Viatjar o quedar-se a casa?

L'altre dia va sorgir una conversa entre amics on jo hi era present, però no hi vaig intervenir, sinó que hi vaig estar pensant per tenir clar com ho veia, si coincidia amb el que estaven dient els meus companys, o bé en discrepava. Parlaven de la bogeria de la gent per viatjar cada vegada més lluny, sense adonar-se que aquí tenim indrets tan o més bonics i interessants, que probablement desconeixem. Va sortir l'exemple del jardí botànic Marimurtra, de Blanes, que realment és d'una gran bellesa. L'he visitat.

    A mi m'agrada viatjar, i em costa molt resignar-me a quedar-me a casa i perdre l'oportunitat de conèixer altres països. Sempre penso que quan sigui gran (més), ja voltaré pel meu país. Malgrat tot, soc molt conscient que a prop de casa hi ha espais que serien l'enveja de molts. Quants no voldrien viure a la vora del mar i a quatre passes de la muntanya, amb un temperatura amable, ara amb massa sequera, que ens permet gaudir de la natura?

    Vaig pensar que no hi podia ficar cullerada perquè ho hauria hagut d'explicar molt bé, per no aixafar la guitarra a qui era molt crítica amb la idea de sortir lluny de viatge. Hauria hagut de fer servir moltes paraules per donar a entendre que tot i estimar el meu lloc de residència, el meu país, no renuncio a viatjar a altres indrets on hi trobo coses que aquí ens manquen.

    Sabeu que hi trobo a faltar a casa nostra? Més civisme, més netedat, més autoestima. M'enfurisma molt veure els carrers i places de la meva vila bruts, plens de deixalles a totes hores, amb regalims de pixarades de gossos a façanes, fanals i raconades. Em fa molta ràbia veure la renglera de façanes plenes de cables elèctrics, de telefonia, de fibra òptica. 

    Perquè la majoria de llocs que visito això ho tenen pràcticament resolt. Perquè hi ha molts països que tenen una sensibilitat especial per mantenir netes les ciutats. I no cal que siguin països super desenvolupats. Sí, ja sé que no a tot arreu és així, però això no treu que no haguem de ser més crítics amb nosaltres mateixos, i procurar canviar de mentalitat i, sobretot, d'actitud.

    No. Jo no puc criticar els que viatgen a altres països per conèixer món, perquè és una de les meves debilitats, però no puc deixar de dir que a casa nostra, al nostre entorn, hi tenim una paratges magnífics, que hauríem de cuidar més, i saber-los apreciar i mostrar.

Rebuig als preus desorbitats de la llum

Avui llegia que s'està preparant una acció en contra del preu abusiu de la llum, tenint en compte els enormes beneficis que en treuen les companyies elèctriques. Sí que és cert que el govern del PSOE ha fet algunes declaracions sobre la limitació de les crescudes del preu, però estem massa acostumats a molta xerrera i pocs resultats.

La proposta que es fa des de Catalunya, el País Basc i Galícia, és fer una aturada en el consum elèctric, una apagada, el dia 8 d'octubre, durant mitja hora, a partir de les 10h del vespre. És important que la ciutadania busqui la manera de fer-se notar i que s'ajunti per realitzar accions reivindicatives en contra del poder, en aquest cas econòmic, i que el poder executiu no acaba de resoldre.

¿Si amb un govern progressista, el que més de tota la història, segons ells, no aconseguim defensar els interessos de la població, sobretot la més vulnerable, què farem quan tornin a governar els representants del gran capital, amb el concurs de l'extrema dreta?

M'ho apunto a l'agenda, perquè no em passi per alt, encara que suposo que d'aquí al dia 8 d'octubre se'n parlarà més i els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens ho refrescaran. Cal ser proactius en aquestes accions, perquè mai se'ns pugui dir que ho hem beneït amb el nostre silenci. No pot ser que un bé essencial pateixi aquests increments de preu, i això ho hem de cridar als quatre vents.

A quina hora farem bugada?

La diferenciació tarifària a la factura de la llum pot fer-nos canviar els nostres hàbits domèstics i l'ús dels programadors dels nostres electrodomèstics, sobretot la màquina de rentar plats i la rentadora. Des d'avui dia u de juny ha entrat en vigor la nova tarifa elèctrica que té en compte les franges horàries a l'hora de valorar el cost del consum, castigant l'ús de les hores puntes del dia i afavorint les nits i els caps de setmana.

No tinc les dades a la mà, però de ben segur que la gran majoria de consumidors familiars no teníem diferenciada la tarifa elèctrica i no ens fixàvem si era de dia o de nit quan realitzàvem el màxim consum. Ara, amb la determinació de tres tipus de tarifes, ens incentiven a programar el nostre consum, mirant d'utilitzar aquells aparells programables, a les hores de tarifa més econòmica.

Aquesta conscienciació induïda pot ajudar a regularitzar les grans inversions per fer arribar suficient potència elèctrica a tots els consumidors, fent baixar les puntes de consum. Els humans tenim això que els diners ens posen a to. És per aquesta mateixa raó que sovint reclamem sancions per fer creure la gent. Només amb mà dura i repercussions econòmiques ens acabem de creure allò que és positiu per al conjunt de la societat.

A partir d'avui, doncs, ens fixarem quan posem en marxa els nostres electrodomèstics i com distribuïm les tasques de casa durant el dia. La pregunta que em faig és si això durarà gaire. ¿Serem capaços d'adaptar aquests canvis i mantenir-los en el temps, o bé d'aquí uns mesos ja no ho recordarem i retornarem a la rutina de sempre?

Comencem un nou any contents i enganyats

Marxem del 2016 molt contents perquè ens diuen que cada vegada estem més bé, que tot va de cara, però ens enganyen de dalt a baix i sembla que no ens n'adonem. Comencem el 2017 amb un increments ridículs del salari mínim i de les pensions, però amb apujades en els preus de l'elèctric, el gas i l'aigua. També les autopistes catalanes i la benzina. 

Què vol dir tot això, doncs que el poder adquisitiu de la gran majoria de la població decreix, és a dir, serem més pobres, necessitarem més diners per fer el mateix que en aquest 2016, i llavors ens venen que anem a millor. Qui va a millor?

Segur que els beneficis de la banca pujaran, i les empreses multinacionals també obtindran més beneficis que es repartiran entre els grans. Ells sí que milloraran la seva economia, però nosaltres, les persones de les classes baixa i mitjana, la gran majoria de la població, estarem pitjor.

I què farem si hi ha eleccions? Continuarem votant els partits polítics que perpetuen aquesta situació i continuarem enganyats pensant que la situació no pot canviar. És així?

No, no és així, sinó que tot es podria canviar si fóssim valents i donéssim suport a una esquerra avui desconeguda, però que anhelem des de fa molt temps. 

Si una cosa desitjo per aquest 2017, a part de la salut que és imprescindible, és que sapiguem obrir els ulls, adonar-nos qui ens està prenent el pèl i siguem capaços de revoltar-nos i exigir justícia, no la justícia que practiquen els tribunals espanyols, sinó la veritable justícia que tenim molt lluny de casa i ens convé recuperar. Fermesa i consciència clara del que ens estan fent!

Un govern indecent que ni fa ni deixa fer

El govern espanyol no és només insensible vers les persones amb més dificultats, sinó que al mateix temps lluita en contra dels seus drets. Ens trobem amb un govern de l'Estat que no tan sols no actua, sinó que tampoc deixa actuar els altres. El Tribunal Constitucional, a més, li dóna la raó i fa que el greuge sigui encara més gran. 

Ahir es va saber que el Tribunal Constitucional prohibeix al govern català garantir el subministrament de llum i gas a les famílies vulnerables. La Llei de pobresa energètica, suspesa en el moment que el govern espanyol la va recórrer, ha rebut la sentència d'anticonstitucional per manca de competències.

Podria entendre que una llei es suspengués si és injusta, però pel tema de les competències no s'entén, tenint en compte que el govern espanyol, que sembla ser que és qui pot legislar-ho, no mou fitxa i permet que les famílies vulnerables puguin quedar sense subministrament elèctric o de gas. 

El govern català assegura que malgrat la sentència en contra, garantiran que ningú quedi sense subministrament per dificultats de pagament.

Ens trobem, doncs, en unes disputes absurdes sobre competències i no solucionem els problemes de les persones que tenen dificultats. L'altre dia parlàvem dels refugiats on l'única cosa que preocupa al govern espanyol és que el govern català s'hagi atrevit a oferir-se a Europa per acollir refugiats, veient que des de Madrid no es fa res. Ara el govern espanyol deurà està molt content veient que el Tribunal Constitucional els dóna la raó, però si tinguessin un mínim de decència s'avergonyirien del que estan fent, o millor dit, del que no fan ni deixen fer.