà el triomf i només li falta aconseguir prou suport per no haver de quedar-se una vegada més a l'oposició, ha tret el Procés com a lema a tenir en compte. Ell és qui farà oblidar-nos del Procés.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEdqrdVI3ED4WYTChAk2ggafwV99NfGyor4qomu6hi285f4bRMpkJlvhwjTXVFTN6fvLkKfsvkuPQlkD0qtPPtOQOLv78cgjLtVBpH8gtoN4N4N3xwgeJetdRyQ3YiM8GXBOwoSeOmYIbGgJ6inQG4Uc0qhvIfgJ3hVuL-IwVZQsIRKrHLuhJ4lg/s300/illa.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEdqrdVI3ED4WYTChAk2ggafwV99NfGyor4qomu6hi285f4bRMpkJlvhwjTXVFTN6fvLkKfsvkuPQlkD0qtPPtOQOLv78cgjLtVBpH8gtoN4N4N3xwgeJetdRyQ3YiM8GXBOwoSeOmYIbGgJ6inQG4Uc0qhvIfgJ3hVuL-IwVZQsIRKrHLuhJ4lg/s1600/illa.jpeg" width="300" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Recordo que a l'anterior campanya va insistir molt en el sentit de passar pàgina. El problema del seu discurs és que només tenia una direcció. Els independentistes havien de renunciar a tot per bé de tothom. Els altres, els constitucionalistes, els espanyolistes, ho havien estat fent tot bé i no els calia rectificar res. Simplement havien de continuar fent el mateix de sempre. A què es referia quan deia que havíem de passar pàgina? Tenia en compte els tribunals de justícia que no pararien de burxar per anar engarjolant independentistes amb qualsevol excusa? Jo puc entendre que es vulgui passar pàgina d'una cosa, d'uns fets, d'un període més o menys desgraciat, si tothom hi participa. Que només siguin uns que hagin de passar pàgina implica renunciar als seus objectius i acceptar que estaven equivocats.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Ara Illa diu que només ell pot aconseguir deixar enrere el Procés. I jo li pregunto què podem esperar de Catalunya si aconsegueix la presidència de la Generalitat? Continuarem sent víctimes de l'espoli espanyol? Seguirem veient que les inversions promeses no s'executen? Que aportem molt més del que rebem, i una vegada repartits els diners reculem estrepitosament respecte a altres autonomies menys contributives? Quina Catalunya vol el dirigent del PSC? De moment ens ha ensenyat que tenia molt d'interès en la construcció d'un macro casino. És aquesta la Catalunya que podem esperar d'ell? </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>L'única cosa que el pot salvar per aconseguir la presidència és la trista realitat de no tenir una alternativa clara. Si ERC assegura que no hi vol pactar i que només compta poder-ho fer amb Junts. Què canviarà respecte a la situació actual? Es portaran millor i s'arribaran a entendre? Creuen, Junts i ERC, que obtindran prou suport com per esdevenir partits de govern, amb majoria suficient per portar a terme els seus objectius? Quin lema presentaran per animar-nos a votar-los? Quin serà el seu titular de campanya?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Avui, una bona amiga em deia que potser el fet de ser fora el dia de les eleccions li serviria d'excusa per no anar a votar. Sempre ho ha fet, però ara... Quina serà la resposta dels catalans? Podem confiar en algú?</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-25082989210645999812024-03-15T20:57:00.004+01:002024-03-15T20:57:33.959+01:00Conèixer la veritat<p style="text-align: justify;">Cada vegada és més difícil conèixer què és cert i què és mentida. Si bé hi ha països on des de sempre ha estat complicat saber què hi està passant, sembla que això s'hagi encomanat i estès a altres contrades on, aparentment, es coneixien més les trames, els entrellats. És cert que sempre hi ha hagut opacitat, sobretot en el món polític i l'econòmic, però la impressió que tinc d'ara és que avui has de dubtar de tot, fins i tot d'aquelles coses que poden semblar transparents.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiDIODtDjChMsMIWkCqVZr69t71UraO-2ZfwC22nhrRC3B3XODA1ztnhfPqxCj0EhpIS__1DhNldr-aPc4FLCS7VxLmRKOUr-VEYtAIhxZrPzx5BGaeEcwhGPfGx5D3V3JW15TSdvD_BevgRdDnUyyyeGxoJRHrsI2FfL70ikXTKA3_dIiuCpT_g/s225/engany.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="225" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiDIODtDjChMsMIWkCqVZr69t71UraO-2ZfwC22nhrRC3B3XODA1ztnhfPqxCj0EhpIS__1DhNldr-aPc4FLCS7VxLmRKOUr-VEYtAIhxZrPzx5BGaeEcwhGPfGx5D3V3JW15TSdvD_BevgRdDnUyyyeGxoJRHrsI2FfL70ikXTKA3_dIiuCpT_g/s1600/engany.jpeg" width="225" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Si ens volem referir a casos concrets, tenim l'exemple de la Rússia de Putin que probablement ocuparia un dels primers llocs de la opacitat. Les seves paraules no ens mereixen cap tipus de confiança. Tot són amenaces, i la pantomima de les eleccions presidencials ho acaben de confirmar. Paral·lelament tenim la guerra amb Ucraïna, amb més desinformació que res més. Què hi està passant? Hi ha atacs de les forces ucraïneses, o dels russos rebels? Són certes les morts que proclama el president rus? Està realment tranquil?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>A casa nostra també portem alguns anys amb molts interrogants, dubtant d'allò que la premsa diu. La complicitat dels mitjans de comunicació amb segons quines ideologies polítiques fa que s'escrigui allò que interessa a uns partits concrets. La reacció més sàvia és desconfiar d'allò que es diu. Però llavors et preguntes: què m'haig de creure? com haig d'actuar i preparar-me per seguir en aquesta societat?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I l'exemple més recent seria preguntar-nos: com s'ha arribat a l'avançament de les eleccions al Parlament català? Hi havia un interès especial dels Comuns en forçar les eleccions? Què hi tenen a guanyar? Per què ara s'han tancat amb el Hard Rock i no ho varen fer l'any passat? Interessos de partit? revenges per pactes no assolits? I el PSC, tant interès té en el macro casino? Hi veu futur o hi ha qui el pressiona pel darrere?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Tot plegat ens obliga a ser uns desconfiats i malfiar de tothom. I el problema que tenim és que el dia 12 de maig haurem de decidir el nostre vot. Ens agradaria votar a aquells que actuen amb transparència, honestedat i esperit de servei. A aquells que els podem exigir responsabilitats i compliment de promeses. N'hi ha d'aquests?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Resulta molt preocupant que avui no sàpigues a qui creure ni què creure. Que et sentis enganyat del matí al vespre. Que no tinguis a ningú, amb poder de decisió política o econòmica, amb qui hi puguis confiar cegament. Tot és mentida? Com ho endrecem tot això?</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-15426701729467451642024-03-14T17:50:00.006+01:002024-03-14T17:50:58.799+01:00Dispersió del vot<p style="text-align: justify;">En un any haurem anat a votar quatre vegades. Més ja no es pot demanar! El problema és que, passades les eleccions, els resultats no convencen a ningú, o el que és pitjor: la dispersió del vot provoca uns governs febles, sense la majoria necessària per liderar un projecte de govern capaç de treure'ns del clot que hi vàrem anar a parar fa uns quants anys.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisnnbzkTtua2n2NJfhXpJYBAelWsmWzaD57AAR1h4WPargqh98Kfrg6IKMVBJ1uNbGFjIswqvPM-aekmqnTDpVnKlm6ZTO06U8JoihyIb09ivCPKyzB42A_HlnZ6QxOFOUVqtoRglMRvAN6f7f_OnmcDz2Bj_M3tySUeDu8aQogPZNMnKvfC-SbQ/s314/vot.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="160" data-original-width="314" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisnnbzkTtua2n2NJfhXpJYBAelWsmWzaD57AAR1h4WPargqh98Kfrg6IKMVBJ1uNbGFjIswqvPM-aekmqnTDpVnKlm6ZTO06U8JoihyIb09ivCPKyzB42A_HlnZ6QxOFOUVqtoRglMRvAN6f7f_OnmcDz2Bj_M3tySUeDu8aQogPZNMnKvfC-SbQ/s1600/vot.jpeg" width="314" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Incertesa a Europa pel que pugui passar amb l'auge previst de l'extrema dreta. Incertesa a Espanya, per com poden afectar els resultats electorals catalans a l'equilibri de les forces que donen suport als socialistes de Pedro Sánchez. Incertesa a Catalunya amb què pot acabar passant després d'aquests anys de picabaralles constants entre els partits independentistes.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>L'avançament de les eleccions catalanes pot tenir conseqüències en algunes opcions que s'estaven preparant, pensant en el mes de febrer de 2025. La llista única de l'ANC; Alhora, de la Clara Ponsatí; la reorganització de la CUP; la possible candidatura d'Aliança Catalana, de la Sílvia Orriols; els diferents corrents interns de Junts, que no acaben de posar-se d'acord; la crisi permanent de Ciutadans, desapareguts d'Espanya... Són moltes incògnites que s'afegeixen als efectes que pugui patir ERC després d'aquests anys de govern, amb tanta debilitat i pocs resultats, i la tendència a créixer dels socialistes catalans, que es poden aprofitar d'aquesta debilitat, o la resposta ciutadana al posicionament dels Comuns, que ha estat la gota que ha fet vessar el got, i ens ha portat a les eleccions avançades.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Moltes candidatures per a pocs votants, comptant que la creixent desafecció de ben segur que farà augmentar l'abstenció. El PP buscant créixer gràcies al seu posicionament sobre la llei de l'amnistia, la probable desaparició de Ciutadans, i les ganes de recuperar ex-votants del seu adversari polític Vox, amb qui pacta ajuntaments i comunitats autònomes per necessitat.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Tenim, doncs, una disputa a la dreta espanyolista entre PP, Ciutadans i Vox; una altra en el vessant independentista entre Junts, ERC i la CUP, a qui s'hi poden afegir Alhora, ANC i Aliança Catalana; uns residuals Comuns, que no aixequen el cap des de fa anys, i un PSC que viu molt tranquil sense que ningú li faci ombra. Davant d'aquest panorama, veiem molt clar qui jugarà a cop segur, i qui tindrà feina i treballs per fer-se un lloc amb prou força per ser resolutiu després del 12 de maig. Ho anirem seguint.</p><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-84698851178869140352024-03-13T17:05:00.001+01:002024-03-13T17:05:12.324+01:00Tot l'esforç per millorar la convivència<p style="text-align: justify;">La Regidoria de Drets Socials de l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha convocat per avui a la tarda una reunió per parlar de civisme i convivència, amb la intenció de trobar els indicadors que permetin millorar-ho, i dissenyar una campanya de sensibilització vers el civisme i la convivència. Crec que és una molt bona idea i em sap greu no poder-hi assistir. Tot i així intentaré anar-ho seguint per l'interès que em desperta i la necessitat que hi veig de millorar el nostre comportament, que sovint és esclau de la desinformació.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMbLHWRg3AjioK_1EbMdABtpry_ffuwbjrje1hHPx9dLx8fYlRJ29OnBsdxBjhpdLPm2b2umz3HdWr6MBIjq_xJYzD3oWXd5f8quDADvo6Y18GJPZCTzru2XQLqNbF6cg9RDy7Bwv6HoRngfkdW59u4XZfUuDWwyUm-E0y12BbJKBdGXT0uAp6A/s1056/civisme.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1056" data-original-width="816" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMbLHWRg3AjioK_1EbMdABtpry_ffuwbjrje1hHPx9dLx8fYlRJ29OnBsdxBjhpdLPm2b2umz3HdWr6MBIjq_xJYzD3oWXd5f8quDADvo6Y18GJPZCTzru2XQLqNbF6cg9RDy7Bwv6HoRngfkdW59u4XZfUuDWwyUm-E0y12BbJKBdGXT0uAp6A/s320/civisme.jpeg" width="247" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Avui mateix, abans de dinar, he anat a parlar a una senyora que es trobava al carrer de casa alimentant els coloms. Li he dit amb la màxima cordialitat possible que allò que estava fent no era permès i que calia deixar de fer-ho. He parlat de la possibilitat que alguna persona la denunciés, però que jo només em veia obligat a comentar-li per si ho desconeixia. La seva resposta ha estat, efectivament, que ho desconeixia, que no ho acostumava a fer, i que no ho faria més. No sé si m'ha mentit o no, però crec que he actuat com calia, sempre amb la màxima consideració.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Estic convençut que hi ha moltes persones que no actuen correctament per ignorància, per desconèixer les normes de comportament que ens hem marcat com a societat, i per això són importants les campanyes informatives que des de l'Ajuntament cal endegar periòdicament, en tots els àmbits. En l'àmbit del civisme i també en l'àmbit de la mobilitat. I parlo de mobilitat perquè precisament aquest dissabte 16 de març entra en vigor la nova ordenança de mobilitat. Una ordenança que regula entre altres coses l'ús dels patinets elèctrics, i que deixa en evidència molts comportaments actuals que a partir d'ara s'hauran de canviar.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Les ordenances són claus per regular la convivència en una vila com la nostra, però normalment es desconeixen, i encara que això no és excusa per no complir-les, sí que és important tot l'esforç que es pugui dedicar a informar a la gent, amb molta pedagogia, argumentant el perquè de la seva regulació, i animant a tothom a complir-les, per al bé de tots.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Espero i desitjo que la convocatòria d'aquesta tarda sigui tot un èxit. Que les persones que hi puguin assistir hi puguin dir la seva, i arribin unes propostes a difondre a la resta de vilatans, amb l'únic objectiu de millorar la nostra convivència i sentir-nos encara més orgullosos de la nostra pertinença a Arenys de Mar.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-18792528605954486642024-03-12T17:07:00.007+01:002024-03-12T17:07:48.742+01:00Què ens està passant?<p style="text-align: justify;">Aquests dies llegia les notícies relacionades amb dues entitats del país i els problemes que tenen entre els seus socis i em preguntava què ens està passant que tinguem tanta desconfiança amb els altres, amb les persones que dirigeixen l'entitat, o que pretenen dirigir-la. Si seguiu una mica el món de les institucions catalanes segur que haureu vist que l'ANC ha convocat una consulta per decidir si opten per constituir una llista cívica que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya que tindran lloc, molt probablement, la primavera de l'any vinent. Per altra banda, també hi ha convocades unes eleccions per decidir la presidència de la Plataforma per la Llengua.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIGl_mbviSFEmd3OFn70G9-88MHM18tmkc7543lDJORIOlJXTkFPuI5FAdtYbEo2D8AGUsDDUEm1iemEiSjkClP8gnliqTOHCPbA4t-xpzIMpeKDPFyhQvPVs7nAbvodQrwRoXmaGulXCXYlGYMAu3Yvw6wiUMZO_SzpZDTa4BdjR-odWGC0l0Zw/s275/baralles.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIGl_mbviSFEmd3OFn70G9-88MHM18tmkc7543lDJORIOlJXTkFPuI5FAdtYbEo2D8AGUsDDUEm1iemEiSjkClP8gnliqTOHCPbA4t-xpzIMpeKDPFyhQvPVs7nAbvodQrwRoXmaGulXCXYlGYMAu3Yvw6wiUMZO_SzpZDTa4BdjR-odWGC0l0Zw/s1600/baralles.jpeg" width="275" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>En ambdós casos hi ha dos bàndols oposats que no només discrepen en el seu posicionament, sinó que critiquen els altres i culpen a les respectives direccions d'actuar de manera fraudulenta. Segons els crítics de l'ANC, que no volen constituir-se com a llista electoral, la direcció està permetent que hi votin persones que haurien perdut la condició de socis pel fet de no estar al corrent del pagament. En el cas de la Plataforma per la Llengua, la candidatura que es presentava com alternativa a l'actual direcció, ha estat exclosa i no se la deixa competir.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Desconec el fons de les qüestions, però suposo que hi ha algú que, amb coneixement de causa, pot opinar al respecte i assessorar les direccions de manera legal, honesta i desinteressada. El problema rau, segons el meu parer, que hi ha una rivalitat poc sana, que uns es malfien de l'oposició, i d'altres es consideren perjudicats per un abús d'autoritat. És allò de voler mantenir-se a dalt passi el que passi, i que ningú que pensi diferent a mi no pugui prendre'm la cadira ni canviar la dinàmica instaurada.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Com ja he dit moltes vegades, ens queixem dels partits polítics, de com s'organitzen, de com s'escalen posicions per obtenir poder i es perd qualitat democràtica, transparència i accés franc a la participació, però ens adonem que a la societat civil, a les institucions socials, culturals i cíviques, està passant el mateix. Hi ha unes persones que es creuen imprescindibles i que veuen els seus rivals com uns usurpadors del poder, encara que no hi hagi diners al darrere.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Si no som capaços d'organitzar-nos civilitzadament, competir de manera transparent i amable per defensar els nostres principis i maneres de fer, sense caure en la trampa de veure els altres com els nostres enemics, potser que pleguem i ens quedem a casa. La nostra societat està massa madura i tocada, com per continuar amb aquest ritme. Sisplau, una mica de seny i intentem unir esforços i no barallar-nos tant!</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-47481848697275861732024-03-11T16:04:00.000+01:002024-03-11T16:04:07.195+01:00Vint anys després no reconeixen l'engany<p style="text-align: justify;">Avui toca parlar de l'11 de març d'ara fa vint anys quan un impresentable president del govern espanyol, el senyor Aznar, i tota la seva colla, varen voler manipular la ciutadania per evitar una derrota electoral. No els importava tant la mortaldat d'espanyols com perdre les eleccions. Així és com varen actuar i encara avui ho volen negar. No tenen ni vergonya, ni moral, ni res. Són uns desgraciats!</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-cKHXp4MLRW0bhsoH3YE0UfjJdwLLOWu095hXml_gdY7K5suDKAJoV5i9zNcSObfQxIDR1JsfNVaRrx59eR2w8djPgDmK3opsjDzSDZiLAjc4DTH8RuDsXEV1GiW3ibIvmcef7cenuc0qTCzqb2EOW12_UzfKYWHJMlg2dpv6wAfL18t3tLTB7g/s268/engany.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="188" data-original-width="268" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-cKHXp4MLRW0bhsoH3YE0UfjJdwLLOWu095hXml_gdY7K5suDKAJoV5i9zNcSObfQxIDR1JsfNVaRrx59eR2w8djPgDmK3opsjDzSDZiLAjc4DTH8RuDsXEV1GiW3ibIvmcef7cenuc0qTCzqb2EOW12_UzfKYWHJMlg2dpv6wAfL18t3tLTB7g/s1600/engany.jpeg" width="268" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Ens queixem que la gent està tipa dels polítics, però alguns d'aquests ho provoquen descaradament. És molt trist que estiguem governats per una colla de gent que només busquen satisfer els seus interessos, enganyant a qui faci falta i abusant del poder que els hi concedeixen les urnes. Quan deixen la política se'n van a cobrar de multinacionals o monopolis que ells mateixos han protegit quan han estat al poder.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Em repugnen i em farien dir disbarats. El PP és un especialista en agombolar polítics corruptes i tenen la complicitat del poder judicial, els mitjans de comunicació i el poder econòmic. Hi ha de tot a la vinya del senyor, però al PP hi ha un reguitzell de figures que fan vergonya i ràbia. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Avui llegia un <a href="https://www.ara.cat/politica/proces/immersio-l-amnistia-passant-eta-aixi-utilitza-pp-comite-peticions-l-eurocambra_1_4962975.html" target="_blank"><span style="color: red;">article</span></a> al diari ARA que parla de la presidenta del Comitè de Peticions de l'Eurocambra, la senyora Dolors Montserrat, i com de sectària és a favor del seu partit polític. No tenen escrúpols de cap mena i saben que sempre se'n sortiran, ja sigui des de la política com des del món professional que després hi entraran. