Notícies que impressionen

Certament, hi ha notícies que t'impressionen i et fan pensar. Avui he llegit la notícia de l'accident d'una avioneta que havia sortit de l'aeroport de Pisco, al Perú, per sobrevolar les línies de Nazca. La nostra família va tenir la sort de fer el mateix trajecte ara fa dos estius i en guardem un gran record. Sortosament, mentre volàvem no vaig pensar en cap moment la possibilitat de patir un accident.

Darrerament, se'm fa molt pesat volar, encara que només siguin distàncies curtes. Acostumes a volar amb companyies de baix cost i, per tant, el tracte és simplement el correcte. Res a veure amb el que passava abans, amb les companyies convencionals i les atencions que rebies. Encara que en algun moment em pugui venir la imatge al cap, no acostumo a pensar en la possibilitat de patir alguna emergència. No podem anar per la vida amb la por al cos, però hem de ser conscients que pot passar.

M'atreveixo a dir que les tretze persones que han mort en l'accident de l'avioneta no tenien pas al cap el pensament d'un possible accident. Es varen enlairar, com ho vàrem fer nosaltres, amb les ganes de poder veure des del cel aquelles misterioses imatges que et plantegen molts dubtes. Els més escèptics poden pensar que tot és un muntatge per atraure turistes. Altres diran que la història ens presenta molts fets insòlits i misteriosos. No em direu que no resulta curiós observar obres faraòniques com són les piràmides d'Egipte, no?

Avui, quan he llegit la notícia de l'accident m'ha vingut una esgarrifança. M'he posat a la pell de les famílies dels accidentats i he manifestat interiorment tot el meu suport i condol. Unes famílies que no conec ni coneixeré mai, però que per uns instants m'hi he sentit molt proper.

Arenys de Mar, vila firal

Sovint em pregunto si el nostre ajuntament ha valorat el rèdit d'organitzar gairebé cada cap de setmana un tipus de fira o altra al llarg de la Riera. M'han vingut ganes de preguntar-ho, però he desistit, bàsicament perquè el nostre ajuntament no acostuma a respondre les instàncies. Si més no aquesta és la meva experiència. Tampoc m'ha animat a formular la pregunta el fet que després de ser convocat a l'ajuntament, descobreixo que m'han mentit.

M'agradaria conèixer els beneficis per al comerç o els restaurants,  el fet que molts caps de setmana s'instal·lin carpes a la Riera d'Arenys. Aquestes fires atrauen persones de poblacions veïnes? Els visitants, forasters o locals, acostumen a comprar? S'anima a vilatans a participar amb els seus estands?

Voldria pensar que sí. Que el reguitzell de parades setmana rere setmana no només és una distracció i aparador de productes més o menys repetits, sinó que contribueix a la dinamització comercial i econòmica de la vila. 

Fa uns dies parlava de pla estratègic. Ara ja tenim un Programa d'Actuació Municipal, amb moltes accions a dur a terme. Sabem, però què volem que sigui l'Arenys del futur? Tinc la impressió que el govern actual no ho sap gaire i, sobretot, que ens enganya contínuament. No havíem quedat que es mantindria la zona verda de la Picòrdia?

Parlarem d'en Rajoy, en Sánchez, l'Iglesias i en Rivera

Em diuen que la corrupció sí que fa mal, i que si les dades del CIS donaven un lleu augment en intenció de vot al PP era perquè l'enquesta l'havien fet abans de les darreres notícies sobre la trama corrupta del PP valencià. Voleu dir que no fa molt temps que se sap que a València el PP ho tenia tot podrit? Vindrà ara d'unes quantes causes més?

Ha arribat el cap de setmana i avui, primer divendres del mes de febrer, recuperem la tertúlia amb els amics i amigues arenyenques. És cert que han passat coses des de la darrera vegada, perquè el mes de gener no ens vàrem trobar, però també és veritat que la temàtica no canvia gaire. Podem continuar parlant d'eleccions, de corrupció i de procés constituent. En la darrera reunió parlàvem de les dificultats de constituir govern a Catalunya i ara ho haurem de fer sobre Espanya. 

