La CUP és l'opció del canvi eficient

Hem preparat un equip per treballar per Arenys amb moltes ganes d'encomanar la il·lusió per participar del mateix projecte al màxim nombre de persones possible per construir una vila on la convivència sigui el principal objectiu a assolir, escoltant a tothom, totes les seves problemàtiques, però també els suggeriments, l'opinió i les idees que ens han de permetre assolir el nostre objectiu.

Ho fem des de la humilitat, però amb fermesa, sense prometre res que no sigui factible, encarant els grans reptes que no ens espanten sabent que requereixen temps i esforç. Sempre amb la veritat per davant, sense enganys, amb molta transparència i diàleg, buscant l'eficiència i assumint la responsabilitat que ens atorguen els vilatans que han confiat en nosaltres, però també totes les persones amb qui compartim un mateix territori, en la diversitat ideològica, però amb el degut respecte a totes les opinions i maneres de pensar.

Creiem fermament que podem canviar la manera de fer política dels darrers anys, sense personalismes que ofeguin les iniciatives de tots els col·laboradors, amb un lideratge renovat, jove, dinàmic i molt il·lusionat per aconseguir treure Arenys de la desídia, l'opacitat, la rutina avorrida, la manca d'idees i la ineficàcia que ha presidit els darrers anys.

Som conscients de les limitacions que pesen sobre un ajuntament com el nostre, amb una dependència desmesurada respecte a institucions supramunicipals i totes aquelles que tenen responsabilitat directa sobre bona part del nostre territori, ja sigui Ports de la Generalitat, Costes, Renfe, Carreteres, Agència Catalana de l'Aigua. No obstant això tenim clar que entrem a l'Ajuntament per defensar els interessos de tots els vilatans, i que ens hi haurem de trencar les banyes per aconseguir-ho.

Prioritzarem la defensa del territori, a disposar de veritat d'habitatge social assequible a tothom, d'obrir les portes a la participació en tots els àmbits de competència municipal, a facilitar els tràmits administratius, amb una especial atenció a les persones que hi tenen més dificultats, a atendre a tothom en tot moment i des de tots els racons de la vila, a sensibilitzar per aconseguir una vila més neta, endreçada i cívica, perquè tothom se la senti com a pròpia, l'estimi i respecti, i se n'enorgulleixi. 

Permissivitat davant d'atacs feixistes

Un estat que toleri actituds, actes i exaltacions feixistes no és un estat saludablement democràtic, sinó un estat superat per la iniciativa d'uns grups, d'unes persones que no creuen en la democràcia, que defensen la dictadura, l'opressió del poder d'uns quants sobre la majoria de la població. Això és greu, i això és el que passa a Espanya des de fa temps.

Pedro Sánchez i el seu partit han heretat un país corromput i amb aires autoritaris imposats pel PP, i no ho té fàcil per canviar-ho, però ho ha d'intentar i tots nosaltres hem d'apreciar aquesta voluntat amb fets palpables que ens permetin confiar en ells. Estem, però veient algunes actituds i iniciatives que no ens convencen, que no ens deixen tranquils.

Les accions que porta a terme el ministre d'exteriors no són cap signe de canvi en la manera de governar el país respecte al PP. No apreciem canvis com era desitjable, però que per altra banda no ens sorprèn, coneixent el tarannà de Borrell.

El canvi d'actitud del president del govern respecte a l'acolliment de les persones migrades, avui a bord del vaixell Aquarius, tampoc s'entén gaire, tot i ser conscients de les dificultats de tractar un tema com aquest. La inacció davant d'actituds feixistes amb agressions al carrer, i avui pintades al consolat belga a Barcelona, signades per grups perfectament identificables és una altra mostra de passivitat i permissivitat d'actes que no es poden permetre en una societat demòcrata.

Són moltes les coses que han de canviar i poca la confiança que hi hem dipositat. Hi ha massa inseguretat, canvis d'opinió i incertesa en les decisions del nou equip de govern, i molt ens temem que poques coses canviaran. Tant de bo m'equivoqui.

Uns polítics sense criteri ni iniciatives i moooolt participatius!

Després de fer un seguiment de l'acció de govern municipal arribo a la conclusió que no tenim els polítics que Arenys necessita. Passen els mesos i arribem a la meitat d'aquest mandat i tot està per fer. Només avancem a mata-degolla per solucionar els problemes que van sorgint, perquè no hi ha hagut previsió, o bé ens temes anecdòtics. Tenim un Pla d'Actuació del Mandat, on és visible l'endarreriment d'acord amb els terminis previstos per a l'execució de les moltes actuacions relacionades.

Per què dic que no hi ha iniciatives ni criteri? Doncs perquè podem fer un llistat ben llarg d'actuacions importants pendents, algunes d'elles que ni tan sols es proposen dur-les a terme: Pla de mobilitat; Pla Estratègic; Pla d'Equipaments... En parlen, sí, però no fan el pas.  

I ara els escolto (al govern) defensant que són molt favorables a la participació, però en el cas de les Clarisses no! De què tenen por? Que la vila voti en contra de la seva voluntat? Això és democràcia o no ho és?

Molta demagògia, i els vilatans hem d'empassar-nos moltes coses, però no som il·lusos, i després mesurarem molt bé el nostre vot. Molt decepcionat per les intervencions dels nostres polítics en el Ple Municipal.

A veure-les venir entre Catalunya i Espanya

M'imagino que ens haurem d'acostumar a l'espectacle de tennis entre el govern català i l'espanyol, sense poder-hi participar gaire. Cadascú va a la seva intentant jugar el seu paper, pensant en la ciutadania. Uns la que els ha votat i els altres la que volen que els voti. Aconseguir la unitat del PP el PSOE i C's és la millor manera que el 'problema catalan' no els perjudiqui electoralment. A Podemos els deixen de banda perquè han gosat defensar el dret a decidir. Tot un crim!

M'ha cridat l'atenció la iniciativa d'UPyD de presentar una querella criminal contra Forcadell i quatre diputats més del Parlament català. No és que pensi que no hi tinguin dret, ni que sigui una iniciativa sorpresa, sinó que em pensava que el partit ja no existia. Que havia sucumbit sota les urpes de C's.

D'aquestes iniciatives en sortiran. Hi ha pendents les del 'sindicat' Manos Limpias, que no es deixa perdre pistonada, o de Societat Civil Catalana, si han estat capaços de digerir la retirada del seu líder... I a tot això caldrà sumar-hi les amenaces, sentències i escorcolls de torn, que no deixaran tranquils ningú.

Per l'altra banda, m'imagino que hi ha un conjunt d'assessor i juristes que tenen els ulls clavats a manuals i reglaments, per trobar les escletxes que els permetin anar avançant sense prendre gaire mal. La seva destresa serà clau per anar teixint la sortida al llarg túnel del full de ruta. Nosaltres a l'expectativa. Agafar-nos-ho bé i procurar no fer cap pas en fals, però tampoc tancar-nos a l'armari. Som a la tardor i els colors, encara brillants, s'aniran enfosquint per rebre un llarg hivern.

Quan la lectura de la premsa va del sainet a la tragèdia

Hi ha dies que després de llegir el diari no saps si plorar o riure. Normalment rius, encara que el que seria més lògic fóra arrancar a plorar. L'actitud del govern espanyol és patètica. La persecució de tot allò que fa o organitza el govern català és d'una mediocritat alarmant. Les trampes que s'inventa el govern català per treure's de sobre la pressió de l'espanyol són unes filigranes que surten gràcies a l'enginy que els ha obligat a desenvolupar.

Llegir tot això, no em digueu que no sigui patètic i deplorable. Però no és només el govern espanyol, sinó que la premsa i televisió també són ridículs, si més no als nostres ulls. Avui, per exemple, he llegit els escarafalls de la premsa espanyola per l'obsequi del president del Barça al Papa Francesc d'una samarreta amb el nom "Francesc". Si són tan escrupolosos a l'hora de conservar el nom d'origen, perquè als anteriors papes els anomenaven Juan Pablo II i Benedito XVI? S'ho han preguntat?

Em direu que són tonteries, però hi ha un rerefons important i uns objectius clars i unes estratègies ben estudiades. Es tracta de contaminar i posar-nos com els dolents de la pel·lícula.

El següent atac del govern espanyol és portar al Tribunal Constitucional les ambaixades catalanes i la llei catalana d'acció exterior. Es tracta de tallar i impedir totes les iniciatives del govern català, per aconseguir convertir l'autonomia, el Parlament, i el govern català en pura joguina, amb unes competències mínimes i insignificants, i continuar xuclant els nostres diners per malbaratar en quilòmetres d'AVE, sense passatgers, mantenint unes rodalies saturades i obsoletes, i aparcant el corredor del Mediterrani, només per posar alguns exemples.

Això i molt més, i perquè no crec en la voluntat espanyola d'acceptar un model federal, que cada vegada tinc més clar que només ens pot salvar el fet de sortir d'aquest Estat opressor i gelós fins a l'extrem de caure en la paranoia i la venjança judicial. M'agradaria que algú m'ho fes veure de manera diferent, però fins ara no hi he sabut trobar cap resposta millor.

2015 en campanya permanent

Aquest 2015 serà l'any de les campanyes electorals. De fet l'hem començat en campanya, encara que no oficial. El PP i el PSOE fan campanya per les eleccions generals que s'han de convocar a finals d'any o a tot estirar primers de 2016. Podemos fa campanya des de fa dies i aquest dissabte va reunir 100.000 persones a Madrid. No penso que sigui una gran resposta tenint en compte el què se n'esperava.

Mas i Junqueras varen decidir començar a fer campanya per unes eleccions que se celebraran el mes de setembre, i entre tant tindrem les municipals que Guanyem, a Barcelona, ja ha aconseguit organitzar un moviment d'esquerres.

Avui Dolors Camats criticava Mas perquè està en campanya i no governa. De fet, en campanya fa molt temps que hi està, i tots ho hem anat seguint. Que no governa, jo més aviat diria que ho fa a la seva manera, que probablement no agrada a Camats, com no agrada a molta gent.

El que ningú, de cap partit, pot dir és que l'altre prepara les eleccions i quedar tan tranquil, perquè al nostre país es comença la campanya electoral l'endemà de les eleccions. Quan el PP va guanyar a Espanya, el PSOE va començar a moure fitxa per aconseguir presentar un bon candidat a les següents eleccions. Qui governa, però, té la responsabilitat de no aparcar-ho i és potser on es veu més si s'està per a la feina o no. El problema el tenim quan no sabem viure el moment, sinó que sempre estem pensant en la següent convocatòria, i per això mai no estem contents.

Podemos ha fet un pas i ara li toca el més difícil: mantenir les expectatives inicials, quan gairebé ningú els coneixia. Entretant el PSOE i el PP tindran oportunitats de convèncer els indecisos que la solució Podemos es desinfla, i que val més jugar a segur. Les eleccions del mes de març a Andalusia poden ser la seva oportunitat i el fre a l'efecte Podemos. A casa nostra tindran temps per anar-ho preparant.

Quant a les municipals, la maquinària està a punt, i els partits més moguts fa temps que aporten iniciatives per engrescar la ciutadania. A Arenys tenim moltes opcions amb ganes de presentar-se, però ens cal veure idees clares, aptitud dels elegibles, i més tocar de peus a terra. Ho seguirem.