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Avui li ha tocat el rebre al PP, però és que porta una acumulació que fa feredat. I avui es commemora el trist atemptat de Madrid, en què Aznar i els seus es varen trobar a sobre i només van pensar en les repercussions electorals. Sortosament varen perdre les eleccions. Al fons de tot hi havia l'engany de les armes de destrucció massiva que hi havia d'haver a l'Iraq, i que va servir d'excusa per entrar en guerra. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Amb tot el currículum que té el senyor Aznar, el millor que hauria de fer, si fos una persona digna, seria callar i no dir res. Si voleu, li estalviem demanar perdó, però que calli per sempre!</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-7222214939993284062024-03-10T17:16:00.003+01:002024-03-10T17:16:52.957+01:00Viatjar o quedar-se a casa?<p style="text-align: justify;">L'altre dia va sorgir una conversa entre amics on jo hi era present, però no hi vaig intervenir, sinó que hi vaig estar pensant per tenir clar com ho veia, si coincidia amb el que estaven dient els meus companys, o bé en discrepava. Parlaven de la bogeria de la gent per viatjar cada vegada més lluny, sense adonar-se que aquí tenim indrets tan o més bonics i interessants, que probablement desconeixem. Va sortir l'exemple del jardí botànic Marimurtra, de Blanes, que realment és d'una gran bellesa. L'he visitat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYrTutDYkjRy9P77C6wODz4hmFIb0yx29wLhI4d-sM7KLqrrZN1lGqlDHiG2heTAQO3HwzKzij9LqouyfQW4wIBAgBjja0PEmI2aODGEZWEtgQITRhpg2t3q6SmoLnhLaiDcT8gSJMUakT3IO2xVofKZXvArReN6DwjrgT0cWwbaojUS_2zezi7Q/s329/jardi%CC%81.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="329" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYrTutDYkjRy9P77C6wODz4hmFIb0yx29wLhI4d-sM7KLqrrZN1lGqlDHiG2heTAQO3HwzKzij9LqouyfQW4wIBAgBjja0PEmI2aODGEZWEtgQITRhpg2t3q6SmoLnhLaiDcT8gSJMUakT3IO2xVofKZXvArReN6DwjrgT0cWwbaojUS_2zezi7Q/s320/jardi%CC%81.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>A mi m'agrada viatjar, i em costa molt resignar-me a quedar-me a casa i perdre l'oportunitat de conèixer altres països. Sempre penso que quan sigui gran (més), ja voltaré pel meu país. Malgrat tot, soc molt conscient que a prop de casa hi ha espais que serien l'enveja de molts. Quants no voldrien viure a la vora del mar i a quatre passes de la muntanya, amb un temperatura amable, ara amb massa sequera, que ens permet gaudir de la natura?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Vaig pensar que no hi podia ficar cullerada perquè ho hauria hagut d'explicar molt bé, per no aixafar la guitarra a qui era molt crítica amb la idea de sortir lluny de viatge. Hauria hagut de fer servir moltes paraules per donar a entendre que tot i estimar el meu lloc de residència, el meu país, no renuncio a viatjar a altres indrets on hi trobo coses que aquí ens manquen.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Sabeu que hi trobo a faltar a casa nostra? Més civisme, més netedat, més autoestima. M'enfurisma molt veure els carrers i places de la meva vila bruts, plens de deixalles a totes hores, amb regalims de pixarades de gossos a façanes, fanals i raconades. Em fa molta ràbia veure la renglera de façanes plenes de cables elèctrics, de telefonia, de fibra òptica. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Perquè la majoria de llocs que visito això ho tenen pràcticament resolt. Perquè hi ha molts països que tenen una sensibilitat especial per mantenir netes les ciutats. I no cal que siguin països super desenvolupats. Sí, ja sé que no a tot arreu és així, però això no treu que no haguem de ser més crítics amb nosaltres mateixos, i procurar canviar de mentalitat i, sobretot, d'actitud.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>No. Jo no puc criticar els que viatgen a altres països per conèixer món, perquè és una de les meves debilitats, però no puc deixar de dir que a casa nostra, al nostre entorn, hi tenim una paratges magnífics, que hauríem de cuidar més, i saber-los apreciar i mostrar.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-59101626231030832332024-03-09T09:43:00.001+01:002024-03-09T09:43:40.865+01:00Una burocràcia asfixiant<p style="text-align: justify;">L'article d'Andreu Mas-Colell al diari ARA, "<a href="https://www.ara.cat/opinio/combat-corrupcio_129_4962598.html" target="_blank"><span style="color: red;">El combat contra la corrupció</span></a>", és molt interessant i convindria reflexionar-hi, sobretot les persones que creiem en l'administració pública, la necessitat d'enfortir-la, i ens preocupen els problemes de gestió i de burocratització, que perjudiquen tant a la ciutadania. Hi ha una frase que considero clau per resoldre els problemes d'alentiment de la gestió pública, i és quan diu:"El camí que cal seguir és un altre: alleugerir la tramitació <i>ex ante</i> i enfortir molt les estructures <i>ex post</i> d'investigació i penalització de la corrupció."</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_tIcBshq6FTOqUD0eHn3V2090LjNGAn7LCTIrj4zuVU4oPEwG3cNa6C1zKfEl_35CGwARAnYV0YzLe4Kq4B6Uee8g-gtZF83GN19Y-tI1HOA1caxWgSqD_paB1hJj_2iN5_kWzcWJm7-O24iVcr_9rwPfNjI95Nhh2mO_dJBZckl_h6J-fFZSiQ/s318/burocra%CC%80cia.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="159" data-original-width="318" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_tIcBshq6FTOqUD0eHn3V2090LjNGAn7LCTIrj4zuVU4oPEwG3cNa6C1zKfEl_35CGwARAnYV0YzLe4Kq4B6Uee8g-gtZF83GN19Y-tI1HOA1caxWgSqD_paB1hJj_2iN5_kWzcWJm7-O24iVcr_9rwPfNjI95Nhh2mO_dJBZckl_h6J-fFZSiQ/s1600/burocra%CC%80cia.jpeg" width="318" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Si analitzem què està passant a l'administració pública, per què la maquinària és tan lenta, per què hi ha tantes traves a l'hora de resoldre els temes, expedir permisos, pagar factures, contractar serveis... arribarem a la conclusió que tot és culpa de l'excés de control previ a qualsevol resolució administrativa, per la por a una mala praxi o a la pràctica corrupte d'alguns. Tot això fa que es posi en dubte els funcionaris de torn, els polítics responsables i la pròpia dinàmica administrativa, i els grans perjudicats són els contribuents, els ciutadans que s'adrecen a l'Administració.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Estic totalment d'acord, com diu l'articulista, que caldria agilitzar els tràmits i després tenir les eines necessàries i suficients per investigar si s'ha obrat bé, si s'ha errat en els tràmits, o si hi ha hagut pràctiques corruptives. No pot ser que la por a que es faci malament ho paralitzi pràcticament tot.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Les persones que avui dirigeixen un ajuntament, que és l'administració pública ase dels cops, saben perfectament quines són les dificultats per tirar endavant els tràmits administratius. No estem parlant de manca de recursos humans, o de capacitat dels funcionaris, o de deixadesa i vagància d'aquests. Estem parlant que per fer qualsevol tràmit s'ha de picar molta pedra. Que es requereixen uns passos, a vegades absurds i redundants, o existeixen unes limitacions que no tenen sentit, però que s'imposen per dificultar qualsevol arbitrarietat.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>L'administració pública gestiona els nostres diners, i és bo que es tingui cura perquè es faci de la millor manera possible, amb la màxima eficiència i eficàcia, però també a bon ritme i sense encallar-ho per desesperació d'aquells que necessiten una autorització per tirar endavant el seu projecte professional o familiar. Cal rigor en la investigació de tot el que es fa i passar comptes a aquells que no han fet bé, però no es pot asfixiar l'administració pública per una simple malfiança.</p><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-50479494620299091032024-03-08T20:46:00.004+01:002024-03-08T20:46:52.638+01:00Plourà, però no suficientment<p style="text-align: justify;">Aquest dissabte s'han suspès o ajornat algunes activitats a l'aire lliure per la previsió de pluges. Al nostre país parlar de pluja és gairebé una obsessió. Ens passem el temps conversant de quan plourà i si ho farà prou per alleugerir els problemes que tenim de sequera, mentre veiem com els nostres pantans es van buidant, amb unes imatges que mai havíem vist ni imaginat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipnOui_eQB27kx8icYXAX3KURIZq6P_o_6s8Cf9W9xvbdlPlfYIAwG3xbQZiwUlys4zLVO5m6Ysk5uNQwZg-uWl0knRY5U7cBDWTQMcBkhz0XDo0bw5li5bjvEvgvDMZR2CJFmacyOHihbs_gsijW9ypg3hfQ1F7q_d6zPLR8i6kWPvBghYhMXFw/s300/plujo%CC%81s.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipnOui_eQB27kx8icYXAX3KURIZq6P_o_6s8Cf9W9xvbdlPlfYIAwG3xbQZiwUlys4zLVO5m6Ysk5uNQwZg-uWl0knRY5U7cBDWTQMcBkhz0XDo0bw5li5bjvEvgvDMZR2CJFmacyOHihbs_gsijW9ypg3hfQ1F7q_d6zPLR8i6kWPvBghYhMXFw/s1600/plujo%CC%81s.jpeg" width="300" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>La previsió i la planificació no són dues pràctiques gaire típiques del nostre país. D'alguna manera ens adonem tard de les coses i llavors tot són corredisses per intentar resoldre allò que molt probablement hauríem pogut preveure i evitar situacions crítiques. En el cas de l'aigua tenim moltes assignatures pendents.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>L'aigua, que és un bé essencial, ha esdevingut un bé escàs i molt preuat, però acostumem a fer-ne un mal ús. Potser perquè té un cost reduït, en teníem en abundància, o si més no això semblava pel fet de veure-la rajar cada vegada que obríem l'aixeta, sense dispensadors ni la precaució d'estalviar-la mentre ens rentem les dents o ens ensabonem les mans. Ara ens estan dient que no podem consumir-ne tant com volem. Que els propietaris de piscines no les poden omplir. Que no es poden regar els jardins ni els horts... Tot això ens ve de nou.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>No som profetes, i probablement ningú no s'imaginava que avui ens trobaríem amb aquesta sequera tan severa, però convindria repassar la història i recordar temps passats amb problemes semblants. Llavors vàrem córrer a trobar solucions, que amb el temps han funcionat, però no suficientment. Calien més esforços que no s'hi han dedicat. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Una de les tasques dels polítics és planificar el futur, preveure què pot passar i treballar per afrontar totes les circumstàncies previsibles. Fa molts anys que parlem del canvi climàtic, i encara que n'hi ha que no hi creuen, la majoria ho tenim clar, i això comporta canvis importants que s'han de tenir en compte. La sequera n'és un, i aquí hem badat.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>No podem estar tot el temps vivint només del present i tapant forats. Hem de mirar cap al futur i planificar els treballs necessaris perquè no ens enganxin amb els pixats al ventre. Demà plourà, però tots sabem que no ho farà suficientment, ni tampoc els propers dies, setmanes i mesos. Hem de donar solucions a la situació d'avui, però preveure les de demà. A veure si canviem la manera de treballar i posem seny d'una vegada!</p><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-62623175569827189622024-03-07T21:17:00.002+01:002024-03-07T21:17:20.793+01:00Mala praxi dels partits polítics<p style="text-align: justify;">Llegint la notícia de la proclamació d'Ursula von der Leyen com a candidata del Partit Popular Europeu (PPE) a les eleccions del mes de juny t'adones com actuen els partits polítics per no perdre poder. Es tracta de copiar polítiques d'adversaris polítics per no perdre vots en favor d'aquests. Això és molt típic de la dreta més o menys moderada que, per evitar que els seus votants se'n vagin a posicions més a l'extrem, els hi copien els seus plantejaments a l'espera de convèncer els seus electors i mantenir-los fidels.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyj9rwMBJYGcxzQvEMSfRUwieaFFP-cZOFyIp4WFET7qkVaKn4clmuQRbX5pWVMfSmVw9iVd2pqmOpBrU3gbq9YiD7beSyOhyphenhyphenZZmfEkOLR4AceEHx29K8t-TixWIKjQFMyWaj8_EvYgAl13a48tbQ_DvdJqeJKPul_ZhqpDCLs7NC17_9IoW7LVQ/s268/ursula.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="188" data-original-width="268" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyj9rwMBJYGcxzQvEMSfRUwieaFFP-cZOFyIp4WFET7qkVaKn4clmuQRbX5pWVMfSmVw9iVd2pqmOpBrU3gbq9YiD7beSyOhyphenhyphenZZmfEkOLR4AceEHx29K8t-TixWIKjQFMyWaj8_EvYgAl13a48tbQ_DvdJqeJKPul_ZhqpDCLs7NC17_9IoW7LVQ/s1600/ursula.jpeg" width="268" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>En lloc de defensar el propi posicionament, amb tots els arguments possibles i convenciment, prefereixen canviar el seu discurs i objectius per tal de mantenir-se a dalt. Això, mirat fredament és un engany i una demostració de la manca de rigor i honestedat que caldria combatre. Però és una pràctica massa habitual. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>A Espanya, el PP té molta feina per desenganxar-se de Vox. De fet, són els principals enemics, malgrat tinguin pactes de govern en una bona colla d'ajuntaments i comunitats autònomes. Ells voldrien trobar-se amb la situació de Galícia, on Vox està desaparegut i el PP té la majoria absoluta. Però això no és fàcil d'aconseguir, i al País Valencià o les Illes Balears, per posar dos exemples propers, han hagut de pactar i claudicar en moltes coses. També és cert que no tenen gaires manies ni perjudicis, i poden vendre's fàcilment per un plat de llenties.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>La notícia que em referia al començament de l'escrit diu que la presidenta i futura candidata pel PPE, haurà de claudicar i fins i tot anar en contra de plantejaments que fins ara havia defensat, només per aconseguir el suport dels seus, i evitar que molts electors es passin a l'enemic. Trist, molt trist! Aquesta no és la manera de combatre l'extrema dreta. No s'han d'adaptar als seus principis i consignes, sinó defensar els propis com a garants dels drets civils i les llibertats.</p><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-14333528745307916772024-03-06T19:01:00.000+01:002024-03-06T19:01:05.453+01:00L'excel·lència<p style="text-align: justify;">Una de les coses que trobo a faltar és la capacitat de les persones per excel·lir. Potser són imaginacions meves, o el fet d'anar-me fent gran i caure en la trampa de pensar que abans es feia tot millor, però en aquests moments no sé veure gaire interès per fer bé les coses. Anem molt ràpids i de seguida ho volem tenir llest. Hem perdut la cultura de l'esforç i tot ens ha de venir rodat, sense gaires entrebancs. I d'aquesta manera l'objectiu prioritari és tirar endavant, de la manera que sigui.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDgQM4y1wzO71TgIndPYgm_r3kHJDzqLP5etGyeY9M2vHhsPH4JQ-5Lga3bSJ1vnqlCIihgP98-Q1fHiYQG0MpAPgotpmIC7d5eZ9yNBYJ25M26WjDohAPgkHV3m4KxihkmHnH_Q-FPMdbfPyVojNFlj5n_m4t6rhtU1KV_okss2AL02NKOLtzIw/s275/excel%C2%B7le%CC%80ncia.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDgQM4y1wzO71TgIndPYgm_r3kHJDzqLP5etGyeY9M2vHhsPH4JQ-5Lga3bSJ1vnqlCIihgP98-Q1fHiYQG0MpAPgotpmIC7d5eZ9yNBYJ25M26WjDohAPgkHV3m4KxihkmHnH_Q-FPMdbfPyVojNFlj5n_m4t6rhtU1KV_okss2AL02NKOLtzIw/s1600/excel%C2%B7le%CC%80ncia.jpeg" width="275" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>A mi sempre m'ha agradat i he lloat les persones que són capaces de fer bé les coses. Quan veus que aquella persona ha aconseguit l'excel·lència en els seus objectius. No només en els resultats, sinó també en les maneres. Parlar bé, amb arguments i coneixement. Saber debatre i acceptar allò que potser no tens tan clar com un altre, i rectificar a temps, i sempre amb les ganes de fer-ho el millor possible.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Podríem parlar de molts àmbits i encara ens quedaríem curts. Limitar-ho en alguns pot semblar que només són aquests els que ho estan fent malament. Quan poses exemples, però, sempre hi ha el perill de creure que tot passa allà, i no és així. Si parlem de política veiem com els nostres representants no són els més encertats a l'hora d'actuar. Escoltes els discursos que fan a les institucions i t'adones que el nivell no és l'ideal per exel·lir, sinó que passen molt justets.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Però no tot s'acaba en la política. La manera que molts professionals treballen, ja sigui al comerç, la restauració, o a les empreses, tampoc hi veus aquell punt d'excel·lència, si més no buscada, perquè no sempre s'aconsegueix. Aconseguir uns bons resultats en qualsevol dels àmbits en què ens belluguem, no és fàcil, i el que em preocupa més és la manca de voluntat perquè allò que es faci sigui el millor possible.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Penso que si cada dia dediquéssim una estona a pensar en tot el que fem i la manera de millorar-ho, en gaudiríem més i tothom hi sortiria guanyant. No es tracta només de veure allò que fan els altres, sinó començar per nosaltres mateixos. Creieu que és més important acabar un projecte que executar-lo buscant la perfecció? Diuen que els perfeccionistes hi pateixen molt. Jo crec que, malgrat tot, hauríem de trencar una llança al seu favor i intentar que la nostra societat fos més perfeccionista i no tan desmanegada o insensible. El tema donaria per a molt, però ho deixo aquí.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-34920141462291498482024-03-05T18:21:00.006+01:002024-03-05T18:21:53.350+01:00Els bons llibres<p style="text-align: justify;">A la tertúlia literària d'aquest mes comparàvem els escriptors actuals amb els més clàssics, aquells que han perdurat en el temps, i coincidíem bastant en dir que avui dia costa de trobar bons escriptors, la qual cosa no vol dir que no es venguin llibres, ja que les editorials s'encarreguen prou de fer-ne publicitat, al marge de la qualitat del text. Es llegeix poc, i caldria fer molta pedagogia per enganxar la gent a llegir, sobretot els joves que són el nostre futur. És cert, però, que calen bons llibres, ben escrits, perquè ajudin en aquesta tasca.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7cGAgp1bhYaFbwr4uczv1QMAXnM-_d2rlH6HkhVPBVLGUvIoLAe__wTgA46eltVTYXXzLGhC6M6M3eeJayWmc_Q1tl1k9wPTSwjxa7Os6f92sCttGvKsImsYW-v7Jz6Xem1zU9rpHsNTDm6nO2k0q-f7v5Q_3293EcT9T8KS8CMpSHDLAx2Pctg/s275/llibres.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7cGAgp1bhYaFbwr4uczv1QMAXnM-_d2rlH6HkhVPBVLGUvIoLAe__wTgA46eltVTYXXzLGhC6M6M3eeJayWmc_Q1tl1k9wPTSwjxa7Os6f92sCttGvKsImsYW-v7Jz6Xem1zU9rpHsNTDm6nO2k0q-f7v5Q_3293EcT9T8KS8CMpSHDLAx2Pctg/s1600/llibres.jpeg" width="275" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Com a simple afeccionat a la lectura no tinc prou autoritat per opinar sobre la qualitat dels escriptors actuals. Tot i així vaig coincidir força amb les persones que, per coneixement, experiència i formació, hi poden dir moltes coses. També és cert que dels clàssics ens arriben els bons. M'imagino que trobaríem una gran quantitat de novel·les antigues que avui no se'n parla, perquè la qualitat no era l'adient. Per tant, també d'aquí a uns anys, moltes de les novel·les que avui apareixen al mercat quedaran arraconades i les generacions futures ni tan sols sabran que han existit, si més no el públic general.