El diner, que ho corromp tot

Permeteu-me que avui torni a parlar de futbol que, com sabeu, no hi entenc res ni m'interessa gaire, encara que com a espectacle, i si juguen bé, m'hi entretingui alguna vegada. I parlo de futbol i diner, que ho corromp tot, arran de la proposta del secretari general de la FIFA, aquell amic tan amic del president dels EUA a qui va condonar la targeta vermella al seu jugador estrella.

El senyor Gianni Infantino ha proposat vendre participacions a inversors privats. Allò de l'esport i la salut ja fa temps que està molt controlat per les grans fortunes. Ara tampoc no ens hem d'escandalitzar. Sabem sobradament que triomfen els clubs rics, aquells que tenen algú al darrere que hi posa els diners. Les seleccions nacionals, amb tot el que comporta, semblava que quedaven una mica al marge d'aquesta especulació descarada. Cada país té els jugadors que té, i amb ells pot intentar competir i guanyar.

Avui s'ha sabut que la UEFA, que s'ha reunit telemàticament, ha aprovat donar suport a un boicot a la FIFA si la proposta del seu secretari general tira endavant. Els 55 membres europeus no participarien ni del mundial femení de l'any vinent, ni del mundial masculí del 2030, organitzat per Espanya conjuntament amb Portugal i el Marroc.

Diner crida diner i, malgrat l'amenaça de la UEFA, no podem pas ignorar els molts subterfugis que hi haurà per fer canviar d'opinió, sobretot pel que deia al començament, que tampoc estem tan alliberats de la força dels diners, i l'especulació és molt present al món del futbol. Cada vegada que s'obre el mercat de fitxatges, ens omplen les pàgines dels diaris de xifres estratosfèriques, en un món tan necessitat d'ajuda pels desastres continuats de guerres i calamitats atmosfèriques.

Ja veurem com acaba tot plegat. Temo, però, que la decisió d'avui sigui més un frec a frec que s'arrossega de temps entre FIFA i UEFA que no pas una anàlisi honesta de la proposta de l'amic d'en Trump.

Trobada d'entitats a la vila

Les entitats culturals, socials, cíviques o esportives configuren l'entramat de la vida d'una població, d'un país, i la seva dinamització manté el caliu i la convivència. Sobretot ara, que destaca l'individualisme per sobre del compartir, les associacions, clubs i entitats permeten aquest intercanvi tan necessari per a la nostra societat.

Aquest cap de setmana Arenys de Mar celebra una trobada d'entitats per donar a conèixer quina és la seva activitat al llarg de l'any, quins són els seus objectius i els seus resultats. El més important d'aquest acte és el retrobament i el donar a conèixer activitats més enllà de les que un practica, ja sigui de manera individual o col·lectiva.

Les entitats tenen la seva pròpia organització i maneres de fer, les seves relacions internes i normes, i al darrere hi ha unes persones que amb la seva il·lusió, però també treball i sacrifici, permeten que la vida social sigui una realitat. 

Resulta interessant estudiar en detall les diferents entitats i valorar la composició del nucli o junta que fa possible la supervivència al llarg dels anys. No totes tenen la mateixa dinàmica. N'hi ha que per les pròpies característiques de l'entitat, estan formades per persones que es relleven amb molta facilitat. D'altres són més permanents amb membres que es mantenen al capdavant durant molts anys. 

És bo que l'Ajuntament d'Arenys de Mar doni suport a la iniciativa de les entitats per celebrar aquesta trobada, i també el suport econòmic que facilita la seva existència. Un poble o país sense entitats dinàmiques és un poble o país sense vida. L'espai cultural, esportiu i social, necessita de l'existència del voluntariat que participen en aquestes entitats.