Les dificultats del guanyador per formar govern

La possibilitat que l’alcalde no sigui el de la llista més votada és, a Arenys, un fet molt usual. Els pactes de tots contra un acostumen a succeir, sobretot quan no hi ha sintonia entre els diferents líders municipals.

Tot faria pensar que, amb la voluntat de tots per millorar els serveis i prestacions als vilatans, la clau de govern seria conformar-ne un d’estable i amb el més gran nombre de regidors i regidores possible. En el cas d’Arenys de Mar, podríem pensar en una aliança de Junts per Arenys i ERC, les dues forces guanyadores.

Per les discrepàncies i picabaralles entre els seus líders, tot indica que el pacte dels dos grups independentistes és inviable i que se’ls ha de considerar antagònics. Llavors el guanyador, Estanis Fors, es veu obligat a pactar amb PSC, CUP o Arenys en comú.

L’experiència d’aquests darrers anys ens demostra que els prejudicis a l’hora de pactar no provenen de Junts per Arenys, sinó dels altres. La CUP ja ha deixat dit que no pactaria amb cap dels partits polítics partidaris de la implantació de l’article 155 de la Constitució, i per l’altra banda Arenys en comú ja ha avançat que no tenia intenció de pactar amb Junts per Arenys.

Els números no sumen, i tot fa pensar que les opcions més clares estan del costat de la segona força d’aquestes eleccions, ERC. Ni la CUP ni Arenys en comú hi tenen res en contra, i fins i tot l’opció del PSC no és descartable, malgrat que se’ls recordi que varen donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Tindrem uns dies de negociacions, de generositat per part de tots els partits polítics, de qui està disposat a cedir els vots i de qui els rep a canvi de concessions. Sobretot generositat, que és una virtut que no es conrea gaire darrerament. Generositat per aconseguir la millor vila, la més justa socialment, i també la millor econòmicament i cultural.

Per què un boig pot governar un país?

No sé si us heu fet mai aquesta pregunta, però jo sí que m'ho qüestiono i em resulta difícil entendre aquesta possibilitat. Tenim, però prou exemples que avalen el fet. Uns estats que tenen un president o primer ministre que no té les facultats idònies per a tanta responsabilitat, i els afectats són els ciutadans d'aquell estat i, fins i tot, de la resta del món.

Les declaracions que fa el president Trump no són precisament les que caldria esperar del president dels EUA. No es tracta ja d'estar a favor o en contra d'un posicionament polític, sinó de la mínima decència i bones formes d'un cap d'estat que, en el cas de Trump, té un abast més enllà de les seves fronteres.

Erdogan, Putin, Baixar al-Àssad, Trump... i per què no Rajoy, són exemples de dirigents autoritaris, en certs casos disfressats de demòcrates, i amb una nul·la sintonia amb els seus administrats, que provoquen situacions de fins i tot guerra, però en tot cas d'injustícia, corrupció i despotisme.

La nostra societat ha estat incapaç d'organitzar-se d'una manera civilitzada, amb respecte a les persones, utilitzant els càrrecs polítics per servir la població, sobretot la més feble. En contra hem pogut observar que els dirigents, que en molts casos es perpetuen en el poder, l'utilitzen per a benefici propi i el dels seus. Això fa que les relacions humanes estiguin tan deteriorades i que es faci tan difícil conviure en aquesta societat d'interessos particulars i menyspreu als altres.

Cal una revisió global del sistema polític, i hem de poder creure que aquest segle XXI serà un període de reflexió i canvi en la manera de governar, si no volem acabar de malmetre el nostre món i la nostra societat.

El perquè de la sintonia constant entre el PP i C's

Des de fa un temps que em pregunto el perquè de la sintonia de PP i C's en tots o gairebé tots els temes que tracta el Parlament català. En el cas del procés sobiranista també s'hi apunta el PSC, però hi ha molts altres temes en què PP i C's voten el mateix. No sé si m'hauria de sorprendre o té una explicació evident.

El naixement de C's va ser força original perquè tothom es barallava per posar-li una etiqueta i tothom hi deia la seva. El primer a resoldre era si es tractava d'un partit d'esquerres o de dretes. Si sorgia per desencisats del PP o del PSOE.

A la presentació que varen fer a Arenys de Mar, recordo que entre ells es varen discutir per si eren de dretes o d'esquerres. Semblava clar que hi havia de tot, però no es podia negar que l'estil era més semblant a un partit de dretes.

Han passat uns quants anys i ara sembla que volen tenir presència municipal i també a la resta d'Espanya, tot i la competència de Rosa Díez, una altra líder d'un partit que no acaben de definir-se entre la dreta i l'esquerra. De fet Rosa Díez venia del PSOE, però el seu partit, de progressista no en té res.

Veurem quin és el resultat municipal que tenen l'any vinent, i a qui treuen vots. El que ha deixat molt clar C's és que són un partit populista, espanyolista i detractor del govern català, sigui qui sigui qui governi. I d'aquí ve la seva sintonia amb el PP. Ambdós partits actuen i prediquen contra la Generalitat i Catalunya. Només volen guanyar protagonisme, no pas per governar Catalunya, sinó per impedir que ho facin els partits que s'estimen el país. D'aquí ve que em sàpiga tan greu que el PSC s'hi relacioni de manera tan amical, comenci a coincidir tant amb ells a l'hora de votar, i pugui arribar a caure en el mateix sac.