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Em va agradar molt sentir qui conduïa la tertúlia quan afirmava que per a ella era més important la qualitat del text que no pas la trama. I això és important de retenir perquè d'alguna manera els joves d'avui necessiten que passin coses. Que les trames de les novel·les, si arriben a llegir, siguin interessants, que creïn expectació. Poc es fixen en la qualitat literària del text, la riquesa de vocabulari, les formes, els sentits. I nosaltres, els que no som tan joves?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Probablement és més fàcil llegir una novel·la on hi passin moltes coses, que no pas una altra que potser no provoca tanta emoció però és més rica en l'ambientació, en el lèxic, els detalls... Engresca més un text dinàmic i trepidant, segurament. Potser ho fa el temps, l'època que vivim, on necessitem molt que passin coses, i de fet en passen moltes de seguides, que gairebé no tenim temps de païr-les. Potser per això necessitaríem de tant en tant fer una parada, reflexionar i pensar què estem fent i què volem per al nostre futur més immediat. Cal que ens parem a pensar, i un bon llibre, ben escrit, segur que ens hi pot ajudar.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-66389946037603038112024-03-04T19:45:00.001+01:002024-03-04T19:45:43.869+01:00Un nou concurs declarat desert a Arenys de Mar<p style="text-align: justify;">Davant la notícia que la licitació per al nou servei de recollida selectiva de la brossa a la vila d'Arenys de Mar ha quedat deserta perquè cap empresa no hi ha presentat oferta, i al fet que és un tema força recorrent, considero que caldria reflexionar-hi i intentar trobar una solució definitiva, per evitar que es repeteixi contínuament, amb el perjudici que provoca al servei públic que rebem els vilatans.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Si anem sumant tot el que passa, podem arribar fàcilment a la conclusió que a la casa gran alguna cosa falla, i no és un simple detall. Probablement és un problema estructural i que s'hi ha de posar remei. Entenc que dirigir un municipi no és fàcil, però cal evitar excuses i arremangar-se de veritat per solucionar els problemes, sobretot quan aquests es repeteixen permanentment.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2noXyTIWLxsEAi8JS2NPH78rX-a5KprRDak5pu0JRFKuQh7Bivi3m_GDx9_FEDnWUZmljzBH-X9wA1xsKw_5L21ow5uCZkvTVKUzNnieuk3qNwR0RI1vQQwagswGIWhsBGrvIxd8-jUjruRXbOpO88B8Y3Z4kIgZQWZD3XZcklt9Fmy6ohqBNjQ/s200/licitacions.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2noXyTIWLxsEAi8JS2NPH78rX-a5KprRDak5pu0JRFKuQh7Bivi3m_GDx9_FEDnWUZmljzBH-X9wA1xsKw_5L21ow5uCZkvTVKUzNnieuk3qNwR0RI1vQQwagswGIWhsBGrvIxd8-jUjruRXbOpO88B8Y3Z4kIgZQWZD3XZcklt9Fmy6ohqBNjQ/s1600/licitacions.jpeg" width="200" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>A l'anterior mandat reclamàvem la figura del gerent per posar ordre al funcionament municipal. Es va optar per un relacions públiques i mà dreta de l'alcaldia. Amb la convocatòria de les eleccions semblava que molts partits polítics acceptaven que calia un gerent per organitzar millor l'Ajuntament. Amb el nou consistori, amb majoria absoluta, es va decidir un canvi de càrrecs de confiança i tot feia pensar que, pel perfil d'un d'ells, aquestes funcions gerencials quedarien resoltes. Molts encara no sabem si la nova figura té l'encàrrec gerencial, o no, però tot fa pensar que són altres les funcions que se li demanen, i que d'alguna manera ens agradaria conèixer.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>L'externalització de serveis és una pràctica molt habitual, que no tots els partits polítics veuen bé, i que té els seus avantatges i inconvenients. Sigui un model o l'altre, però, és necessari que abans de posar en marxa un servei es faci un estudi exhaustiu del funcionament, costos i beneficis, i això sembla ser que al nostre Ajuntament no acaba de funcionar correctament. Hi ha qui defensa que aquests estudis s'han d'encarregar a fora, per incapacitat dels treballadors de la plantilla. D'altres creuen que cal ampliar la plantilla, perquè no donen l'abast. Tot plegat és raó suficient per defensar la necessitat d'asseure's a analitzar què està passant i de quina manera solucionem el problema. Hi ha serveis, com la recollida selectiva de la brossa, la neteja i manteniment de les platges, el manteniment de l'enllumenat o de la xarxa del clavegueram, que són massa importants com per tenir-los arraconats o mal resolts. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Estem, doncs, davant d'un problema que ens afecta a tots, els que tenen la responsabilitat de govern, d'acord amb els resultats electorals, i els que formen part del Consistori, en representació d'una bona part dels vilatans. Cal asseure's per trobar aquest desllorigador que ens permeti avançar, oferint uns serveis de qualitat i a temps a tots els vilatans. Avui dia un estudi de costos és bàsic per tirar endavant qualsevol projecte. No té cap tipus d'explicació que no ho sapiguem fer bé.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-78665360557493098312024-03-03T16:47:00.006+01:002024-03-03T16:47:57.145+01:00Les pretensions de Milei<p style="text-align: justify;">Ahir us parlava de l'<a href="https://xfebrer.blogspot.com/2024/03/incentivar-la-deshabituacio.html" target="_blank"><span style="color: red;">habituació</span></a>, arran d'un article publicat al diari ARA, i avui em pregunto si el recent elegit president argentí aconseguirà l'habituació de la seva gent a la nova política econòmica i social que pretén impulsar, amb un trencament absolut, rotund i immediat del que venia funcionant fins ara. Un funcionament molt problemàtic que, potser per això, va permetre que els antics dirigents fracassessin i sortís victoriós en les darreres eleccions.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV_lyvfAH3ns8AO7wY6r7BVF0PK_OUJo_oFjVQMwA7hJjuekhKcYtu9kbkeobg-_020OWw1XIeqTUYgsF9YW4HiaaScvXHzFKiJRU_UNRLDe86Kl4H_6BRixP151vOIrQIkg5NM4mGHMscPanWq-FojgptBFGRBuXMY6lxdVN5QP7LKxivdIDZRA/s300/Milei.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV_lyvfAH3ns8AO7wY6r7BVF0PK_OUJo_oFjVQMwA7hJjuekhKcYtu9kbkeobg-_020OWw1XIeqTUYgsF9YW4HiaaScvXHzFKiJRU_UNRLDe86Kl4H_6BRixP151vOIrQIkg5NM4mGHMscPanWq-FojgptBFGRBuXMY6lxdVN5QP7LKxivdIDZRA/s1600/Milei.jpeg" width="300" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Sembla evident que Milei pretén aplicar el seu programa electoral, convençut que la gent l'ha fet guanyador per tot el que prometia, més que no pas moguts pel desencís amb els anteriors dirigents. I és per això que, malgrat no tenir majoria absoluta al Congrés vol aconseguir tirar-lo endavant, passi el que passi.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Des de la distància i segons les informacions que ens arriben, i que cada vegada has de posar més en dubte per desconfiança amb els mitjans de comunicació, tot sembla indicar que la pretensió del nou president és reduir el poder de l'Estat, en benefici de les classes dominants i mes afavorides per la llei del lliure mercat. Allò que des de l'esquerra es defensa, per compensar els desequilibris que es produeixen, és un anomalia a combatre i anul·lar.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Segurament que alguns dels objectius a assolir són positius. Si realment vol combatre la corrupció, o els favoritismes endèmics, estaria bé. El perill el trobem a l'hora de confiar sincerament en les seves paraules, i que no ens estigui enganyant. L'aparença és poc creïble, però també és cert que els dirigents argentins de la història recent tampoc mereixien gran confiança, i al final són els mateixos de sempre els que acaben pagant els plats trencats.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Em preguntava al començament si els argentins s'habituarien a la nova situació, més que tot perquè, per definició d'aquest terme, s'explica com la tendència a reaccionar cada vegada menys davant de coses que no varien o ho fan a poc a poc. Uns canvis lents que no produeixen traumes immediats i aconsegueixen que a la llarga la gent ho acabi acceptant tot, encara que hi perdin drets i llibertats. Com que els canvis de Milei són tan grans i els pretén forçar de manera immediata, m'entra el dubte de si la societat argentina no es farà forta i combatrà amb totes les forces aquestes pretensions restrictives de drets. El temps ens ho dirà.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-79140054190555193902024-03-02T19:29:00.001+01:002024-03-02T19:29:21.595+01:00Incentivar la deshabituació<p style="text-align: justify;"><a href="https://www.ara.cat/opinio/no-vam-aturar-aquest-horror_129_4953793.html" target="_blank"><span style="color: red;">L'article</span></a> de Tali Sharot al diari ARA m'ha semblat molt interessant. Crec que us l'hauríeu de llegir. Parla del problema que representa avui l'habituació, que defineix com la tendència a reaccionar cada vegada menys davant de coses que no varien o que canvien a poc a poc. I és important reflexionar-hi, perquè ens pot explicar moltes de les coses que passen avui. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKOHNr42mAZe32GvvWb-olN4M3n-puIte6qr3-6Zgc-a0W6vWRRO5ZdvA6-EelM0ZedllM76FDClAn9LR2n-wB9nZUqg2TTDaOFt1MEMQU2OgdHML7peJrf8OaCEagqTI0gNbL1f3ayWkJuhHbgWQhqEuPgysEGTyZlb5abQFwqw5xqiys0YWZGw/s299/gaza.