Aquesta tarda, mentre tornava a casa per anar a dinar, escoltava la tertúlia de cada dia, a les 3, de Catalunya Ràdio. Un dels tertulians s’ha exclamat del per què la classe política s’entretenia discutint temes de més o menys importància (això és molt subjectiu), però durant massa anys, i en canvi es deixava de banda aspectes del dia a dia. Venia a dir que ens perdia tantes històries identitàries i tan poca dedicació a temes econòmics i de futur, encara que ho ha dit més dissimuladament. Ha posat l’exemple del fet que la discussió pressupostària quedava en segon terme, per la incursió, una vegada més, de les picabaralles sobre identitat i sobirania.
Aquest és un tema molt delicat i que desperta molta controvèrsia. Tot i que hi ha posicions molt clares i que no ofereixen dubtes, n’hi ha d’altres que s’han de saber interpretar, i això s’ha de fer amb el cap fred i sense apassionar-se.
El mateix tertulià ha acabat aquesta intervenció, amb un “és normal que la ciutadania no entengui res, i es desentengui de tot”. No sé si ho ha dit ben bé així, però el sentit era aquest.
Ens presentem en unes eleccions municipals, amb moltes ganes de treballar. Estic convençut que aquesta és l’actitud de totes les candidatures, que en el cas d’Arenys som set. De fet, però, no sé si va ben bé així. Les dues forces que han governat (CIU+PP), per la manera que ho han fet, més que presentar-se per fer feina, serà per no deixar que els altres la facin.
Cada candidatura té la seva idiosincràsia; cada membre, el seu perfil; cada projecte, els seus seguidors, i cada força la seva imaginació, per arribar a quanta més gent millor. Tots tenim el repte d’engrescar els arenyencs a sortir a votar el dia 27 de maig. No vull pas que l’Àngel se m’enfadi. Tinc molt assumit que l’abstenció, per una colla de gent és una opció madura i justificable. Tot i així, crec que les persones que encara confiem en poder fer feina des de l’administració pública, i en aquest cas, la local, hem de procurar que la gent no s’abstingui, per mandra, desídia o desconfiança. Els hem de convèncer que nosaltres no els defraudarem, i que n’estem convençuts.
Som una bona colla de gent, que no teníem cap necessitat d’entrar a governar, que fins ara havíem delegat a altres persones, perquè treballessin per Arenys, però que hem hagut de dir prou, després de quatre anys desastrosos. Penseu que han inaugurat més coses en un mes, ara a tocar la campanya electoral, que en tots els quatre anys. Insòlit! No es tracta d’haver concentrat inauguracions al final, sinó que hauran estat les úniques actuacions a recordar.
Tenim el repte de demanar als arenyencs i arenyenques, que confiïn amb nosaltres. Que ens hi presentem una gent que fa molt temps que ens hem compromès per Arenys, i hem lluitat perquè la nostra vila avancés. El govern d’aquest mandat ens ho ha encallat, i ara convé que ens situem al lloc que ens correspon, per evitar quatre anys més de inactivitat i d’ineficiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada