Tenim nou president del Parlament català i ara toca buscar el consens per escollir el nou president o presidenta de la Generalitat. Tal com estava previst, després de les acostumades negociacions entre els partits polítics independentistes, s'ha arribat a l'acord d'investir el candidat d'ERC, el senyor Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter.
La reacció dels grups parlamentaris ha estat la que calia esperar. Coherent la del PSC i en la seva línia el PP i, sobretot, C's. Em fa molta gràcia quan Inés Arrimadas dubta que el nou president pugui ser el president de tots. M'imagino que té molt clar que el seu candidat sí que ho seria, però li haig de dir que jo no penso el mateix, i estic convençut que la majoria de catalans coincideixen amb la meva sospita.
A vegades sembla que els polítics ens tractin d'ignorants i manipulables. Les seves paraules sobren i no porten enlloc. Vull creure que no votem per les mentides i el sense sentit de molts d'ells, sinó que són altres motius els que ens fan decantar el vot.
Celebro que no hagi estat Ernest Maragall l'escollit, i no tinc res en contra d'ell, però penso que és bo que sigui una persona jove la que assumeixi aquesta responsabilitat. M'imagino que té molt clar on s'ha ficat i les conseqüències que pot patir si el govern espanyol i els seus tribunals continuen amb la dèria de judicialitzar la política, no entrar a negociar amb Catalunya i pretendre mantenir-nos sotmesos, i sense llibertat per expressar-nos sobre quin volem que sigui el nostre futur.
Li desitjo sort i encert. He recollit l'oferiment del president de tots, i vull creure-m'ho. Veurem fins on serà capaç, i el marge de maniobra que tindrà.