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="299" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKOHNr42mAZe32GvvWb-olN4M3n-puIte6qr3-6Zgc-a0W6vWRRO5ZdvA6-EelM0ZedllM76FDClAn9LR2n-wB9nZUqg2TTDaOFt1MEMQU2OgdHML7peJrf8OaCEagqTI0gNbL1f3ayWkJuhHbgWQhqEuPgysEGTyZlb5abQFwqw5xqiys0YWZGw/s1600/gaza.jpeg" width="299" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Fàcilment caiem en la simplificació de les explicacions a reaccions humanes. Penso, per exemple, en el populisme. Sovint diem que els discursos populistes van minant la població i per això l'auge de l'extrema dreta al nostre món. Si ens fixem en el fet de l'habituació es pot arribar a entendre l'auge del nazisme a Alemanya entremig de les dues guerres mundials, el segle passat.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Però s'expliquen situacions més properes i que ens afecten directament. La prevaricació dels jutges espanyols ha arribat a un punt que ens fa creure que és la cosa més habitual i lògica. Ens hi hem habituat i som incapaços de reaccionar-hi en contra. D'aquí la importància de l'antídot a aquesta habituació: la deshabituació.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>L'article esmenta la Resistència francesa, el moviment pels drets civils Black Lives Matter i el Me Too, com a moviments impulsats per persones que qualifica d'incentivadors de la deshabituació, i en dona una colla d'exemples, alguns dels quals han estat víctimes directes de la violència o la discriminació, però però també aquells que s'han mogut tot veient el patiment dels altres.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I té molta lògica pensar que els grans canvis faciliten la reacció de la gent, ja sigui a favor o en contra, però que els petits canvis, aquells que es produeixen de manera lenta, encara que acabin sent uns canvis radicals, aconsegueixen que les persones ens hi habituem i no hi reaccionem. Ens acostumem a fets que analitzats fredament són incomprensibles. Al dolor de víctimes innocents de Gaza, o altres contrades, i a una altra escala, a la politització de la justícia a càrrec d'uns personatges que ho són tot menys persones justes. Recomano la seva lectura. Fa pensar.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-59751520402249186962024-03-01T20:37:00.005+01:002024-03-01T20:37:35.033+01:00Por a sortir al carrer<p style="text-align: justify;">Tal com estan anant els fets potser sí que vindrà un dia que tindrem por de sortir al carrer a manifestar-nos. La insistència de la judicatura espanyola en afirmar que Tsunami Democràtic va ser un acte de terrorisme, i que els seus impulsors han de ser jutjats per terroristes, ens posa en un punt de no retorn per a totes les persones que en algun moment o altre tenim ganes de sortir a protestar. El dret a manifestar-se no pot ser reprimit, i titllar-ho alegrement de terrorisme és una manera de limitar el dret i posar en risc el sistema democràtic.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEHoaRz1svMZq4MnkzLPs45u8OvhPwrENNA9kRMzHnf9t23_Nc9MiRG611VHDyVt4IGEIMy0vjkfoorCdmn-5zta_LM5dhxQa5j5AOLIDa1GonxhYYt3uk-D7OCXvFxj3Nad9l3YvoKg2DmpWWARdxXBEMUgwsXW7aFXTXBivr05WBYB1_hvxM0w/s299/por.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="169" data-original-width="299" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEHoaRz1svMZq4MnkzLPs45u8OvhPwrENNA9kRMzHnf9t23_Nc9MiRG611VHDyVt4IGEIMy0vjkfoorCdmn-5zta_LM5dhxQa5j5AOLIDa1GonxhYYt3uk-D7OCXvFxj3Nad9l3YvoKg2DmpWWARdxXBEMUgwsXW7aFXTXBivr05WBYB1_hvxM0w/s1600/por.jpeg" width="299" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Els contraris a la independència, a tot el Procés, poden pensar que l'actitud dels jutges espanyols és positiva i que els culpables de totes les mobilitzacions ho han de pagar de la manera més contundent possible. Potser no s'adonen que aquest biaix ens condueix a una situació predemocràtica, a un posicionament típic de les autarquies. A alguns ja els va bé, però a molts els perjudica directament sense que se n'adonin.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Avui milers de russos han desafiat la prohibició de manifestar-se a favor del líder de l'oposició assassinat, i han sortit al carrer, amb molta valentia. Ells ho tenen cru, i encara no veuen el final del túnel. D'aquí a quinze dies hi haurà un nou simulacre d'eleccions que permetran que el dictador Putin continuï governant sis anys més. S'ha desfet de tots els possibles opositors, de la manera més vil.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Nosaltres estem anys llum d'aquesta situació, però sotmesos a una dictadura encoberta d'uns personatges, amb molt poder, que no l'han deixat anar des del temps del franquisme. L'excusa del moviment independentista l'han utilitzat per restringir les llibertats. Contra els catalans tothom s'hi apunta, i molts espanyols caminen cegament a mercè d'un poder de l'Estat, que no és fruit d'una decisió sobirana del poble, sinó de la manipulació descarada del poder ocult, econòmic i social, polític i judicial.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>No hi ha llei que ho aturi. Mentre els jutges puguin interpretar subjectivament i per interès de classe, qualsevol actuació ciutadana, mentint i enganyant a tort i a dret, no dormirem tranquils. Sortir al carrer, a partir d'ara, serà un risc, sobretot si no penses com ells, i pretens canviar les coses, encara que sigui pacíficament. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Els russos que s'atreveixen a desafiar el poder de l'Estat són realment valents. S'hi juguen molt. A nosaltres ens volen atemorir perquè no els fem trontollar el sistema. El sistema que els manté a dalt, remenant les cireres.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-66163456116678572332024-02-29T16:56:00.000+01:002024-02-29T16:56:40.494+01:00Els catalans no estem sols<p style="text-align: justify;">Avui em fixava en <a href="https://www.ara.cat/internacional/europa/franca-porta-pares-judici-posar-nom-breto-fill_1_4939483.html" target="_blank"><span style="color: red;">la crònica</span></a> que escriu Núria Sala Ventura al diari ARA, sobre els problemes d'uns pares a l'hora d'inscriure el seu fill al Registre Civil francès. La família, d'arrel bretona, va pretendre inscriure el seu fill amb el nom de Fañch, que és com s'anomena Francesc en bretó, i sis mesos més tard han estat citats pel ministeri fiscal prohibint-los el nom, exigint que li canviïn, o ho faran ells. El problema, segons he entès, no és que hagin escollit el nom en bretó, sinó que el caràcter 'ñ' no existeix en francès, i per això els diu que són uns mals pares que provocaran molts problemes al seu fill. A la mateixa crònica, l'articulista parla del cas d'una família occitana que tampoc varen poder inscriure el nom del seu fill Artús, en occità. El problema també era que en francès aquesta vocal no contempla la possibilitat de l'accent tancat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqOjmCBlJlzLgveshB1ks_LjcSTtSHro7-pEm2QW4kpBKuQoBehJg2gLplnwnSsdn9LA0TotSzXc34MG-LVKxBH0AUDL18yy8Dj3hnBQ2JZOYYkPXj3AwYzMgdQ95tYFwYL1Ijsh5yoVlJIZjDWdIPm3YENWxLk2ESQF65EdG1TquJYGgUzVNrGQ/s220/breto%CC%81.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="141" data-original-width="220" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqOjmCBlJlzLgveshB1ks_LjcSTtSHro7-pEm2QW4kpBKuQoBehJg2gLplnwnSsdn9LA0TotSzXc34MG-LVKxBH0AUDL18yy8Dj3hnBQ2JZOYYkPXj3AwYzMgdQ95tYFwYL1Ijsh5yoVlJIZjDWdIPm3YENWxLk2ESQF65EdG1TquJYGgUzVNrGQ/s1600/breto%CC%81.jpeg" width="220" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>És realment un problema de grafia o de rebuig a les llengües minoritàries a França? Crec que és molt clara la resposta i els catalans ho sabem molt bé. El problema que tenim a Espanya de manca de respecte a la nostra llengua materna, i pròpia del país, el pateixen, potser amb escreix, al país veí. Sempre se'ns ha dit que el model francès era molt més centralista i unificador que no pas l'espanyol. Jo crec que simplement és perquè a Espanya les coses no se saben fer prou bé i, tot i la repressió franquista, no han aconseguit la manera de prohibir-ho explícitament, encara que a la pràctica sorgeixen tants problemes que molts acaben resignant-se i no plantant-hi cara, com caldria.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Les dues famílies relacionades a la notícia sembla ser que volen anar fins al final per defensar els seus drets, i molt concretament, el dret a utilitzar la seva llengua, encara que només sigui per posar el nom al seu fill.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Està vist i comprovat que formar part d'un col·lectiu minoritari, per més democràcia que hi hagi, no et soluciona la vida, sinó que més aviat te la complica. Els catalans hem nascut reprimits per Madrid, amb la col·laboració de molts, també de casa nostra, i després de tota la vida lluitant-hi, marxarem d'aquest món sense haver aconseguit el reconeixement que es podria deduir del text de la Constitució, però que sempre ha tingut una interpretació restrictiva i contrària als nostres drets.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-32239355045812286292024-02-28T21:58:00.005+01:002024-02-28T21:58:58.255+01:00El servei públic d’aquest país…<p style="text-align: justify;">Avui em preguntava per què a l’aeroport de Barcelona les maletes triguen tanta estona a aparèixer a la cinta transportadora de la terminal, a diferència de molts altres aeroports. Tampoc és cert que només passi a Barcelona, i potser en alguna ocasió han estat molt ràpids, però deu ser que jo sempre estic de pega i em toca el torn dels lents. Hi ha alguna responsabilitat a exigir? Qui se n’ha de fer responsable i donar-nos explicacions?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrC-cyH3-BD_G5vuHCjY6GIxrIrMLDJB4wZvT2z6BoClkdi0GrEjqtRBixRgok76juXQN6ZPyb-xbSriCsm9AP2ZDk3hjJuy2Q0847u8ncgzKBmdf8DvayDKkeScD6p2uqj4LvFDFP1lBJua4vm_dILuATfF1JxM7r6oNqPfHw52gYgspkBwCjcg/s290/maletes.