dijous, 16 d’octubre de 2014

Quina pena em fan els polítics decrèpits

Escoltava els discursos d'Aznar, González i Guerra, i m'han fet molta pena. Unes persones que han tingut tanta responsabilitat i que gràcies a la política tenen una jubilació milionària sense fotre brot, ara es dediquen a predicar i alarmar els ciutadans innocents com si de falsos profetes es tractés. Els catalans són terribles i temibles.
En parlàvem mentre esmorzàvem, de la mala imatge que els mitjans de comunicació i els polítics han sembrat de nosaltres a la resta d'Espanya. Potser nosaltres no sempre hem estat encertats i oportuns, però l'enveja i les ganes de llançar-nos a les feres, han mentit descaradament per fer veure que a Catalunya hi ha les injustícies més flagrants contra qui no se sent català. Utilitzem la llengua per confondre els que no la parlen i som insolidaris, creguts i racistes.
En un país on s'ha mitificat la transició política, ens adonem de l'error i les dificultats per fer obrir els ulls als que, inconscientment, continuen pensant que hem assolit un estat democràtic. Ens ho deia ahir Alícia Sánchez-Camacho com entén la democràcia, i com ella una gran quantitat de polítics, sense necessitat de fer referència del menyspreable Miguel Ángel Rodríguez que, encara que jove, també podem situar en la secció de polítics decrèpits.
La història de la transició ens ha brindat molts polítics corruptes, vinculats amb les grans empreses a qui han afavorit i n'han rebut regals. Ara comencen a caure alguns d'ells, però a un ritme massa lent i deixant-ne molts al marge. Aquesta és la realitat, a Espanya i també a Catalunya. I després escoltem les seves prèdiques sense que els caigui la cara de vergonya. És per això que si volem construir un nou Estat, cal que mirem bé a qui confiem la comesa. De moment, els partits sobiranistes no han estat a l'alçada que cali esperar. Hi són a temps a corregir, però el que no poden fer és passar la pilota als altres partits i encara menys a la ciutadania. Senyors Herrera, Junqueras, Fernàndez i Mas, actuïn amb esperit constructiu i en correspondència a la confiança que els catalans els dispensen.