Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hipòtesis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hipòtesis. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de novembre del 2023

Copèrnic, 550 anys del seu naixement

“De revoltes amb Copèrnic” va ser el títol de la xerrada que va tenir lloc aquest divendres a la sala d’actes de la Biblioteca Pare Fidel Fita, i que va anar a càrrec del professor de l’Institut Els Tres Turons, Pere Novell, coordinador d’astronomia. Era la mateixa hora que a l’Ateneu Arenyenc tancaven un cicle de conferències i actes commemoratius del centenari de la mort de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Com que no es pot ser a dos llocs a l’hora, vàrem haver d’escollir.

Amb un format molt didàctic, Pere Novell ens va presentar Copèrnic, el seu pensament, la seva biografia i història, i també els interrogants que se’n desprenen i que han fet que no tothom pensi el mateix sobre les seves teories, el grau d’inventiva, i fins i tot el seu argumentari.

Durant les explicacions del conferenciant vaig tenir molt present les classes de filosofia de l’Ateneu, sobretot en relació al pensament i teories aristotèliques. De fet, és una bona experiència arribar a uns mateixos punts accedint-hi des de diferents perspectives i interessos. La importància de conèixer d’on venim, després de tants segles d’història, aporta una riquesa que no té preu. Massa sovint penso que si tots plegats ens interesséssim més per la cultura i el coneixement, de ben segur que viuríem més feliços i ens estalviaríem situacions dramàtiques com les que estan succeint no gaire lluny d’aquí.

La història del pròleg d’Andreas Osiander, a l’obra “De Revolutionibus Orbium Coelestium”, incorporat sense permís de l’autor, mereix un comentari a part. La Ciència i la Religió tenien les seves divergències, ho hem vist al llarg de tota la història, i posar en dubte creences gairebé dogmàtiques comportava els seus perills. En el aquest pròleg que Copèrnic no va autoritzar, però que sembla que sí va arribar a llegir abans de morir, Osiander afirma que el llibre tracta un conjunt d’hipòtesis útils per desenvolupar càlculs més precisos per fer prediccions, però que no se n’ha de fer gaire cas perquè no tenen res a veure amb la realitat. 

La veritat és que la xerrada m’ha despertat les ganes de conèixer més a fons l’obra de Copèrnic, emmarcant-la al seu temps i entendre millor l’evolució de l’astronomia fins als nostres dies. Un món, per a mi, força desconegut per no dir totalment. Segurament que em vaig perdre una conferència interessant, la de l’Ateneu, però estic molt content d’haver escollit Copèrnic en aquesta ocasió. La història ens brinda personatges amb una formació molt completa, i a vegades m'entren el dubtes si l'especialització, tan extrema amb que basem la nostra vida, és beneficiosa per al conjunt de la societat, si no ajuda a potenciar l'individualisme que ens comporta tants problemes a l'hora de conviure i entendre'ns. Però això seria un altre debat, per a un altre post.

dissabte, 26 de febrer del 2022

Què en pensa el poble rus?

De l'anàlisi que s'està fent de la invasió russa a Ucraïna hi ha un element important a tenir en compte, i que d'alguna manera pot condicionar el futur, el desenllaç final. Està molt clar que la diferència entre les forces russes i les ucraïneses és molt gran i per tant no hi ha color a l'hora de pensar en qui pot guanyar la guerra. El fet a tenir en compte és l'opinió de la gent, sobretot dels russos.

Hi ha qui assegura que la guerra no és entre Rússia i Ucraïna, sinó entre Putin i els ucraïnesos. És, doncs, important tenir en compte què en pensa la majoria de la població russa. Realment els russos volen la guerra contra els seus veïns? És cert que Putin té el control absolut de la població, i la repressió a la ciutadania russa està a l'ordre del dia. Això no treu, però que els russos puguin pensar que el seu president s'equivoca.

La immediatesa porta a pensar en la rendició, voluntària o no, del govern ucraïnès. El suport que pot rebre del món occidental no li permetrà guanyar la guerra, sinó que es tracta d'un suport moral, que davant d'una guerra poca cosa pot aconseguir. A la llarga, però, sí que és important saber què en pensa el poble rus. Un cop destruït l'estat ucraïnès, caldrà veure com evoluciona tot plegat. Desapareixerà el país, o bé Putin hi instal·larà un govern titella que li riurà les gràcies?

La resistència de la població ucraïnesa pot estar molt condicionada per l'opinió de la població russa. Les sancions europees i dels EUA contra Putin i la població russa, pot condicionar l'opinió del poble rus respecte a la invasió provocada pel seu president. A la llarga podríem pensar que Putin ha errat en la seva decisió d'envair Ucraïna, encara que a curt termini sigui un èxit militar i d'objectius. 

Davant la impotència occidental, només podem pensar en aquesta possibilitat de futur. Que el temps acabi donant la raó a qui pensa que la guerra ha estat un greu error del president rus, en les seves ànsies de potència mundial. Xina també hi tindrà un paper a jugar important, ja que podrà condicionar la resistència de Rússia després de la dominació d'Ucraïna. Són moltes les hipòtesis i incògnites obertes. El pitjor de tot és que afecta directament a una població civil, la ucraïnesa, que perdrà moltes víctimes innocents, per una decisió impresentable i cruel del president rus.

dimarts, 24 de març del 2020

Una situació sense normalitzar

El fet que tots els diaris i telenotícies no facin altra cosa que parlar del coronavirus ens demostra que no ho vivim en normalitat i que encara ens està sorprenent tots els efectes que produeix, aquesta progressió tan gran i el nombre de víctimes que provoca.
Estem vivint al dia tot el que està passant, fent hipòtesis del que podrà succeir, sense cap tipus de certeses. Confiem que a nosaltres no ens afectarà directament, però n'estem patint les conseqüències. Tenim tres setmanes de confinament per endavant, però molt ens temem que es prorrogarà. Avui llegia que Itàlia es planteja el confinament fins a finals de juliol. Si nosaltres l'estem seguint a unes setmanes de diferència, ens pot passar ben bé el mateix, i això serien molts mesos de confinament, i una paralització de l'economia molt important.
Potser la mateixa incertesa, que ens fa viure despistats i, com deia al començament, sense normalitzar-ho, és el que a la llarga permetrà que superem la dura prova que ens ha tocat viure. Si ara ja coneguéssim el període de confinament que ens tocarà viure, potser no seríem capaços de mantenir-nos atents a les instruccions rebudes i ens revoltaríem a la situació creada.
Aprofitem les iniciatives per fer més fàcil la nostra vida a casa, exercitem la nostra ment i adonem-nos que som capaços de superar l'adversitat, sense caure en depressions inútils. Els que podem, gaudim de les hores que compartim amb la família, i planifiquem la nostra vida per a després de l'etapa que ens ha tocat viure. Segur que alguna cosa positiva en podrem treure.

dissabte, 21 de març del 2020

Reaccionar ràpid i correctament al coronavirus

De tota la cruesa del coronavirus que ens en fa parlar a cada moment, hi ha un tema que sents darrerament que és la manca de recursos dels hospitals que pot portar a haver de triar a qui salves. Dit d'aquesta manera és molt fort. No puc imaginar-me ser una persona que hagi de decidir a qui salvo i a qui deixo que la malaltia avanci fins a una mort segura.
Desconec si es tracta només d'hipòtesis de treball o bé ja està passant. Ho he sentit a dir d'Itàlia, però també de casa nostra. Hi ha qui ho desmenteix que sigui una realitat, i voldria pensar que és així, i que només ens trobem en un punt anterior, que fa patir si això arribés a succeir.
S'ha acusat les retallades a Sanitat dels governs espanyol i català, i també de la famosa frase del ministre Fernández Diaz sobre la destrossa del sistema sanitari català. No sé en què ha afectat aquelles retallades, que sí hi varen existir, però en tot cas ens trobem davant d'una situació anormal, probablement imprevisible i ara caldria saber reaccionar de la manera més positiva possible.
No és estrany que les diferències entre els governs català i espanyol sorgeixin en moments de crisi. No tothom pensa igual i això no seria dolent si no s'agafés com a arma per fer partidisme, per fer política d'una situació que és sanitària i que causa mortaldat, de moment entre les persones grans.
Voldria pensar que revisaran les mesures preses i seran capaços de rectificar en allò que es consideri que no s'ha actuat prou bé. Sempre he dit que la gent bona és aquella que té capacitat de reacció immediata. Davant les crisis s'ha de saber actuar i qui ho fa bé i més ràpid és qui mereix tota la nostra confiança.

divendres, 6 de maig del 2016

En Comú Podem és l'opció d'esquerres

Si es confirma la coalició entre Podemos i IU a Espanya, tot fa pensar que superarien en nombre de diputats al PSOE i per tant esdevindrien la primera força de l'esquerra espanyola en el seu intent de desbancar el PP del govern. A Catalunya, sembla ser que ERC guanyaria unes eleccions al Parlament català i CDC tindria problemes per mantenir-se en el segon lloc, amb la pressió de C's que, tot i la pèrdua d'escons, li lluitaria la posició.
Com que no es governa i ens avorriríem, es dediquen a fer enquestes i nosaltres a elaborar hipòtesis. D'aquesta manera estem distrets i podem compensar tants mesos d'immobilisme i incapacitat de pactar cap programa de govern. I si els resultats del 26J tampoc afavoreixen el pacte? Haurem entrat en un bucle infinit? Us imagineu un Rajoy en funcions per tots els segles del segles?
L'estudi dels resultats en unes hipotètiques eleccions autonòmiques també atorga a les CUP una davallada en vots i escons. De ben segur que el seu posicionament al Parlament català, que va provocar la caiguda d'Artur Mas, no ha agradat a una part dels seus electors i aquests se'n va a ERC, que creix, i a Catalunya sí que es pot, que també ho fa.
Les actuacions dels nostres representants condicionen el vot, sobretot quan afavoreixen el dubte o canvien d'opinió. El paper de C's, pactant amb el PSOE, no els ha afavorit perquè molts dels seus votants són d'una dreta dura i per tant no ho poden entendre. Vots que haurien vingut del PP, poden tranquil·lament tornar-hi per tal d'assegurar la força de la dreta.
Diuen que els resultats no seran tan diferents, excepte si Podemos i IU es presenten junts. És per això que, per evitar que PP i C's sumin, o bé que s'acabi produint la gran coalició de PP i PSOE, l'opció d'esquerres més clara és la de Podemos i IU que són els únics que garanteixen que en cap cas pactaran amb el PP.