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="174" data-original-width="290" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrC-cyH3-BD_G5vuHCjY6GIxrIrMLDJB4wZvT2z6BoClkdi0GrEjqtRBixRgok76juXQN6ZPyb-xbSriCsm9AP2ZDk3hjJuy2Q0847u8ncgzKBmdf8DvayDKkeScD6p2uqj4LvFDFP1lBJua4vm_dILuATfF1JxM7r6oNqPfHw52gYgspkBwCjcg/s1600/maletes.jpeg" width="290" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>No fa gaire vaig veure unes baralles entre persones que lluitaven per aconseguir clients per protegir-los les maletes abans de facturar-les. Vaig saber que el servei oficial no funcionava i eren particulars que pel seu compte oferien aquest servei i d’aquesta manera fer algun caleró. Així funciona l’aeroport del Prat de Llobregat? </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>És evident que els problemes de Rodalies són molt més greus, bàsicament perquè afecten a molta més gent. A persones que han d’agafar el tren per anar a treballar o estudiar, i que no tenen alternativa. De totes maneres no estaria de més que també cuidessin el servei que es dona als aeroports, encara que la majoria d’usuaris puguin estar de vacances, que no tots. Si és un servei públic caldria prendre-s’ho més seriosament i intentar estar a l’alçada.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I tot això ho estic escrivint mentre faig temps per esperar les maletes. L’avió ha aterrat fa més d’una hora. Crec que hi havia temps per treure-les de l’avió i portar-les a la terminal. Confio que no s’hagin extraviat. Avui potser batré el rècord!</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Voleu saber com acaba la història? Una hora i mitja més tard han començat a sortir les maletes de l'avió, però les que esperàvem, no. No sé on passaran la nit, ni quan arribaran a casa. Està comprovat que en algun lloc del món ho han fet encara pitjor que a casa. Paciència!</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-67927803662285972192024-02-27T17:41:00.004+01:002024-02-27T17:41:46.820+01:00Els Comuns n'aprenen de Junts<p style="text-align: justify;">En plena negociació dels pressupostos de la Generalitat per aquest 2024, i després de l'acord a què han arribat el PSC i ERC, els Comuns es fan forts exigint a ERC que es desmarqui del projecte del Hard Rock, si volen els seus vots, que necessiten per a la seva aprovació al Parlament de Catalunya. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0tO7XDOyq2AEk9qtfc1ofRimOayEwSTYIhyphenhyphenyyZUclJDuGUk_LUXYRBCAefVLLoyJz6a9QamvjSoWDoPMyw9FmBBjunGg3al31xSsg7dtMDV6F2psA0eEmm9lVHQNsLRo3PVeUhBZMMWdJ3p5ojYUAsEuRcfGC3cv5ZZM-VJhWlghYBMRJFMZMbw/s424/hard%20rock.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="119" data-original-width="424" height="90" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0tO7XDOyq2AEk9qtfc1ofRimOayEwSTYIhyphenhyphenyyZUclJDuGUk_LUXYRBCAefVLLoyJz6a9QamvjSoWDoPMyw9FmBBjunGg3al31xSsg7dtMDV6F2psA0eEmm9lVHQNsLRo3PVeUhBZMMWdJ3p5ojYUAsEuRcfGC3cv5ZZM-VJhWlghYBMRJFMZMbw/s320/hard%20rock.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>La veritat és que no acabo d'entendre gaire el posicionament d'enguany quan el tema s'arrossega des de l'any passat i, si no vaig errat, en aquella ocasió els hi varen donar suport, oi? Llavors ara sembla que només es pot entendre per les ganes de fer-se notar i seguir els passos de Junts amb la negociació amb el PSOE, quan van votar favorablement la presidència del govern espanyol, i ara estan treballant amb la llei d'amnistia. I amb això no vull dir que jo estigui a favor del projecte Hard Rock, tot el contrari! </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>L'avantatge de no tenir majoria absoluta és la necessitat que els partits polítics tenen d'haver d'asseure's a la taula, negociar i pactar. Evitar que tot estigui dat i beneït. Ja sé que molts no hi estaran d'acord, sobretot si la majoria absoluta l'ostenta el partit amb qui simpatitzen, però estic convençut que el diàleg i el pacte és el millor camí per avançar. Això no treu, però, que a vegades s'entri en un bucle i no hi hagi manera de sortir-ne. Sempre hi ha, però, la possibilitat d'avançar les eleccions i buscar un equilibri de forces diferent, que trenqui l'estancament.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Si ens posem a fer previsions diré que Junts acabarà pactant amb el PSOE el redactat de la llei d'amnistia, i totes les lleis que es presentin durant la legislatura, i que els Comuns donaran suport als pressupostos d'enguany, després d'haver ensenyat les dents, més que tot perquè quedi constància que els necessiten.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>De tot el que vagi passant n'aprendrem alguna cosa, i el millor que podem aconseguir és que els nostres polítics, siguin del color que siguin, millorin la seva capacitat de diàleg, prioritzin aquells temes que són realment importants i no ens decebin amb segons quines actituds i maneres.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I... pensant-ho bé. Algú em pot dir quin interès hi tenen els socialistes catalans en el projecte Hard Rock? Jo puc entendre una mica el tema de l'aeroport del Prat de Llobregat. Una mica menys el Quart Cinturó, però el Hard Rock...? Veurem en què acaba tot plegat, i si el Hard Rock tornarà a sortir a l'hora de negociar els pressupostos de 2025.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-8998354534459082242024-02-26T17:36:00.001+01:002024-02-26T17:36:36.881+01:00Responsabilitat política<p style="text-align: justify;">Tal com he estat comentant aquests darrers dies, arran del descobriment de l'actuació corrupta d'un assessor de qui fou ministre socialista, José Luis Ábalos, és bo que s'investigui fins al final, perquè és molt trist i indignant que es continuïn produint casos de corrupció i encara més si després no hi ha conseqüències per als responsables, siguin directes o indirectes, de l'actuació fraudulenta. Ara bé. Convindria que tots plegats fóssim honestos i mirar la biga al nostre ull. No sigui cas que siguem molt estrictes amb els altres i molt poc amb nosaltres mateixos.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimk4Y4q5rvVUR9lWJ2QpEwp-wGowMO7Kr9f3hjBOe1Zb62SjnpB9bJgdFVxonOnqN4nqrJBagfhnkLc4HwqctJpPcGbueFpkg7zuimnX_IIfRe1G4K93G9CXzywqZeE5mTpfsiy9kWtdQDr_eYj0EAQA5zzPF78zqQoDecJojzUp0ECsD8B1wt6w/s300/responsabilitat.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimk4Y4q5rvVUR9lWJ2QpEwp-wGowMO7Kr9f3hjBOe1Zb62SjnpB9bJgdFVxonOnqN4nqrJBagfhnkLc4HwqctJpPcGbueFpkg7zuimnX_IIfRe1G4K93G9CXzywqZeE5mTpfsiy9kWtdQDr_eYj0EAQA5zzPF78zqQoDecJojzUp0ECsD8B1wt6w/s1600/responsabilitat.jpeg" width="300" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>És insòlit tot el rebombori del PP sobre el cas Koldo. Que s'estiguin esquinçant les vestidures quan tenen una motxilla plena de casos de corrupció que la justícia, sempre de la seva part, ha estat incapaç de sentenciar definitivament, malgrat tota la informació que se n'ha obtingut. És insòlit, però també indignant i mesquí, que estigui passant tot això. Repeteixo que és bo i necessari que s'investigui a fons el cas, però sisplau, una mica d'honestedat. El PP té un currículum de corrupcions que fa feredat!</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>No sé si el diputat i exministre Ábalos acabarà dimitint, però entenc que és el millor que podria fer per a la democràcia i en concret per al seu partit polític. El PSOE no està en situació de rebre gaires patacades, i la seva energia demanant-li la dimissió és gairebé una necessitat de supervivència. Amagar o dissimular una responsabilitat política, no els pot ajudar gens.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Quan estàs gestionant els recursos dels altres assumeixes una responsabilitat molt gran, i que a vegades no en són conscients. No només tens l'obligació d'actuar d'acord amb la llei, sinó que has de procurar actuar de manera eficient, amb resultats favorables per a les persones que han dipositat la seva confiança en tu, i també per aquelles que no t'han votat. Si t'envoltes d'un equip de treball, has de donar la cara per tu i per la gent que està amb tu. Has de confiar en ells i te n'has de responsabilitzar. No sé si l'exministre es va enriquir personalment o va beneficiar conscientment a tercers, amb aquesta actuació il·legal del seu assessor, però en tot cas n'és responsable polític i com a tal n'ha de respondre.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Aquests dies a les xarxes, on és molt fàcil acusar la gent sense proves, només per gaudi personal, han sortit altres noms de polítics a qui s'acusa d'actuacions corruptes, també durant el període de la pandèmia. Caldria assegurar-nos que no hi ha evidència en aquestes acusacions, i que només es tracta de desprestigiar els polítics, que és un exercici molt usual i fàcil de fer. En tot cas, que la maquinària es posi en marxa per descartar altres casos de corrupció. No sigui que carreguem tots els morts a l'exministre i n'hi hagi d'altres que se n'escapin alegrement.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-60980888393238479822024-02-25T17:42:00.002+01:002024-02-25T17:42:32.776+01:00No tenen a ningú més?<p style="text-align: justify;">Ja sé que em direu que no soc gaire original i que aquesta pregunta se la fa tothom, però no me’n podia estar. Tan escassos de polítics van els EUA que els dos candidats a la presidència siguin Biden i Trump? No trobaríem a ningú més per dirigir la gran potència mundial que ens afecta a tots?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDvNR5LMAIMBfAU4DvwDxCF24pz0VrcpFgbN2uF54sPCPfQ9RvZ67J8RMbsGG-VsgvQaYmxOAl649qfGD6-NcUjzkhNTf4H9wH-SFGlbKeJpSSsuTSnrC_kM7YIRjNSYiHtobJDedy6cjXPuRjVoOK2H2QYm51zlzZu-rH-CN0qtK3LQDiLGwY2Q/s298/eua.