dimarts, 28 d’octubre de 2014

Els corruptes temen els populistes

Si busquem la definició de Populisme de l'Institut d'Estudis Catalans hi trobem una primera accepció: "Corrent ideològic, polític, etc., que vol defensar els interessos del poble." Llegit i rellegit arribo a la conclusió que si et titllen de populista no és una crítica, sinó un elogi. Què s'espera d'un partit polític i dels seus líders si no és la defensa dels interessos del poble? doncs per què tan d'escàndol amb Podem?
Una segona accepció de populisme diu: "Aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici." Això és molt diferent! Si quan et titllen de populista estan pensant en aquesta segona accepció, ja no t'ha de deixar tan tranquil i hem de suposar que l'ús més habitual d'aquest mot és aquesta accepció.
Com deia l'altre dia, els partits polítics s'ho haurien de fer mirar, abans de titllar de populistes els altres partits. El seu afany per mantenir-se en el poder els fa actuar de qualsevol manera menys en benefici dels seus votants. I tot això sense pensar en la corrupció que, malauradament, des de fa mesos és el tema estrella i recorrent.
Tots hem viscut experiències desagradables en què només podíem titllar de discursos populistes. Falsos discursos buscant perpetuar-se en el govern tot enganyant la ciutadania, i comprant el seu vot a canvi de favors, sense cap més criteri que guanyar vots.
Quantes inversions i despeses inútils podem identificar fruit d'aquesta política populista, i ara s'alarmen amb l'amenaça dels 'revolucionaris' de l'establishment. En una entrevista al diari ARA d'ahir dilluns llegia que amb l'arribada de Podem, Espanya se n'anirà en orris. No sé què pot passar, però el que em fa por és com podem acabar amb gaires més dies amb el PP.