Dolor i ràbia pel tràgic accident d'aquest matí

Avui ens hem despertat amb una tràgica notícia que ha ocorregut a la nostra vila. Un accident mortal a la carretera nacional, al mig d'Arenys de Mar, davant de l'estació de tren de Rodalies. Un conductor que anava begut ha envestit un motociclista que ha mort a resultes del cop. El conductor ha estat detingut acusat d'homicidi imprudent, però el motorista és mort, i la seva família l'ha perdut per culpa d'una persona que alguns titllaríem d'assassí.

Tots, quan conduïm un vehicle, tenim el risc de perdre el control i fer alguna maniobra que pot resultar tràgica. És el risc que assumim quan ens posem a la carretera. Pot ser culpa nostra o bé de l'altre, i les conseqüències poden ser fatals, com ha estat el cas d'avui a Arenys de Mar.

El risc l'hem d'assumir, i per això hem d'estar sempre molt atents a tot el que fem, i a tot el que els altres conductors puguin estar fent. No podem abaixar la guàrdia i hem de posar-hi tots els cinc sentits. No podem conduir distrets i pensant en altres coses, encara que el recorregut el coneguem de memòria. Dit això, però, no trobo cap justificació quan la persona que condueix un vehicle no està serè, sinó que ha begut i va drogat i, per tant, no és conscient del que està fent, posant en risc la seva vida i la dels altres.

Em fa molta ràbia i m'haig de contenir per no dir tot el que penso en situacions com les d'avui al matí. No puc entendre ni accepto que hi hagi tantes persones que siguin inconscients i assassins en potència, quan es posen al davant del volant sense tenir totes les seves facultats per fer front a qualsevol incidència, ja sigui pròpia o d'altres conductors.

Aquest matí hem patit una estona perquè a la mateixa hora el nostre fill sortia amb moto cap a la feina. Fins que no hem pogut parlar amb ell, les nostres pulsacions anaven disparades. Sortosament no hem estat nosaltres la família afectada, però n'hi ha hagut una altra que sí. Una família que recordarà sempre la data d'avui, com a tràgica per la pèrdua del seu ésser estimat. Una família a qui no se li ha donat cap opció per evitar la tragèdia. Una tragèdia provocada per un inconscient que haurà de pagar el delicte la resta de la seva vida, perquè ell haurà estat el causant de la mort del malaurat motorista. 

Vull manifestar el meu dol i ràbia pel succés d'aquest matí, i demanar que siguem tots plegats més conscients de la nostra responsabilitat quan agafem un vehicle. No podem jugar amb la nostra vida i amb la dels altres. El dolor que podem arribar a causar és immens i, a vegades, com avui, impossible de reparar.

Magistrat del Tribunal Constitucional enxampat en moto begut

Avui han aturat un magistrat del Tribunal Constitucional que s'ha saltat un semàfor, anant en moto, sense casc i a més begut. Aquest fet no seria res de l'altre món, ja que dissortadament n'hi ha uns quants que tenen aquest comportament, si no fos que es tracta d'una persona que decideix per nosaltres. És un membre d'un Tribunal que es passa pel forro el que aprova un Parlament autonòmic, que ratifica el Congrés de Diputats i referenda el poble català. 

És trist que la justícia estigui en mans de dotze persones que poden ser uns ciutadans incívics com ha estat el cas del magistrat Enrique López. Un magistrat que feia temps que el PP volia nomenar, però que li vetava el PSOE. Finalment el PP va aconseguir nomenar-lo. Haurà durat un any, fins que hem pogut veure quina classe de persona era.

Aquest fet, doncs, deixa en entredit les decisions del Tribunal Constitucional. En primer lloc perquè no és un Tribunal independent del Poder Legislatiu, ni l'Executiu, sinó que és el partit amb majoria absoluta qui el configura. En segon lloc, perquè es dóna més valor al que pensen uns quants magistrats que no al que vol el poble sobirà. 

Només per això és lícit criticar el sistema judicial espanyol, i tot el sistema democràtic en general, perquè el poble no esdevé sobirà, sinó que està a les mans d'uns polítics desvergonyits, que fan les lleis a la seva conveniència i ens deixa impotents davant els esdeveniments. 

Si volem ser independents, i ho aconseguim, caldrà que l'organització política i judicial catalana estigui a l'alçada i no consisteixi en un 'cortar y pegar' del model espanyol. Per fer-ho malament no cal tant esforç.

Interior intimida els agents i Esperanza Aguirre els envesteix

Em creia que no podria trobar cap situació més surrealista que les dels dos darrers dies, però m'equivocava. La notícia d'avui és l'envestida d'Esperanza Aguirre a la moto d'un agent que l'estava multant per haver aparcat el seu cotxe al carril bus.

En primer lloc s'ha de dir que una persona pública ha de ser molt escrupolosa a l'hora de complir les lleis, i és per això que no està gens bé que una expresidenta de la Comunitat de Madrid infringeixi la llei de circulació d'una manera tan evident i evitable. No estem parlant d'un descuit, sinó d'un acte volgut.

El que ja no té nom és el que fa després. Com pot ser que arrenqui a córrer, envesteixi la moto de l'agent i no s'aturi fins a casa seva? I per acabar-ho d'adobar, que els agents de la Guàrdia Civil, que vigilen l'exterior de l'habitatge de l'expresidenta, convidin l'agent a fer una declaració amistosa d'accident. L'agent de mobilitat s'hi ha negat i és d'agrair la seva honradesa i compliment de les obligacions del seu lloc de treball al marge de la personalitat de la denunciada.

No sé si ho recordareu, però en una ocasió Pilar Rahola va voler saltar-se les regles i reivindicar no sé quins drets per ser qui era. Rahola va haver d'escoltar molta crítica durant força temps. No sé què passarà amb Esperanza Aguirre. El PP té molts recursos per fer-se perdonar sense cap tipus de penalització, ni social ni electoral. És per això que el país va com va.

Ja estic ansiós per conèixer quina serà la xarlotada que ens oferiran els polítics demà divendres. A veure si són capaços de mantenir-nos expectants, sense abaixar el llistó. Fa pena, molta pena. Aquesta societat potser sí que es mereix els polítics que té. Voldria pensar que no.