Avui ens indignem i deixem d’indignar amb molta facilitat, i això no vol dir que no hi hagi motius significatius, sinó que n’hi ha tants que un no dóna l’abast.
Els diaris d’avui parlaven de les reaccions sobre el reportatge de Telemadrid. No us penseu pas que tothom ho vegi clar, ni tan sols aquelles persones que actuen de bona fe. Els mitjans de comunicació saben prou bé com manipular la informació, fins fer creïble les coses més desorbitades.
La gent no és tonta, però a còpia de dir-ho, la gent s’ho acaba creient, fins i tot el que menteix. Si no tens on escollir, es fa molt difícil poder saber la veritat de les coses. I això ens fa pensar que nosaltres també som manipulats. No ho serem massa en aquelles coses que les podem viure, però sí en temes més llunyans. Un madrileny, de bona voluntat, però sense gaire geografia a sobre, pot arribar-se a creure qualsevol cosa dels catalans, com també dels italians, els indis... Abans eren tòpics, ara són calúmnies i frau.
A Madrid no deuen saber què és el codi deontològic, o si ho saben, se’l passen pel folro!
La llàstima és que avui havíem d’aturar-nos a llegir la notícia sobre l’aplicació de la llei de la dependència. Ahir el govern va concretar dues propostes a consensuar per les comunitats autònomes: les prestacions econòmiques que rebran els familiars que tinguin cura d’una persona dependent (un sou màxim de 561 euros amb Seguretat Social inclosa), i les prestacions que rebran les persones amb una gran dependència, que l’han fixada en 1.014 euros mensuals.
No estem parlant de grans quantitats, i a més aquestes són les màximes, però si mirem com estàvem, o encara estem, cal felicitar-se per la tasca que s’està duent a terme. Sap greu que aquesta notícia passi desapercebuda, però és bo que el govern continuï treballant en aquesta línia.
Diuen que avui les polítiques de dreta i esquerra no es diferencien massa. Jo penso que tot i que s’ha avançat molt, encara és perceptible l’interès per uns col·lectius o uns altres. L’esquerra progressista ha de liderar el poder governamental, a l’Estat, a la nostra nació, i al nostre poble. Només amb polítiques pensades per als més febles, poden justificar l’esforç d’unes persones per servir el seu poble i la seva nació.
Els diaris d’avui parlaven de les reaccions sobre el reportatge de Telemadrid. No us penseu pas que tothom ho vegi clar, ni tan sols aquelles persones que actuen de bona fe. Els mitjans de comunicació saben prou bé com manipular la informació, fins fer creïble les coses més desorbitades.
La gent no és tonta, però a còpia de dir-ho, la gent s’ho acaba creient, fins i tot el que menteix. Si no tens on escollir, es fa molt difícil poder saber la veritat de les coses. I això ens fa pensar que nosaltres també som manipulats. No ho serem massa en aquelles coses que les podem viure, però sí en temes més llunyans. Un madrileny, de bona voluntat, però sense gaire geografia a sobre, pot arribar-se a creure qualsevol cosa dels catalans, com també dels italians, els indis... Abans eren tòpics, ara són calúmnies i frau.
A Madrid no deuen saber què és el codi deontològic, o si ho saben, se’l passen pel folro!
La llàstima és que avui havíem d’aturar-nos a llegir la notícia sobre l’aplicació de la llei de la dependència. Ahir el govern va concretar dues propostes a consensuar per les comunitats autònomes: les prestacions econòmiques que rebran els familiars que tinguin cura d’una persona dependent (un sou màxim de 561 euros amb Seguretat Social inclosa), i les prestacions que rebran les persones amb una gran dependència, que l’han fixada en 1.014 euros mensuals.
No estem parlant de grans quantitats, i a més aquestes són les màximes, però si mirem com estàvem, o encara estem, cal felicitar-se per la tasca que s’està duent a terme. Sap greu que aquesta notícia passi desapercebuda, però és bo que el govern continuï treballant en aquesta línia.
Diuen que avui les polítiques de dreta i esquerra no es diferencien massa. Jo penso que tot i que s’ha avançat molt, encara és perceptible l’interès per uns col·lectius o uns altres. L’esquerra progressista ha de liderar el poder governamental, a l’Estat, a la nostra nació, i al nostre poble. Només amb polítiques pensades per als més febles, poden justificar l’esforç d’unes persones per servir el seu poble i la seva nació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada