dijous, 2 d’octubre de 2014

Cañete, l'home de la trista figura

Llàstima és el que ens provoca el candidat a comissari d'energia i canvi climàtic. No sé si és víctima de la conxorxa d'eurodiputats o bé directament del propi president de la Comissió, com si volgués deixar-lo en evidència. No és estrany que desperti certs dubtes pel seu historial, pels interessos en companyies petrolíferes, ja siguin personals o familiars, i pel seu passat com a ministre d'un govern que ha fet tant mal a les energies renovables. És ell qui haurà de treballar contra el canvi climàtic? Tots recordem que el seu president té un cosí que li va explicar que això del canvi climàtic no era cert.
Com ens podem sentir orgullosos d'aquest govern espanyol? quina poca vergonya tenen d'escridassar Pujol, per més culpable que sigui, quan el seu partit polític té una llista inacabable de polítics corruptes! I amb això no justifico res del que haurà fet Pujol durant tot el temps que ha estat president i referent del govern català, però tampoc es pot ser hipòcrita ni demagog. Cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats.
Per altra banda, demonitzar Cañete pot comportar un cert remordiment perquè com ell n'hi ha molts d'altres i semblaria que no és just que només es parli d'ell, però ja se sap que, quan un té una vida pública amb responsabilitats, en representació dels ciutadans, es converteix en diana de molta crítica, no sempre justa, però sí que ha de demostrar el seu impecable comportament, honestedat i capacitat de gestió. Aquest senyor té un passat molt tèrbol, amb un comportament i actituds prepotents i poc dignes. No estic parlant només de les seves paraules sexistes, sinó també de la seva primera època de ministre, quan s'entretenia complicant l'existència dels habitants de les Terres de l'Ebre.
Caldrà veure com acaba l'examen en què s'afronta per aconseguir el vistiplau dels eurodiputats. En cas que l'escullin, estarem a l'aguait de la seva gestió i quina influència pot tenir en el nostre país. Per cert, avui s'ha parlat de Rodrigo Rato no pas per rebre lloances, sinó per acusar-lo d'aprofitar-se d'unes targetes que els generava diners que no declaraven. Un espanyol que ha tingut càrrec internacional i que no pot anar amb el cap ben alt, perquè s'ha beneficiat dels càrrecs per benefici propi.