Si no fas, no et queixis!

Els nomenaments que està anunciant el futur president dels EUA, abans d'accedir al càrrec, deixen entreveure clarament quin és el futur del país i del món. Que siguin les grans fortunes les que acabin dirigint el país més influent del món no augura res de bo a una societat amb moltes mancances, també els drets més elementals.

Fins ara dèiem que els polítics havien esdevingut uns titelles del món financer, que és qui hi ha al darrere de qualsevol moviment polític i social. Ara ja no cal dissimular més i són els grans financers els que es vesteixen de polítics per dirigir el país i el món en general, d'acord amb els seus interessos. Què hem fet malament?

No sé si encara hi ha gent que es pregunta per què Trump va guanyar les eleccions i, encara més, per què persones vulnerables i amb pocs recursos li varen proporcionar el vot. Podem parlar d'inconsciència, o d'haver estat enredats per un discurs populista, però en el fons el gran engany ha estat de part dels actuals governants, que no han estat a l'altura de les circumstàncies. Que han fet creure que estaven al costat de les classes més senzilles i treballadores, però en el fons les han oblidat i no han fet prou perquè se sentissin protegides i estimades.

Que avui arreu del món occidental estiguem observant l'auge de l'extrema dreta només es pot entendre per la nul·litat de les polítiques dels partits tradicionals, d'esquerra i dreta moderada. La seva incapacitat per defensar els interessos de la població ha fet que el discurs fàcil i enganyós de l'extrema dreta, que no els resoldrà el problema, hagi pres volada fins al punt de guanyar les eleccions i prendre el poder dels estats.

Si no es legisla bé i no es prenen mesures efectives per resoldre els problemes més bàsics de la població, com pot ser l'habitatge, avui que hi ha hagut la manifestació a Barcelona, és lògic que tot s'agreugi i que la gent exploti. I és fàcil que sorgeixin veus provocadores, fent veure que estan a favor del poble, només per deixar en qüestió els actuals governants, aprofitant la seva inoperància. 

O els partits polítics i els seus dirigents es posen a treballar seriosament per resoldre la situació actual, o la tendència a caure en l'engany i el discurs fals serà més evident. De moment han aconseguit enfrontar la societat, sense que això faciliti les coses ni aconsegueixi els resultats esperats. 

Sentències influenciades

Arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre "la manada" arribo a la conclusió que la decisió dels tribunals de justícia estan molt intoxicats i les seves decisions són molt influenciades. Deixant de banda que molts esperàvem més càstig per una acció deplorable i que no s'hauria de produir mai més, pots arribar a pensar que si el Tribunal Suprem ha augmentat el càstig ha estat per la pressió popular.

No sé si això és bo o no, perquè l'entorn és molt vulnerable i influenciable. Posant per exemple el cas del Procés català, l'opinió de bona part d'Espanya és que els presos i exiliats es mereixen un càstig exemplar perquè els fets són indefensables. Si l'entorn que influís el Tribunal Suprem fos el català, l'opinió dels seus jutges no seria el mateix, però estaríem parlant de l'entorn proper als fets i amb més possibilitats de tenir una opinió al respecte amb més detalls i referències.

Ja sé que és impossible pensar que els jutges són unes persones que no tenen cap influència de la vida on es troben immersos. Fins i tot pensant que tenen bones intencions i que miren de ser el màxim d'objectius, no hi ha cap dubte que la seva vida no es troba aïllada del que passa al costat de casa seva. L'esforç és gran, però s'ha d'entendre que el fan.

Aquesta reflexió em porta a pensar que, comptant que tothom viu i actua amb plena consciència i ànims de fer el bé, l'acció de jutjar sempre serà subjectiva, poc o molt, i això n'hem de ser conscients tots, els jutjats i els jutges, i a partir d'aquí ser capaços de rectificar quan ens haguem pogut confondre.

18a Nit de la Solidaritat, a Mataró

Aquesta tarda-vespre a Mataró hem celebrat la divuitena nit de la solidaritat amb la participació de moltes de les entitats membres del Consell de Solidaritat, Cooperació i Convivència de la Ciutat. L'acte, inclòs en el Juny Associatiu, ha comptat amb la presència de la periodista Mònica Bernabé, que durant uns vuit anys va treballar a l'Afganistan. 

"Vestida de negre" és el documental que explica moments de la feina de la Mònica a l'Afganistan, i que ha precedit a la conferència que ella mateix ha donat, per apropar-nos una mica més a la realitat d'un país que està en guerra des de fa anys, on és precisament aquest fet i no la simple pobresa el que el caracteritza i el fa més vulnerable.

Tant en l'acte d'avui com el que va tenir lloc ahir dijous al Fòrum Mataroní, amb la projecció de la pel·lícula etíop "Difret", han estat molt concorreguts i han recompensat la tasca de totes les entitats del Consell i l'organització d'aquests actes solidaris anuals.

El compromís de la ciutat de Mataró en cooperació internacional és gran i tot fa pensar que continuarà en la mateixa línia. La xarxa social és qui impulsa els projectes i els dóna validesa. El voluntariat, que és el fil conductor del Juny Associatiu d'enguany, és ben palès en aquestes organitzacions sense afany de lucre on els seus membres aporten hores, esforç i diners per unes causes totalment solidàries.

El Mundo apadrina el retorn d'Aznar

Si les armes de l'estat espanyol per enfrontar-se a Catalunya són Wert, Montoro, Llanos de Luna i El Mundo (que apadrina Aznar), potser no ho tenim tot perdut. Jo sempre he pensat que guanyen els intel·ligents, encara que en un principi pugui semblar el revés. Una altra cosa és que ens estiguéssim equivocant i que aquests personatges tinguessin com a única missió despistar-nos, perquè no ens adonem on hi ha realment el perill.

La delegada del govern continua entretinguda amb els ajuntaments. Ara toca el de Vic. Sens dubte que mai cap delegat/da a Catalunya no havia desenvolupat tanta activitat com Llanos de Luna. Segurament s'està guanyant el sou, encara que tot plegat no serveixi per a res.

Ahir Wert amenaçava que la Generalitat pagarà fins al darrer euro de l'escolarització en castellà. La seva obsessió és malatissa. Montoro per la seva banda sembla que, algun dia, vulgui suavitzar les seves amenaces, però quan millor es troba és quan, amb to sorneguer, parla del límit del dèficit català. Llavors és quan se sent gran.

El Mundo, que ha estat el diari que ha castigat Rajoy durant tots aquests anys, treballa a fons per motivar Aznar perquè retorni a la política activa espanyola. Aznar necessita motius que l'empenyin a lluitar per la presidènc

ia espanyola. La seva ignorància és tan forta com la prepotència, i l'excés d'orgull el fa vulnerable, encara que no se n'adoni.

Davant de tanta mobilització, l'actitud del president Mas és probablement la més encertada. Avui en la presentació del Pla de Govern ha volgut recuperar el lideratge que fa temps va perdre, per la batzegada que li va suposar els resultats electorals. El seu gran problema no ha estat la força rebuda per ERC, sinó la pressió d'UDC que s'ha vist reforçat davant CDC. L'escletxa Duran i Lleida pot fer naufragar el vaixell i impedir que arribi a Itaca.