dijous, 1 de març del 2007

Caos circulatori a Arenys

La comunitat arenyauta té una vitalitat cíclica, amb més o menys intensitat. Des de fa uns dies, però, el ritme és bastant alt i estic segur que els seus administradors li fan un seguiment exhaustiu, i qui sap si no estem a punt de batre algun rècord.
Darrerament està força polititzada, i no ha d’estranyar a ningú. Tots en som una mica còmplices i a mida que es vagi acostant la data del 27 de maig, encara ho serà més. És bo, però, que hi intervingui gent que no està compromesa ‘públicament’ amb cap força política, junt amb d’altres que són militants d’un o altre partit. És bo, per adonar-se del contingut d’uns i altres escrits, i treure’n les pròpies conclusions.
Un altre apartat que no acostuma a faltar és el de la crítica a l’equip de govern local. Aquí hi col·laboro, encara que el mèrit no és meu sinó del propi govern municipal. Un dels temes que ha sorgit darrerament ha estat el de la circulació viària per la vila. Certament la nostra vila no ho té massa fàcil i pocs miracles es poden fer, però sí que caldria analitzar a fons l’organització tècnica de la mobilitat. Avui dia tothom s’atreveix a bloquejar un carrer, amb o sense permís. El control no és bo i la reacció de l’administració és lenta.
Als escrits d’arenyautes d’aquests dies es parla de tancaments de carrers descoordinats, que conformen, per unes hores, culs de sac difícils de superar. Desconec el sistema que utilitzen per organitzar els tancaments de carrers, que són inevitables, encara que programables, però el cas és que es fa difícil circular en cotxe per Arenys.
Fa un temps que els anuncis de tancament de carrers, per obres o serveis, s’indicaven amb escrits fets pel ciutadà o industrial que ho ocasionava, tingués o no autorització municipal. En aquests moments els tancaments s’anuncien amb antelació i amb un model d’imprès que s’identifica amb el logo municipal. Malgrat això, el caos circulatori continua. Per què?
M’imagino que el quadrant de mobilitat deu estar ben dibuixat, però no es respecte prou l’horari previst, i això és suficient com per ocasionar el caos esmentat. Arribem doncs a la conclusió que els vilatans no som prou curosos a l’hora de respectar les normes establertes o els permisos obtinguts, i qui en paga les conseqüències som nosaltres mateixos. És per això que cal planificar millor des del govern, i que els vilatans respectem encara més les regles del joc. Això és bàsic per viure bé en societat.