Comença una nova etapa

Després d'una setmana de vacances que han servit per aturar el ritme frenètic dels darrers dies, comença una nova etapa de la meva vida, amb il·lusió i moltes ganes de ser útil per a totes aquelles persones que puguin necessitar els meus serveis. No es tracta de fer impossibles, sinó simplement tenir l'encert d'assessorar correctament els vilatans davant de possibles dubtes en la resolució dels seus conflictes amb l'Administració local. 

La figura del defensor de la ciutadania no és prou coneguda i hi ha un cert desconeixement de què pot fer, quines són les seves competències i quan hi podem acudir. Cal, doncs, no només fer més difusió de la seva existència, sinó també una mica de pedagogia per donar a conèixer quines són les seves funcions.

Arenys de Mar, compta amb la defensoria de la ciutadania des de fa gairebé vint anys, amb les persones de Manel Pou i la Teresa Verdura, que no han defallit, de manera altruista, per ajudar a totes les persones que s'hi han adreçat, sense límits en la seva voluntat de servir els arenyencs. El llistó que han deixat és el molt alt i, per tant, el repte és gran, però il·lusionant. Amb el seu ajut i el de la gent que forma part del Fòrum de Síndics Locals de Catalunya, confio a poder estar a l'altura.

Intentaré mantenir aquest blog que fa més de vint anys escric diàriament, deixant clar que és un espai de reflexions personals sobre què passa al nostre entorn i més enllà, desvinculat de la meva tasca com a defensor de la ciutadania. Penso que és bo que aprofitem l'espai d'Internet per exposar opinions serioses, potser no sempre encertades, però sempre de bona fe i amb ganes de posar un gra de sorra en l'esforç per fer més agradable la nostra convivència, massa sovint violentada.

Tot indica que s'acaba l'estiu, però el Congrés no desencalla

Es van acabant els concerts d'estiu i ens comencen a bombardejar amb col·leccionables de tot tipus... això vol dir que arriba el setembre i el nou curs, escolar i professional. S'acaben les vacances per als que encara n'estem gaudint, però en política tot segueix més o menys en el mateix lloc. Acabo de veure que Rajoy ha perdut la primera votació: una bufetada al seu ego.

Demà començarem el setembre i totes les ganes d'iniciar una nova etapa de la nostra vida ens desvetllen i no ens deixen dormir com abans. Comences a pensar en la feina que t'espera, els maldecaps que tindràs per resoldre segons quins temes, però amb la il·lusió d'encarar-ho amb optimisme i renovació. No anem a regenerar res, com diuen els de C's, sinó simplement a agafar-ho amb més ganes.

Avui he assistit a un funeral a la mateixa església i amb el mateix mossèn que el dia del funeral del pare. Ha tornat a parlar de la Beata Teresa de Calcuta, que santificaran diumenge, amb el mateix exemple. Un déjà vu. Una bona colla dels assistents hem repetit. M'agradaria escoltar els comentaris en privat. Ens hem trobat els familiars que malauradament només veiem en funerals i t'adones que la vida passa de pressa, que aquells marrecs s'han fet grans i ja són pares, i et retrobes amb la cosina més gran que tens i la veus tan bé com sempre... només noranta-dos anys.

I avui també ha estat un dia de parlar de projectes de futur, amb il·lusió, com si fóssim uns quinzenets! (paraula errònia, però que utilitzàvem), i veus que al Congrés de Diputats estan encallats i en bona part per culpa del procés. I com és que té tanta repercussió? S'ho estaran prenent seriosament?

Esperarem a què passa divendres i si Rajoy ho torna a intentar o bé ens conviden a menjar escudella amb galets a les meses electorals.

L'engany de cada quatre anys

Ens trobem una vegada més en l'etapa de l'engany periòdic coincident amb les vigílies electorals. Quan s'acosten eleccions generals el partit en el govern comença a fer promeses i reduir taxes i afavorir la població per tal de captar vots i poder perpetuar-se en el govern. Això ho fan tots els partits que han tingut l'oportunitat de governar i després, passades les eleccions, es recupera la posició inicial si és que no va a pitjor.

Ni les promeses es compleixen, sempre per causes alienes (?), ni les rebaixes impositives es mantenen, sinó que recuperen els valors previs a la rebaixa i continuen pujant. Malgrat tot això, però, som incapaços de protestar i negar el vot a les falses promeses. 

Aquesta situació que es repeteix cada vegada no provoca un rebuig concret al partit o partits que ens enreden, però sí que a la llarga comporta la decepció i desconfiança generalitzada cap a la classe política. Tot plegat ens porta a l'empobriment social, econòmic, però també cultural d'una societat que no ha aconseguit deslliurar-se de la rèmora del passat predemocràtic i econòmicament feble.

Hem pogut observar com, de manera totalment descarada, el govern de Rajoy ens ha venut la rebaixa d'uns pocs euros perquè apreciem la seva voluntat de millorar la nostra situació econòmica. És ridícul i també indigne. No els demanem regals, sinó justícia. Les diferències salarials i els desequilibris entre la població han anat en augment, i això és el que ens han de resoldre. No és estrany, doncs, que apareguin moviments populistes que simplifiquen la solució per engrescar la població a que, cansada dels maltractes rebuts fins ara, s'apunti al carro i els doni el seu suport, el seu vot.

La història, però es repeteix i, amb altres colors i formes, ens continuen sometent als interessos d'uns pocs que representa que han d'ajudar a la gran majoria de la població, però això tu i jo sabem que no és així, l'ajuda es converteix en simples remeis per anar passant sense dignificar la vida de totes les persones.