divendres, 10 d’octubre de 2014

Sánchez Barcoj, Miguel Blesa, Rodrigo Rato...

Les informacions sobre l'estat de salut de la infermera de Madrid contagiada per Ebola i les desgraciades actuacions i declaracions de polítics del Partit Popular s'alternen amb les dades que ens ofereix la premsa sobre l'ús i abús de targetes de Bankia per part de diferents personatges indignes alguns dels quals han ocupat alts càrrecs internacionals.
Sembla com si la direcció del Fons Monetari Internacional comportés ser corrupte, si més no aquesta característica la tindrien en comú els darrers directors gerents. Penso en Rodrigo Rato, Dominique Strauss-Khan, Christine Lagarde. En un món on els representants polítics tenen un comportament tan poc exemplar, mentre hi ha persones que se'ls treu de casa i se'ls deixa en la misèria, no és estrany que ningú es fiï de ningú, i molt menys d'aquells de qui caldria esperar justícia i bon govern.
Espanya no té una història democràtica massa reeixida, però darrerament hem assolit uns límits tan exagerats de corrupció i de desprotecció, que no crec que es pugui repetir en el futur. Tot i que no veníem de cap paradís, i que el PSOE ens va enfonsar en la crisi que encara aguantem, el govern del PP, al marge dels anhels catalanistes i/o independentistes que es puguin tenir, ha travessat la línia vermella de l'essència democràtica i ens ha conduït al túnel del temps, fins assolir nivells de l'època més trista de la dictadura franquista, simplement maquillada per unes eleccions i una justícia que aparentment estava deslligada del poder executiu i legislatiu, però que ara ni tan sols dissimulen.