dilluns, 27 d’octubre de 2014

Els corruptes surten de sota les pedres

He arribat a casa tard i de seguida que he pogut he mirat les notícies a Internet. Volia veure els titulars de portada esperant trobar-hi el recurs o impugnació o no se què de Rajoy en contra del nou 9N. És de calaix que el PP i evidentment el govern de l'Estat no pot permetre que el dia 9 de novembre Catalunya faci cap moviment que els deixi en evidència.
Us diré que no he tingut cap sorpresa, doncs, encara que no era la notícia més destacada, he vist que Rajoy ja ha sol·licitat un dictamen al Consell d'Estat, com a pas previ a la impugnació del procés participatiu. De totes maneres hi havia una altra notícia que sense venir de nou sorprenia, per la reiteració dels fets: hi ha més persones acusades i detingudes per casos de corrupció, i al mateix temps el PP ha donat de baixa els militants imputats, entre ells el senyor Rodrigo Rato.
Fa un temps que ens esforçàvem a dir que no estava bé generalitzar quan parlàvem dels polítics corruptes. Dèiem que els corruptes es fan notar més que no pas la gran majoria de polítics legals. Aquesta observació la podem continuar defensant, encara que sigui amb la boca petita. Aquella minoria de polítics corruptes cada vegada és més gran, i arribes a pensar que no n'hi ha més d'identificats, perquè o bé no ho hem buscat bé o no n'han tingut l'ocasió.
Tot això engresca les persones que s'han apuntat al discurs de Podem. Posa en evidència l'estat de salut del sistema de partits polítics actuals i en la cerca d'una alternativa hi ha el perill de caure en l'error fàcil de valorar positivament tot el contrari. 
Pablo Iglesias ha esdevingut un líder de masses, per astúcia i oportunitat, sense que li vulgui negar arguments, idees, qualitats..., però caldrà seguir molt de prop com confecciona el projecte i amb qui compta. Em fa por pensar que totes les veus que traurà Podem estiguin en condicions de liderar cap projecte seriós i amb possibilitats de futur. No voldria que d'aquí uns mesos ens estiguem lamentant d'haver sortit del foc per caure en les brases. És important que valorem totes les idees, però també les persones i que no ens deixem convèncer per discursos fàcils. És això el populisme que deia ahir Duran i Lleida?