Santa Coloma de Gramanet per a una persona com jo, vigatà i fincat a Arenys de Mar des de fa més de trenta anys, resulta molt desconeguda i confosa dins de l'entorn metropolità, políticament socialista, al menys fins ara, i amb una realitat força diferent, tant pel que fa a densitat de població com d'origen dels seus habitants. Les ciutats, però, quan les coneixes veus que no són tan diferents i que totes les persones som més o menys iguals, amb problemes similars i objectius paral·lels.
De Santa Coloma n'he sentit a parlar per la singularitat dels seus alcaldes i alcaldesses. Des de l'anomenat capellà roig, Lluís Hernàndez, la incombustible Manuela de Madre, o l'imputat Bartomeu Muñoz, esquitxat pel cas Pretòria.
Des del 2009 l'alcaldessa és la Núria Parlon a qui no tinc el gust de conèixer, però les referències que en tinc han fet que la consideri una gran política, una gran socialista, i una persona molt intel·ligent i valenta.
Si alguna cosa trobo a faltar a la majoria dels nostres polítics és la coherència, la valentia en defensar la seva ideologia sense subterfugis i el treball honest i intens. Totes aquestes qualitats crec que les reuneix la Núria Parlon i és per això que l'admiro i envejo la seva ciutat per comptar amb una alcaldessa de la seva categoria.
Durant la crisi socialista de l'època de Pere Navarro va sonar el seu nom com a possible substituta en la secretaria general del PSC. La Núria, però hi va renunciar per dedicar-se a allò per al qual s'havia presentat i guanyat les eleccions, l'alcaldia de Santa Coloma de Gramanet. Probablement va ser una bona decisió per a la ciutat, però no tant per al partit. Iceta ha continuat alimentant l'ambigüitat del PSC i la total submissió al PSOE. Què hauria passat amb la Núria Parlon al capdavant?
Ara el seu nom torna a sonar. Les seves darreres declaracions han estat contundents i valentes i a mi, que no tinc res a veure amb Santa Coloma de Gramanet, m'agradaria que es presentés com a substituta d'Iceta i treballés per fer sortir de l'atzucac a un PSC que fa massa temps que malviu.