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="169" data-original-width="298" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDvNR5LMAIMBfAU4DvwDxCF24pz0VrcpFgbN2uF54sPCPfQ9RvZ67J8RMbsGG-VsgvQaYmxOAl649qfGD6-NcUjzkhNTf4H9wH-SFGlbKeJpSSsuTSnrC_kM7YIRjNSYiHtobJDedy6cjXPuRjVoOK2H2QYm51zlzZu-rH-CN0qtK3LQDiLGwY2Q/s1600/eua.jpeg" width="298" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>És preocupant per les conseqüències que patirem, sobretot si guanya Trump, que a hores d’ara sembla l’opció més probable. <a href="https://xfebrer.blogspot.com/2024/02/com-detectar-els-parasits.html" target="_blank"><span style="color: red;">Ahir</span></a> parlava dels corruptes que entren en política per enriquir-se a costa nostra, i em referia molt concretament al nostre país. Tots hem pogut veure quin personatge és Trump, encara que hi ha qui li perdona tot. En podem esperar res de positiu? Una persona que s’ha aprofitat del poder econòmic per enganyar i estafar a tothom, què no farà quan recuperi la presidència? No hi ha una manera legal d’impedir-ho.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Però si els republicans són criticables per presentar un candidat com Trump, què no podem dir del partit demòcrata amb el seu presidenciable? No podem posar la mà al foc perquè de més verdes en maduren, però si fa quatre anys la cosa va anar tan justa, que creieu que pot acabar passant? S’ha pogut veure de què ha estat capaç de fer el president Biden, amb una vicepresidenta que s’havia de menjar el món i no sabem si encara hi és o va dimitir fa temps.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Ens queixem que a casa nostra ens falten bons polítics. Que necessitem un relleu amb persones capaces de fer avançar el país, però veient la situació dels EUA penses que probablement estem en sintonia i que això és un mal generalitzat. Ni Catalunya pot vanagloriar-se dels seus dirigents, ni Espanya és gaire model de res, i Europa pot acabar molt malament si no fa un gir important en la seva política. I al costat d’aquests, uns EUA que poden tornar acabar a les mans de Trump, un fet que d’entrada agradarà molt a Putin i que a nosaltres ens ha de preocupar enormement.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-76987843682776173872024-02-24T16:54:00.001+01:002024-02-24T16:54:23.916+01:00Com detectar els paràsits?<p style="text-align: justify;">La pregunta que em faig i us plantejo en aquest post és quina és la manera de poder detectar els paràsits a la vida política. Perquè tenim evidències suficients que la corrupció és molt present, que no tots els polítics són corruptes, però que en tots els partits polítics n'hi ha, sobretot en aquells partits polítics que tenen opcions de governar i, per tant, d'embutxacar-se diners il·legalment.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Si repassem la història de la democràcia a Espanya, deixant de banda els períodes previs d'autoritarisme i repressió, ens adonarem que de manera sistemàtica s'han anat produint casos de corrupció, amb més o menys enginy, i amb més o menys conseqüències per a l'erari públic, i per als corruptes. N'hi ha molts que no han trepitjat mai la presó, malgrat les sentències. Això també ho hauríem d'estudiar i arribar a conclusions.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8GkmeOLhWeNJGurHnREcWbPRhUIf91xmjy3S6bI2rLUqyv4xcgDSEeU-hNTs0Bno4d6xhw0xFRV2TLicu2SkrAYMsqjar3uR26JtXAf2a1SU5SWzqAuCjM9XbX451DqFNN7ESwhOxFRXbkZNus62ZdxI2xT2SYhMqwHQ5CD6zawonAjA0c4GUVg/s306/corrupcio%CC%81.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="165" data-original-width="306" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8GkmeOLhWeNJGurHnREcWbPRhUIf91xmjy3S6bI2rLUqyv4xcgDSEeU-hNTs0Bno4d6xhw0xFRV2TLicu2SkrAYMsqjar3uR26JtXAf2a1SU5SWzqAuCjM9XbX451DqFNN7ESwhOxFRXbkZNus62ZdxI2xT2SYhMqwHQ5CD6zawonAjA0c4GUVg/s1600/corrupcio%CC%81.jpeg" width="306" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Un partit polític a mesura que es fa gran i poderós va augmentant el nombre de militants i simpatitzants, amb la dificultat que això comporta a la direcció del partit de conèixer a fons les persones i les seves intencions. No em crec que tot es basi en la idea que el poder corromp. Estic convençut que la majoria de corruptes entren en política, i en uns partits polítics concrets, per tal d'enriquir-se, encara que sigui de manera fraudulenta. De fet, sense actuacions il·legals és molt difícil enriquir-se en política, la qual cosa no vol dir que molts hi busquin la seva professió i estabilitat econòmica. Però això seria un altre tema a discutir: polítics professionals o dedicació temporal?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Si agafem l'exemple del PSOE veurem el cas del director de la Guàrdia Civil, el senyor Roldán, què va fer i com se'n va sortir. Per a mi és un cas clar d'intromissió d'un delinqüent en potència, d'un corrupte, dins d'un partit polític en creixement, on ningú controlava qui es feia militant. Els més llestos, i a la vegada immorals, varen aconseguir ocupar llocs de poder que els permetia enriquir-se fàcilment. I si anem avançant en el temps en trobaríem més. Algun funcionari d'ajuntament que va arribar a ser alcalde, i el varen enxampar. No cal dir noms, oi? I ara tenim el cas de qui va ser assessor de l'exministre José Luis Ábalos, que també va aprofitar el càrrec per augmentar el seu patrimoni.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I en trobaríem més. I per això em pregunto: com podem detectar els futurs paràsits del nostre partit polític? I l'altra pregunta que té una resposta més fàcil és: què cal fer quan detectes un cas de corrupció? Si el deixes al cistell, el mal es farà més gros, i et perjudicarà en un futur, perquè els altres partits, amb demagògia, t'atacaren fins al fons. D'aquesta manera dissimularan els pecats propis. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>I per acabar i només apuntar-ho, per tractar-ho un altre dia: com és possible que hi hagi mesures de control tan severes que compliquen la burocràcia dels ajuntaments, i en canvi es continuïn produint casos de corrupció? </p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10824483.post-33126035430776848982024-02-23T16:56:00.000+01:002024-02-23T16:56:07.358+01:00Dol a València<p style="text-align: justify;">L'incendi dels habitatges, ahir la tarda a València, ens ha corprès a tots. És molt difícil posar-se a la pell dels afectats, encara que tots som conscients de les terribles conseqüències. En primer lloc per les víctimes mortals, que és totalment irreversible, però també pels danys materials, econòmics i emocionals que han patit els residents als habitatges incendiats, un fet que no oblidaran mai més.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZLme9oyp0l0UD92eU3QBllMtVfmSc44i06k9DzViGqqqZFXPzT9flOMTb9MFsXzI5ad4jP3QrVKQmgwi6iF_osSzye43tDzs29QgEjFmW0HDs3rCDMQSO4_lzjtz8eQUahUoUsKgJUwEdTAFfNfqhs7WcY6-tNCh3jJxCOemlOlRNi_KOU_W_7Q/s321/incendi.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="157" data-original-width="321" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZLme9oyp0l0UD92eU3QBllMtVfmSc44i06k9DzViGqqqZFXPzT9flOMTb9MFsXzI5ad4jP3QrVKQmgwi6iF_osSzye43tDzs29QgEjFmW0HDs3rCDMQSO4_lzjtz8eQUahUoUsKgJUwEdTAFfNfqhs7WcY6-tNCh3jJxCOemlOlRNi_KOU_W_7Q/s320/incendi.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Quan succeeixen fets com aquest t'adones del risc que patim constantment, a vegades per una mala gestió de les coses, i d'altres per imponderables en què poca cosa es pot fer al respecte. És important, però, que es treballi per investigar les causes del sinistre. La procedència de les guspires que van iniciar l'incendi, i el fet que es propagués tan ràpidament, afectant tot l'edifici.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Llegint les primeres notícies tot indica que la velocitat amb que les flames varen propagar-se per tot l'edifici podria ser degut al tipus de material de la façana. El mateix que va passar fa pocs anys en un edifici de la ciutat de Londres on hi varen morir més de setanta persones. I això ens fa pensar molt. Com és possible que hi hagi uns materials que poden agreujar les conseqüències d'incendis fortuïts, i que no es trobi la manera de detectar-ho i posar-hi remei abans no sigui massa tard?</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>No pretenc donar les culpes a ningú. Ni soc la persona adient ni crec que sigui la solució al problema. Penso que cal reflexionar sobre el fet i investigar si hi ha més edificis al món que poden patir les mateixes conseqüències. Detectar-los i reparar-los ens estalviaria possibles morts del futur i tot el que comporta la destrucció d'uns habitatges, on hi ha records i patrimoni, que o bé és irrecuperable, o que suposa grans costos per rehabilitar.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Des d'aquí envio el meu condol a les famílies afectades per aquest incendi devastador, desitjant-los que es puguin recuperar el més aviat possible, i a les autoritats a qui correspongui, els demano un esforç per trobar definitivament la causa del fet, i l'inici d'una investigació exhaustiva per localitzar possibles edificis que es puguin trobar en la mateixa situació. Estic segur que des de les pròpies constructores, les institucions que han validat els projectes, els col·legis d'arquitectes i altres ens que se'm puguin escapar, poden aconseguir reunir la informació necessària per identificar altres habitatges on s'utilitzés la mateixa tècnica i productes, si és que realment s'arriba a la conclusió que aquesta n'ha estat la causa.</p><div class="blogger-post-footer">http://rpc.twingly.com/</div>xfebrerhttp://www.blogger.com/profile/15498395391327998517noreply@blogger.com0