dijous, 30 d’octubre de 2014

L'anècdota feixista del PP català

A les portes de veure com el Tribunal Constitucional admet a tràmit la nova impugnació del govern de l'Estat i paralitza cautelarment el procés participatiu del 9N, llegim com disculpa Alícia Sánchez-Camacho els feixistes que el seu partit polític, el PP, va convidar al Parlament català. 
A hores d'ara ja no ens pot escandalitzar res. En qüestió de censura, autoritarisme i atacs a la democràcia crec que ja ho hem vist gairebé tot, o si més no se'ns fa difícil pensar que encara ho puguin empitjorar més.
Podem entendre que per a la líder catalana del PP el gest feixista del seu convidat ho consideri com una anècdota. Sociològicament i políticament el seu partit és l'herència directa del dictador, i per això no hi troba cap mal en que això s'escenifiqui al Parlament català. El poble espanyol ho pateix prou, i llavors s'estranya i es queixa de les escridassades que rep el seu partit i els seus membres. Quin altre recurs ens deixen?
El Consell d'Estat deia avui que l'alternativa a la consulta al 9N tenia encara menys garanties constitucionals. Però qui es pensa que ho provoca això? els partits sobiranistes? no pensen que és el mateix Tribunal Constitucional, a instàncies del govern de l'Estat, qui redueix aquestes garanties?
Els catalans tenim un repte aquest 9 de novembre, al marge de què sigui el que desitgem per a la Catalunya del futur. Entenc que el PSC s'hauria de mobilitzar, de la manera que cregui més adient, per protestar contra un govern estatal que limita la sobirania, que incompleix tots els compromisos amb Catalunya, en inversions i respecte a la legislació catalana. No es pot convertir en còmplice de la ràbia del PP contra tot allò que fa olor de català, ni esdevenir insensible als anhels dels catalans, vulguin o no continuar al costat dels espanyols. A veure si els partits polítics catalans ens demostren que podem continuar confiant en ells, o ja ho deixem córrer.