Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infàmia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infàmia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de novembre del 2019

Vox, la xacra de la nostra societat malalta

Seria bo que els votants de Vox, siguin homes o dones, reflexionin sobre la destinació del seu vot. Pensin una mica a qui han regalat el vot que els ha permès entrar en moltes institucions i predicar i fins i tot poder plantejar la seva homofòbia i xenofòbia. Realment les persones que han votat Vox sabien a qui i a què votaven?
Un dia com avui que se'ns fa memòria de la xacra que té la nostra societat, de violència a les dones, els meus budells se'm regiren i em venen ganes de vomitar, veient com és possible que personatges com els militants de Vox, diguin i practiquin el que diuen.
Tenim dos grans problemes. Per una banda aquesta violència masclista que mata, i per l'altra la pujada de Vox a les darreres eleccions que no és sinó una mostra de la malaltia de la nostra societat. No es tracta d'independentisme o no, tampoc de la defensa de la Unitat d'Espanya, sinó de la defensa de la nostra societat, per protegir-la de les urpes de la xenofòbia, de la immoralitat, de l'horror que pot acabar ocasionant un progressiu increment de la veu de Vox a Espanya.
El problema, però no només és culpa de Vox, sinó també d'aquells que l'han fet possible, que s'hi han conxorxat per governar a Madrid, Andalusia o Múrcia. Ni PP ni C's tenen la consciència tranquil·la, perquè han aixoplugat Vox, li han donat empenta, aprofitant l'excés d'orgull de Pedro Sánchez que ha convocat unes eleccions innecessàries en un moment inapropiat.
Ràbia i impotència avui, 25 de novembre, on s'ha produït el 52è assassinat a Espanya, d'unes víctimes que som incapaços de protegir.
Als votants de Vox els recrimino la seva immoralitat votant una opció que no és defensable democràticament. Una opció que surt de les picabaralles partidistes per caure en la infàmia i l'horror d'una societat malaltissa.

dissabte, 20 de febrer del 2016

El sou de l'alcalde de Girona

Diuen que el president Tarradellas una vegada va dir que el que no es podia fer en política era el ridícul. Aquesta situació és probablement la que ha viscut Albert Ballesta, des de que s'ha fet càrrec de l'alcaldia de Girona.
En el tema dels sous dels polítics hi ha molta demagògia i la crítica no sempre és encertada. Jo sempre he pensat que els polítics han d'estar ben pagats, però amb transparència total, sense afegitons ocults. Normalment els sous fixats són baixos i fins i tot, en alguns casos, perillosament baixos. 
És per això que no pretenc criticar el sou de l'alcalde de Girona, sinó en tot cas la manera de treballar el seu augment. Ballesta ha entrat amb mal peu a l'alcaldia per fer malament les coses. La manera com hi ha accedit, l'error en el jurament i ara amb el frustrat augment del sou, li suposen una càrrega que haurà de suportar durant tot el seu mandat.
En política no s'acostuma a jugar net i les enveges són cruels i persistents. El diàleg acostuma a substituir-se per la crítica i fins i tot el descrèdit i la infàmia. Això, que no és agradable, s'ha de conèixer i obliga a actuar més escrupolosament i amb intel·ligència. L'alcalde de Girona sembla ser que no ha estat encertat en les formes i caldrà que realitzi un curs accelerat, sinó vol viure un calvari difícil de suportar.