diumenge, 19 d’octubre del 2014

El ridícul d'Herrera no pot arrossegar ICV al fracàs

De fet Joan Josep Nuet no queda gaire més ben parat quan demana que el dia 9N la gent surti al carrer encara que no vagi a votar. I què haurem de fer? saltar, fer gimcanes, ball de bastons...?
Ho deia l'altre dia i avui ho repeteixo: el senyor Joan Herrera ha perdut els papers, però veig que no és ell sol, encara que confio que la gran majoria de militants i simpatitzants d'ICV no pensin el mateix, i espero que aquest dilluns, en la reunió de l'executiva que els sobiranistes del partit li han demanat que convoqués, li facin veure que no està anant pel bon camí i rectifiqui.
Coincideixo amb molts opinadors i ja ho dit en alguna altra ocasió, que la llista unitària ni és bona ni és encertada. Obligar o simplement demanar a ICV o a la CUP que comparteixin la mateixa llista electoral que CDC, ja no parlo d'UDC, és una temeritat i entendré que Herrera s'hi negui. No té sentit. Això no vol dir, però que no puguin acordar un punt programàtic comú entre totes les candidatures sobiranistes. No sé si aquí s'hi voldrà incloure ICV.
Mas demana anar junts i pensa especialment en ERC. ¿És una tàctica partidista perquè no quedi en evidència la situació del partit? ERC fa bé de donar la mà al president, perquè són conscients que gràcies al president s'ha arribat on som. ERC sola no hi hauria arribat, encara que el seu suport ha estat i continua essent necessari i vital.
Tot i així convé que tinguem clar que la solució que ha donat Mas pel 9N és molt fràgil i poc creïble, i necessita una vegada més la complicitat de la societat civil que continua defensant el dret a decidir. Cal ser conscients de les diferents lectures que se'n faran, si s'acaba podent participar, i que una vegada més hem de tenir clar que estem parlant d'eines, però no objectius, perquè el veritable objectiu és poder celebrar un referèndum per decidir què volem els catalans.
Si ens barallem entre nosaltres i els dirigents polítics continuen posant per davant el seu ego i protagonisme, ens equivocarem i mai arribarem a saber què vol la ciutadania de Catalunya. Cal que pugui votar tothom, els que volen continuar igual i els que volen el canvi. Entretant tot continuarà igual, amb l'únic suport de la ciutadania que surt al carrer, i això no pot durar sempre.