Avui s'ha confirmat que el govern del PP ha presentat recurs contra la conselleria d'Afers estrangers catalana. És qüestió de semàntica o de competències. Si el conseller farà el mateix que venia fent fins ara el seu antecessor, es tractaria simplement que no els ha agradat el nom que han posat a la conselleria. 

L'actitud d'uns i altres i la impressió que tenim no sempre coincideix. Personalment ho trobo molt ridícul, com si les negociacions entre els polítics de torn fos una representació teatral, més aviat un sainet que no pas un drama, tot i que el resultat pot ser dramàtic.

Carme Forcadell, la millor opció per presidir el Parlament?

Jo penso que no, però la majoria de parlamentaris creuen que sí, i per això l'han votat. A la Carme Forcadell només la conec a través de la televisió al capdavant de les manifestacions de l'Onze de setembre. No he assistit a cap conferència a porta tancada, ni l'he sentit a parlar en petit comitè. És així quan podria tenir una opinió més argumentada. Es tracta simplement d'impressió, i a mi no em fa peça.

Potser és perquè la figura del president o presidenta del Parlament la veig molt institucional, al màxim d'equànime, procurant exercir per a tots, sense oblidar que té una ideologia i es presenta per una candidatura. 

També és cert que li hem de donar un marge de temps per opinar a favor o en contra. Caldrà seguir les seves decisions per assegurar que ho fa prou bé, o que és totalment partidista. Recordo la intervenció del president del Congrés espanyol, Jesús Posada, l'altre dia quan va obligar al ministre d'Exteriors a retirar l'insult contra el diputat català. Ja sé que en situacions normals s'hauria d'actuar d'aquesta manera, però no hi estem gaire acostumats.

Hauria preferit que la president del Parlament s'hagués estalviat el "visca la república catalana". Penso que no calia. Si realment volen aconseguir una república catalana independent, que treballin el fons i deixin una mica de banda les formes més sensacionalistes. Ja hi haurà temps. El que cal és aconseguir un govern fort, que marqui les pautes i doni resposta als seus votants, però sobretot, lluiti per la justícia social.

Retiro la meva desconfiança cap a la nova presidenta del Parlament. Li dono un marge de confiança, però que moderi els seus impulsos. El Parlament ha de legislar, i a Catalunya hi ha moltes lleis pendents, una d'elles l'electoral, que ens avergonyeix a tots.

Europa dóna suport a Polònia davant les agressions de Putin

El primer ministre polonès Donald Tusk ha estat escollit com a nou president del Consell Europeu, a substituir a finals d'any l'actual president el belga Herman Van Rompuy, a qui molts hem vist com una trista figura sense cap tipus de rellevància. Almenys aquesta és la impressió que ha donat i que molt probablement sigui la real.

No és estrany que en les eleccions europees hi acostumi a haver tanta abstenció. La veritat és que la majoria d'europeus amb dret a vot no acabem de conèixer ben bé les institucions que hi ha ni les competències de la institució per a qui votem.

El Consell Europeu no té res a veure amb el Consell d'Europa ni amb el Consell de la Unió Europea, que són organismes independents, ni tampoc amb el Parlament Europeu, que és el que escollim en les eleccions europees. 

El Consell Europeu està format pels caps d'estat o de govern dels estats membres de la Unió Europea. De fet es va crear per institucionalitzar una mica les reunions que feien els presidents dels estats de la Unió Europea, i tenen un component clarament polític. Tota la crítica que es fa a la Unió Europea sobre la incapacitat de resposta als esdeveniments mundials s'han d'atribuir al Consell Europeu que és qui orienta la Unió Europea en temes de política exterior. 

Com ens podem imaginar, la figura del president del Consell Europeu és més formal que efectiva. Actualment qui marca la política de la Unió Europea és Angela Merkel, digui el que digui el senyor Van Romuy o el que pugui dir a partir de desembre el senyor Donald Tusk. Els acords es prenen per consens, encara que en alguns casos, segons els tractats, sigui per unanimitat o majoria qualificada. Qui li porta, però la contrària a la senyora Merkel?

El nomenament del primer ministre polonès en aquests moments es pot entendre més aviat com un suport a Polònia en uns moments en què el senyor Putin sembla engrescat a recuperar el protagonisme de l'època de la URSS.