divendres, 17 d’octubre de 2014

Monotonia i incertesa fins al 9N

Vivim una etapa estranya en que es barreja una certa monotonia en el subjecte estrella de la informació amb una incertesa total de què passarà al cap d'una hora. Aquest interrogant continu, encara que sobre el mateix tema, fa que els dies passin molt de pressa i ja ens trobem a tres setmanes de la famosa data del 9N.
Una data que encara no sabem què passarà, encara que ja estem fent càlculs i confeccionant hipòtesis sobre fets i dates més llunyanes, intentant desxifrar-ho tot i endevinar si les eleccions autonòmiques s'avançaran o es complirà tot el període legislatiu previst.
Des que es va fer pública la decisió del president Mas d'aturar el procés de la consulta del 9N, convocada amb tota solemnitat pocs dies després d'aprovar la llei, per substituir-la per un succedani participatiu, l'ull de les crítiques s'ha situat en els responsables polítics del bloc sobiranista. El que més demanava la societat civil des del carrer era la unió dels partits polítics per aconseguir l'objectiu del dret a decidir, i els partits no han estat capaços de caminar junts, i han partit peres tancant-se en ells mateixos i oblidant-se del seu compromís a la ciutadania. Ara demanen disculpes.
Oriol Junqueras demana la convocatòria immediata de les eleccions autonòmiques per poder declarar la independència de Catalunya, encara que es compromet a donar suport i animar la gent a participar el 9N. Es parla de llista conjunta, però no tothom ho veu bé, i penso que tampoc és una bona pensada.
Hem d'entendre que els diferents partits polítics defensen uns programes i una ideologia que els diferencia entre ells, perquè no tot acaba amb una declaració d'independència. El poble ha de poder escollir quin tipus de govern vol, i encara més si esdevenim independents. Entenc que no cal demanar peres a l'om, sinó simplement esperar que cadascun dels partits que estan a favor de la sobirania, incorporin un mateix punt de compromís que, en el cas de sumar majoria absoluta al Parlament, puguin defensar-ho i tirar-ho endavant. Negar les diferències és un absurd, però no ser capaç d'avançar en la diversitat és una debilitat que ens obliga a renunciar als somnis sobiranistes d'una bona part de la població.