dissabte, 18 d’octubre de 2014

Es tanca un Sínode del qual s’espera respostes

Amb tot el respecte que em mereix el Sínode dels bisbes i tots els membres participants, no deixa de ser curiós i preocupant que alguna de les conclusions a què arriben sigui tan natural i de sentit comú. Només es pot explicar per la gran distància que hi ha hagut fins ara entre la institució i els fidels creients, que una vegada arriba un Papa que escolta i es barreja amb la gent, sorgeixin aquests descobriments que més aviat ens fan riure.
No puc entendre que encara hi hagi un sector de l'Església que s'escandalitzi quan surten a parlar dels gais o de l'acostament dels divorciats als sagraments. És indignant pensar que durant molt de temps s'ha jugat amb la figura de la nul·litat matrimonial per maquillar la realitat i travessar amb ulls clucs allò que no es vol afrontar de cara.
És igualment criticable i típic de fariseus, acceptar un matrimoni eclesiàstic després d'un divorci civil i en canvi obligar a casar-se pel civil després del fracàs d'un matrimoni eclesiàstic. On es fonamenta aquesta jugada? Per què a uns se'ls obren les partes i als altres se'ls rebutja.
Sortosament molts creients actuem per sentit comú i entenem que hem de seguir la paraula de Jesús, confiant que algun dia els màxims representants de l'Església s'adonaran de l'error i rectificaran. Acceptant allò que de fet s'ha anat produint a la vida de cada dia. Tant de bo que aquest Sínode serveixi per acostar més aquests bisbes al poble que diuen evangelitzar i servir.